Villahermosa del Campo

Coordenaes: 41°06′35″N 1°14′46″W / 41.1096°N 1.2461°O / 41.1096; -1.2461
De Wikipedia
Villahermosa del Campo
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Teruel
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villahermosa del Campo (es) Traducir José Antonio Ramo Aparicio
Nome oficial Villahermosa del Campo (es)[1]
Códigu postal 44494
Xeografía
Coordenaes 41°06′35″N 1°14′46″W / 41.1096°N 1.2461°O / 41.1096; -1.2461
Villahermosa del Campo alcuéntrase n'España
Villahermosa del Campo
Villahermosa del Campo
Villahermosa del Campo (España)
Superficie 19.199148 km²
Altitú 956 m
Llenda con
Demografía
Población 93 hab. (2023)
- 57 homes (2019)

- 32 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.07% de provincia de Teruel
0% de Aragón
0% de España
Densidá 4,84 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
villahermosadelcampo.iespana.es
Cambiar los datos en Wikidata

Villahermosa del Campo ye una llocalidá y conceyu español de la provincia de Teruel perteneciente a la Contorna de Jiloca y al Campu Romanu,,[2] al noroeste de la provincia de Teruel, comunidá autónoma d'Aragón.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiar nel noroeste de la so provincia y a 104 km de Teruel. Tien un área de 19,20 km² con una población de 104 habitantes (IAEST, 2014[3]) y una densidá de 5,42 hab/km². El códigu postal ye 44494.

Historia[editar | editar la fonte]

Los primeros nicios d'asentamientos daten de la Edá del Bronce o de la Primer Edá del Fierro, na partida del Castiellu de Santa Catalina.

Créese que los oríxenes de la llocalidá son medievales, tres la conquista de la ciudá de Daroca nel añu 1120 por Alfonsu I d'Aragón.

Villahermosa na Alta Edá Media[editar | editar la fonte]

La primer referencia escrita que se tien sobre Villahermosa del Campo data del añu 1205.

El nome primitivu de Villahermosa del Campo n'aragonés, la llingua dominante na dómina, yera Villaalbiella (Villalbilla acastellanáu), y asina consta nel Llibru Bermeyu del Archivu Colexal de Daroca, más concretamente nel documentu de l'Axudicación de Diezmos y Primicias de les Aldegues dependientes del Castiellu de Daroca, per parte del Obispu de Zaragoza Raimundo de Castrocol, ónde se citen dellos topónimos de los llugares de la Comunidá d'Aldegues en llatín y aragonés:

Asigno et tribuo ecclesie Sancte Marie de Darocha, ecclesias de Barrachina, et de Navarret, et de Calamocha, et eas semper iuste et canonice possideant; clericis Sancti Petri, concedo ecclesia de Loçana, et eam semper canonice possideant: clericis Sanct Dominici, concedo ecclesias de Cosa et de Rubiolos, ut eas semper canonice possideant; clericis Sancti Michaelis, concedo ecclesias de Langua et de Cebollada, ut eas semper canonice possideant; clericis Sanct Jacobi, concedo ecclesiam de Castielpedres, ut eam semper canonice possideant; clericis Sancti Martini de la Parra, concedo ecclasia d'El Enderme, ut eam semper canonice possideant; clericis Sancti Laurencii, concedo ecclesiam de Retascon, ut eam semper canonice possideant; clericis Sancti Valerii, concedo ecclesiam de Valconchan, ut eam semper canonice possideant;
Hoc autem est divisio Sancte Marie habet Signa Torrillo, Covas, Corlas, Anento, Ferrerola, Tonda, Covas de Portelo Rubeo, Lechon, Montnegriellos, Villaalbiella, Forcallo, Tortolon, Baguena. Sciendum vero est quod istas supramemoratas aldegues habet ecclesia de Sancta Marie sorte dates sint, et alíe habent alies. Sciendum quod decimacionem de Baguena prior Sancte Marie caru tribuit ut teneat eam in pace dum vixerit, et cum obierit fiat de illa sint de aliis. Clerici et ecclesia Sancti Petri habent Olalia, Pelarda, Fuentesclaras, Villargasconem, Lectago, Luco, Tramasaquas, Salze, Villalpardo, Torralva del Senyor, Badules, Tordenigris, Herrera. Clerici et ecclesia Sancti Andree habent Cerbera, Sarçola, Michael, Romanos, Lançola, Baldeforna, Tampariellas. Clerici ecclesiea Sancti Johannes, habent Portelrubeo, Tuera, Les Cases, Collaes, Manchones, Salze, Murero, Baselga, L'Aldea Dominicu Ferrero, Ceyda. Clerici et ecclesia Sancti Dominici habent Allueva, Fuentfrida, Losella, Bea, Noros, Pardellos, Corberola, Vellu, Castelpedrés, Losella, Gallocanta, Ollosnigros, Pozuel. Clerici et ecclesia Sancti Michaelis habent Poyu, Santet, Mezquita, Valdesantmartin, San Martin, Ambosportos, Odón, Blancas, Torreziella. Clerici Sancti Jacobi et ecclesia habent Alpenyes, Corvacon, Langosto, Villalba, Torralba, Fuset, Villarguerrero, Rubiolos, Dacos, dambes Nominevillas, Baldariento, Laguerola, Godos. Clerici et ecclesia Sancti Martini et Sancti Laurencii et Sancti Valerii, habent Castellon, Sarcola, Banyon, Villardecosa, Villanova. Decimacionem vero de Pancrudo.

Nel añu 1248, por privilexu de Xaime I, esti llugar se desliga de la dependencia de Daroca, pasando a formar parte de Sesma de Langa na Comunidad de Aldeas de Daroca, pola que pasa a depender direutamente del rei.

El nome foi camudáu a Villaformosa, yá que nun documentu del Archivu Secretu del Vaticanu, de 1348, apaez una Súplica Apostólica[4] del embaxador del rei Pedru IV na curia romana al Papa Clemente VI, tres el fallecimientu del sacerdote Pedro de Ripoll, por causa de la epidemia de peste d'esi mesmu añu, y solicitando que'l nuevu sacerdote sía un tal Arnaldo Durán.

1348, xunu, 27. Avignon.

L'embaxador real de Pedru IV, ante la Curia apostólica, clamia p'Arnaldo Duren, presbíteru, la ilesia de Villahermosa vacante por muerte de Pedro de Ripoll. La súplica diznos que Bernardo yá tenía una ración prestimonial na ilesia de Santu Domingu de Daroca.

ASV. Suppl. 17, fol. 82 v.

Cf. doc. 27.

El nome evolucionó a Villa Fermosa más palantre, yá que nel Llibru de la manifestación del moravedí de les aldegues de la ciudá de Daroca del añu 1373 asina consta.

Villa Fermosa en 1373[editar | editar la fonte]

Nel Archivu de la Corona d'Aragón atopa'l documentu sobre la tributación del moravedí de les aldegues de la Comunidá de Daroca nel añu 1373. El moravedí yera un impuestu de periodicidad septenal qu'afectaba a tolos subditos que los sos bienes algamaren determinada cuantía. La Corona, pa controlar y calcular esti impuestu precisaba un censu refechu, y de ende la esistencia del citáu documentu, n'aragonés, catalán y llatín.

El 6 d'ochobre de 1373 el censu de Villa Fermosa yera'l siguiente:

Villa Fermosa
Despues desto, día xueves siguient, a VI díes del sobre dito mes, nel llugar de Villa Fermosa antel dito procurador fueron clamaos Domíngo Marín xuráu et don Colo procurador ante los cualos fueron leydas publicaes y riquíes toles coses sobre ditas. Et depués encontinent xuraron en poder del mio, notariu, et por xurar entrugaos respondieron que manifestavan tolos vezinos et abitantes de dito llugar asina claros como dubtantes dius la forma siguient:
Primerament don Lorent, Pero Gil, Pascual Marín, Domingo Gil, Domingo Marín (fixu de Toa), Fixes de Marquiello, Fixu de Domingo Marín, Fixos de Juanyes Martín, Domingo Marín Xuráu, Juanyes Langa, Doña María Ximeno (tacháu, Simón), Doña Gila Langa, Domingo Royo, Pero Luengo, María Martín, Domingo Ezquierdo, Domingo Marina, La de Johan Ezquierdo, Domingo Martín, Pero Ximeno, Sanchuela, Martín Colo, Domingo Rodrigo, Pascual Velart, Marín Royo, Colo Sanchez, Doña Pascuala don Gomez, Johan Ezquierdo menor, Domingo Abat, Johan Lop, Colo Domingo, Cebrián Gil, Domingo Jagüe, Comingo Ruvio, Marín de la Muela, El Frayre. Suman Claros.....XXXVI
Dubdantes dius escriptos: Pascual Matheo, La Molinera, La Remonda, Mariana, La Carrascona, Domingo Matheuelo, los Fixos de Domingo Matheu, Afita de Pascuala. Suman dubdantes.....VIII
Suma dels dits morabetins clars del dit lloch, enadits IIII morabetins aclarits dels dits VIII dubtants, et encloses II morabetins de trobes, segons que appar per lo dit contract public en XIX carta, ............XLII morabetins clars
Entrugaos los ditos xuráu et procurador pol dito Johan López toles coses sobre ditas. Et respondieron, por xurar que fetu avían, que non di sabíen más.

Villafermosa nel Fogaje de 1495[editar | editar la fonte]

Bien posiblemente, enantes a esta fecha, tuvo llugar l'asimilación per parte de Villahermosa del Campo de l'aldega de La Salze, una y bones la última constancia escrita que se tien d'ella data de 1442.

Respectu al nome de Villa Fermosa, este evolucionó a Villafermosa (xuntu), yá que nel Fogache (Fogaje, Censu) de 1495, realizáu por Fernandu II d'Aragón (Fernando'l Católicu), yá apaecía'l nuevu topónimu.

Nel branu de 1495, el Rei Fernando'l Católicu fai convocar les Cortes d'Aragón en Tarazona ante'l peligru de que'l Reinu fuera afrelláu poles tropes del rei francés y p'alcordar l'impuestu de les sises. Pa ello foi precisu iguar el rexistru puntual de los fueos del Reinu con oxetu de conocer l'estáu de la población y el numerario de la tesorería real. El Censu realizar por aciu una Comisión real que tenía de rexistrar los fueos ún per ún, estremando'l territoriu aragonés en dolce sobrecullidas y con asistencia d'un notariu que diera fe de la esistencia de los fueos ya incidencies qu'asocedieren.

El 23 de payares de 1495, el Comisariu Real y el Notariu lleguen a Villafermosa, y este ye'l rexistru de los pobladores del Llugar nesa fecha:

SOBRECULLIDA DE DAROCA

COMISARIU: PEDRO DE CAPDEVILA, Ciudadanu de Zaragoza NOTARIU:

FRANCISCO VILANOVA
VILLAFERMOSA 31 fueos (Payares, 23) [Llugar. Comunidá de Daroca]
JD: Johan Robert.. V: Domingo Gil. TT: "qui supra", Et primo Mossen Anthon Rob, vicario, Bartholomeu Royo, Martin de Langa, Pero Gil, mayor, Mingo Moreno, Miguel Ximeno, mayor, Martin Ximeno, Mingo Royo, Pero Martin, Matheu Langa, Benedita Calba, Rodrigo, el peynador, Anthon Rodrigo, Pascual Albar, Marquo Perez, Miguel Ximeno, menor, Johan Sabastian , Francisco Perez, Garci Langa, Johan Rodrigo, Matheu Romeu, Johan Rubert, Johan Moreno, Alfonso Martinez, Pero Gil, menor, Johan Royo, Johan Lorent, Johan d'Aranda, Johan Craberas, Domingo Gil , Pero Garcia

Villahermosa dende'l Sieglu XVI[editar | editar la fonte]

La posterior castellanización de casi tol territoriu aragonés derivó nel actual nome Villahermosa.

Nel añu 1833 produzse la división provincial d'España y Villahermosa queda encuadrada dientro de la provincia de Teruel. L'antigua Comunidad de Aldeas de Daroca sume en 1838.

A partir de 1920 vuelve camudase'l nome, añadiendo la figura "del Campo" -nesti casu, del Campu de Romanos- col fin d'establecer meyor la so identidá.

Demografía[editar | editar la fonte]

Nel sieglu XV, Villahermosa tenía 31 fueos, aumentando a 41 nel XVII. A mediaos del XIX, sumaba 70 cases, 58 vecinos y 232 almes. Llegó con esta mesma población a 1900, pos censó 236 habitantes y en 1950 aumentar a 318. A partir d'entós, empezó'l so procesu de despoblación, llegando a 108 habitantes a finales de los 1980s y a los 91 nel añu 2008. En 2012 constaben 99 habitantes censaos, y en 2013, superar de nuevu los 100 habitantes, constando 102 habitantes censaos.

Evolución demográfica !1900!!!! 1930!!!! 1950!!!! 1970!!!! 1981!!!! 1991!!!! 2001!!!! 2011!!!! 2013!!!! 2014!!!! 2016
236 287 318 166 114 89 75 99 102 104 99

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Villahermosa del Campo[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 José María Belanche Aparicio[5] UCD
1983-1987 José Antonio Ramu Aparicio AP
1987-1991 Jesús García Roche AP
1991-1995 José Antonio Ramu Aparicio PAR
1995-1999 José Antonio Ramu Aparicio PAR
1999-2003 José Antonio Ramu Aparicio PAR
2003-2007 José Antonio Ramu Aparicio PAR
2007-2011 José Antonio Ramu Aparicio PAR
2011-2015 José Antonio Ramu Aparicio[6] PAR

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[7]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PAR 1 1 2 4
PSOE - 1 1
PP - - -
Total 1 1 3 5

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia de Santa María Madalena.
Ilesia de Santa María Madalena.

La ilesia parroquial católica de Santa María Madalena (S.XVI) realizar al tresformar la primitiva ilesia románica; ye una obra góticu-renacentista de mampostería, de nave única, cubierta con bóveda de crucería y mediu cañón con lunetos; Torre de cantería y lladriyu, con tres cuerpos; dos retablos renacentistes del S.XVI son les sos obres de mayor interés.

La ermita de los Santos Gervasio y Protasio (S.XVIII) ye una construcción tardobarroca de mampostería, con tres naves, cubierta la central con bóveda d'aresta y con cúpula elíptica sobre tambor octogonal nel cruceru; caltién un retablu del S.XVI y dellos barrocos.

Al pie de la ermita, hai una ponte sobre'l Ríu Huerva de posible orixe Romanu, asitiáu nel antiguu camín de Valencia.

Al este del términu, al pie del cabezo del Monte, llevántase la ermita de San Miguel (S.XVII), edificiu de mampostería, con una nave, y texa a doble aguada.

A lo cimero de la Dehesilla, hai restu del castiellu de Santa Catalina nél asítiase un pobláu de la Edá del Bronce o primer Edá del Fierro.

Nos últimos años construyéronse delles instalaciones y reformáu otres esistentes, como'l pabellón municipal, l'antiguu llavaderu, l'apeaderu, una pista de pádel municipal y dar afaer les veres del ríu Huerva.

La vida social del pueblu haise dinamizado nos últimos tiempos, gracies a la creación de l'Asociación Cultural "La Dehesilla".

Fiestes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Roncu Lario, Antonio. Campu de Romanos, subcomarca con identidá mesmu añu=1990. Mainar: Conceyu de Mainar.
  3. http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Organismos/InstitutoAragonesEstadistica/Documentos/docs/Areas/Demogra/1_CifrasPoblacion/CifrasOficialesPoblacion/BOE.xls Institutu Aragonés d'Estadística
  4. La Diocesis de Zaragoza y la peste de 1348, por Jose Trenchs Odena, Biblioteca Dixital de la Institución Fernando del Católicu.
  5. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  6. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  7. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 31 de xineru de 2015.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Gil Domingo, Agustín. "LA HISTORIA DE CALAMOCHA Al traviés DE LA HISTORIA" (I). Xiloca 30.
  • Majarena Gonzalvo, Luis Alberto. "EL LLIBRU BERMEYU DEL ARCHIVU COLEXAL DE DAROCA". Centru d'Estudios Darocenses. Coleición Documento pa la Historia de Daroca y la so Comunidá. 1989.
  • Crespo Vicente, Pascual. "LLIBRU DE LA MANIFESTACIÓN DEL MORAVEDÍ DE LES ALDEGUES DE LA COMUNIDÁ DE LA CIUDÁ DE DAROCA". Centru d'Estudios del Jiloca, 1998.
  • Serrano Montalvo, Antonio. "LA POBLACIÓN D'ARAGÓN SEGÚN EL FOGAJE DE 1495". Institución Fernando'l Católicu, Gobiernu d'Aragón ya Institutu Aragonés d'Estadística, Zaragoza, 1995.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]