Vilada
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Ámbitu territorial | Cataluña Central | ||
Contorna | Berguedà | ||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||
Alcalde de Vilada (es) ![]() |
Joaquim Espelt Santandreu (es) ![]() | ||
Nome oficial | Vilada (ca) | ||
Códigu postal |
ver
| ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°08′19″N 1°55′52″E / 42.138611111111°N 1.9311111111111°ECoordenaes: 42°08′19″N 1°55′52″E / 42.138611111111°N 1.9311111111111°E | ||
![]() | |||
Superficie | 22.3 km² | ||
Altitú | 757 m[1] | ||
Llenda con | Castell de l'Areny, Borredà, La Quar, Cercs y La Nou de Berguedà | ||
Demografía | |||
Población |
439 hab. (2022) - 217 homes (2019) - 199 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
0% 0.01% ? % 100% d'España Cataluña Cataluña Central Berguedà | ||
Densidá | 19,69 hab/km² | ||
Viviendes | 10 (1553) | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
vilada.cat | |||
![]() |
Vilada ye un conceyu de la contorna del Bergadá, en Cataluña.
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
---|---|---|---|---|---|
502 | 790 | 765 | 677 | 602 | 603 |
Xentiliciu[editar | editar la fonte]
Nun tien un xentiliciu definíu. D'antiguo utilizárase "Viladí/Viladina/Viladins/Viladines" pero esanicióse porque na población cercana de Berga hai un barriu que se llama Viladins y el fechu que dos zones cercanes compartieren nome podría dar llugar a tracamundiu. Por tantu pa referise a un habitante de Vilada dizse "de Vilada".
Alministración[editar | editar la fonte]
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 | ||
1995-1999 | ||
1999-2003 | ||
2003-2007 | Carme Cirera Artigas, a partir d'agostu del 2005 Ramón Comellas Serrat | PSC y PP |
2007-2011 | Pere Farre Capel | CiU |
2011-2015 | Pere Farre Capel | CiU |
2015-2019 | Montserrat Badia Piqué | CP |
2019- | n/d | n/d |
Comunicaciones[editar | editar la fonte]
El serviciu d'autobuses que xunen esta población con Berga, Ripoll y demás poblaciones vecines ta operáu por Alsina Graells en réxime de concesión.
Economía[editar | editar la fonte]
Agricultura de secanu, ganadería, esplotación forestal, turismu ya industria.
Llugares d'interés[editar | editar la fonte]
- Ilesia parroquial de San Juan Bautista, d'orixe románicu.
- Ilesia de Santa Madalena de Guardiolans, d'orixe románicu.
- Ruines del castiellu de Roset.
- Ilesia de San Miguel de les Canals, d'orixe románicu.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Páxina web del conceyu
- Información de la Xeneralidá de Cataluña (en catalán)
- Información del Institutu d'Estadística de Cataluña (en catalán)