Vilada
Apariencia
|
| |||
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Ámbitu funcional territorial | Cataluña Central | ||
| Contorna | Berguedà | ||
| Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||
| Mayor of Vilada (en) |
Joaquim Espelt Santandreu (en) | ||
| Nome oficial | Vilada (ca)[1] | ||
| Códigu postal |
08613 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 42°08′19″N 1°55′52″E / 42.138611111111°N 1.9311111111111°E | ||
|
| |||
| Superficie | 22.3 km² | ||
| Altitú | 757 m[2] | ||
| Llenda con | Castell de l'Areny, Borredà, La Quar, Cercs y La Nou de Berguedà | ||
| Demografía | |||
| Población |
432 hab. (2025) - 217 homes (2019) - 199 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 100% de Berguedà | ||
| Densidá | 19,37 hab/km² | ||
| Viviendes | 10 (1553) | ||
| vilada.cat | |||
Vilada ye un conceyu de la contorna del Berguedà, en Cataluña.
| 1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
|---|---|---|---|---|---|
| 502 | 790 | 765 | 677 | 602 | 603 |
Xentiliciu
[editar | editar la fonte]Nun tien un xentiliciu definíu. D'antiguo utilizárase "Viladí/Viladina/Viladins/Viladines" pero esanicióse porque na población cercana de Berga hai un barriu que se llama Viladins y el fechu que dos zones cercanes compartieren nome podría dar llugar a tracamundiu. Por tanto pa referise a un habitante de Vilada dizse "de Vilada".
Alministración
[editar | editar la fonte]| Llexislatura | Nome | Partíu |
|---|---|---|
| 1979-1983 | ||
| 1983-1987 | ||
| 1987-1991 | ||
| 1991-1995 | ||
| 1995-1999 | ||
| 1999-2003 | ||
| 2003-2007 | Carme Cirera Artigas, a partir d'agostu del 2005 Ramón Comellas Serrat | PSC y PP |
| 2007-2011 | Pere Farre Capel | CiU |
| 2011-2015 | Pere Farre Capel | CiU |
| 2015-2019 | Montserrat Badia Piqué | CP |
| 2019-2023 | n/d | n/d |
| 2023- | n/d | n/d |
Comunicaciones
[editar | editar la fonte]El serviciu d'autobuses que xunen esta población con Berga, Ripoll y demás poblaciones vecines ta operáu por Alsina Graells en réxime de concesión.
Economía
[editar | editar la fonte]Agricultura de secanu, ganadería, esplotación forestal, turismu ya industria.
Llugares d'interés
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial de San Xuan Bautista, d'orixe románicu.
- Ilesia de Santa Madalena de Guardiolans, d'orixe románicu.
- Ruines del castiellu de Roset.
- Ilesia de San Miguel de les Canals, d'orixe románicu.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Páxina web del conceyu Archiváu 2010-05-27 en Wayback Machine
- Información de la Xeneralidá de Cataluña (en catalán)
- Información del Institutu d'Estadística de Cataluña (en catalán)