Vexetarianismu d'Adolf Hitler

De Wikipedia

El vegetarianismo d'Adolf Hitler créese que se basó nes teoríes históriques antisemites de Richard Wagner[1] que conectaba'l futuru d'Alemaña col vegetarianismo.[2][3] Sicasí, esiste discrepancia ente los espertos que tán acordies con que Adolf Hitler practicaba dalguna forma de vegetarianismo,[4] y otros que creen qu'esto nun foi ciertu.[5][6]

Opiniones a favor[editar | editar la fonte]

Hitler creía qu'una dieta vexetariana podía tantu solliviar los sos problemes de salú como refaer espiritualmente a la raza humana.[3] A pesar d'estes creencies, munches persones apunten que Hitler comía dacuando carne mientres la década de 1930. Coles mesmes, Hitler nun foi un vexetarianu estrictu a pesar de la so preferencia poles comíes vexetarianes. Dalgunes de les referencies modernes al vegetarianismo de Hitler atópase na comedia.[7][8]

¿Sabes que la to Führer ye un vexetarianu, y que él nun come carne por cuenta de la so actitú xeneral al respective de la vida y el so amor pel mundu animal? ¿Sabes que'l to Führer ye un amigu de los animales exemplar, ya inclusive como canciller, nun se dixebró de los animales que caltuvo mientres años?... El Führer ye un encesu oponente de cualquier tortura nos animalessobremanera la viviseición y declaró que va acabar con eses condiciones... cumpliendo asina'l so papel como'l salvador de los animales, de los continuos ya innomables tormentos y el dolor.
Neugeist/Die Weisse Fahne (Revista alemana del movimientu Nuevu Pensamientu)[9]

Conforme a les trescripciones estenográficas traducíes por Hugh Trevor-Roper de conversaciones ente Hitler y el so círculu íntimu que se realizaron ente xunetu de 1941 y 1944, Hitler referir a sigo mesmu como vexetarianu (sía comoquier, l'historiador británicu Allan Bullock argumenta que Hitler nun pudo dexar l'usu d'una grabadora y les trescripciones escrites fueron editaes por Bormann).[10]

Acordies con eses trescripciones fechaes el 11 de payares de 1941, Hitler dixo, "Unu puede llamentar vivir nuna dómina en que ye imposible formase una idea de la forma que'l mundu va asumir nel futuru. Pero hai una cosa que puedo predicir a los comedores de carne: el mundu del futuru va ser vexetarianu." El 12 de xineru de 1942, dixo: "La única cosa que voi ser incapaz de compartir colos xeques ye'l corderu. Soi vexetarianu, y débenme escusar de la so carne."[11]

En conversaciones privaes, Hitler de cutiu recitaba los beneficios de comer vexetales crudos, fruta y granos, particularmente pa neños y soldaos. Nun intentu d'estropia-yos la comida a los sos invitaos y provocar que s'alloñar de la carne, narraba gráficamente hestories de les visites que fizo a un mataderu n'Ucraína.

L'escritor sobre alimentación Bee Wilson señala:[12]

"Prestó-y estropiar los mambises carnívoros de los sos invitaos... Cuando baxaron los sos tenedores con disgustu, él pudo arenga-yos pola so hipocresía. 'Esto amuesa lo cobarde que ye la xente', dixo. 'Nun pueden encarar faer ciertes coses horribles por sigo mesmos, pero esfruten de los sos beneficios ensin una punzada de conciencia."
Bee Wilson

En payares de 1938, un artículu de la revista inglesa Homes & Gardens describía la casa nel monte de Hitler, El Berghof. Ignatius Phayrethe escribió, "Una llarga vida vexetariana na mesa, les seiciones de la cocina de Hitler son toes variaes y tán llenes de productos. Inclusive cola dieta ensin carne de Hitler, ye una especie de gourmet; como Sir John Simon y Anthony Eden comprobaron sorprendíos cuando comieron con él nel Palaciu Presidencial en Berlín.

El so chef de Baviera, Herr Kannenberg, escurre un arsenal pimpano de platos vexetarianos, sabrosos y ricos, satisfaciendo al güeyu según al cielu la boca, y tou conforme a los estándares dietéticos que Hitler esixi".[13]

Nuna entrada de diariu fechada nel 26 d'abril de 1942, Joseph Goebbels describió a Hitler como un vexetarianu convencíu, escribiendo:[14]

"Un capítulu ampliáu de la nuesa charra foi dedicáu pol Führer a la cuestión vexetariana. Él cree más que nunca que comer carne ye perxudicial pa la humanidá. De xacíu, él sabe que mientres la guerra nun puede alteriase por completu'l nuesu sistema alimenticiu. Dempués de la guerra, sicasí, tien la intención d'encetar esti problema tamién. Seique tien razón. Ensin dulda los argumentos qu'aduz en favor del so puntu de vista son bien convincentes."
Joseph Goebbels

Martin Bormann, quien como xefe de la Cancillería del Partíu (y secretariu priváu de Hitler) ye consideráu pola mayoría de los historiadores como'l segundu oficial nazi más poderosu n'Alemaña, construyó un gran ivernaderu pa Hitler en Berchtesgaden, con cuenta de caltene-y provistu de frutes y hortolices fresques mientres la guerra. Fotografíes personales de los fíos de Bormann amuesen que l'ivernaderu sobrevivió, y pa 2005, les sos bases atopar ente les úniques ruines acomuñaes col lideralgu nazi entá visibles na zona.

Finalmente, na so vida personal, Hitler amosó enclinos anticarne. Hitler desaprobó los cosméticos yá que conteníen productos d'orixe animal. Frecuentemente burllábase del so amante Eva Braun alrodiu del so vezu d'usar maquillaxe.[11] Na so reminiscencia de la posguerra The Enigma of Hitler, el xeneral de la SS Belga y amigu de Hitler, Léon Degrelle escribió: "Nun puede soportar comer carne, porque ello significa la muerte d'una criatura viva. Él refugaba por igual sacrificar un coneyu como una trucha pa la so comida. Almitía namái güevos na so mesa, porque pa la puesta de güevos la pita nun sufrió más que matada."[15]

Cuestionando'l vegetarianismo de Hitler[editar | editar la fonte]

Anque Hitler inxiriera productos animales, tales como quesu, mantega y lleche, trataba de nun comer carne pa nun alteriar la so "nerviosu estómagu". Sufría d'indixestión y tiemblos periódicos desque yera adolescente,[16] lo mesmo que de escesives ventosidades y sudos incontrolables.[17] El primer datu que se conoz de los sos intentos por controlar los sos problemes gástricos al traviés de la dieta apaez nuna carta qu'escribió en 1911 cuando taba en Viena: "Toi contentu de podete anunciar que yá siento dafechu bien [...]. Nun foi sinón una llixera indisposición y toi intentando curala con una dieta de frutes y verdures"[18] Reparó que, cuando amenorgaba la ingesta de carne, nun sudaba tantu y nun enllordiaba tanto la so ropa interior. Tamién taba convencíu de que al comer verdures los sos flatulencias nun golíen tan mal, daqué que-y resultaba por demás embarazoso y que -y angustiaba.[19]

Tenía llerza a que-y apaeciera un cáncer (la so madre morriera asina) y creía que la dieta omnívora y la contaminación yeren les causantes d'esa enfermedá.[20] Sicasí, Hitler nunca arrenunció dafechu a los sos platos de carne favoritu, especialmente les salchiches bávares, les albóndigues de fégadu y les pieces de caza rellenes y asaes.[21]

Tamién ta la cuestión de si les polítiques d'estáu de Hitler sofitaben o non el vegetarianismo. Ye calteníu pola British Vegetarian Society que Hitler escorrió y cerró organizaciones y asociaciones vexetarianes alemanes como "Vegetarier-Bund Deutschlands” (cerrada polos mesmos miembros de l'asociación, en decidiendo depués d'una votación nun xunise al "Movimientu Reformista Nazi" en 1936). Sicasí, esto debe a la prohibición xeneral de los nazis de cualquier sociedá independiente y non a cualquier hostilidá escontra'l vegetarianismo, que Hitler dicía sofitar personalmente. "Vegetarier-Bund Deutschlands" namái empezó les sos actividaes llegales dempués que los nazis perdieren la Segunda Guerra Mundial en 1945.[22][23]

Pa Hitler, la compasión y la tenrura yeren anatema; creía que la fuercia da la razón y que los fuertes merecíen heredar la Tierra.[24] Sentía un completu despreciu polos movimientos filosóficos vexetarianos y non-violentos, y moflábase de Gandhi.[25] Allá una vegada, Hitler resumió asina la so visión del mundu: "Quien nun tener el poder pierde'l derechu a la vida"[26]

Nuna carta titulada "Don't Put Hitler Among the Vegetarians",[6] Richard H. Schwartz, autor de Judaism and Vegetarianism, apuntó a que Hitler adoptaba n'ocasiones una dieta vexetariana pa solliviar la so escesiva sudoración y flatulencia, pero la so dieta principal taba centrada na carne. Tamién mentó que según conocíos biógrafos de Hitler, como Robert Payne o Albert Speer, a Hitler encantáben-y les salchiches, el xamón, el fégadu, y la carne de caza. Amás argumentó qu'amás de prohibir organizaciones vexetarianes n'Alemaña y los países ocupaos, tampoco encamentó a la xente alemano a siguir una dieta ensin carne como manera d'encarar la escasez d'alimentos mientres la Segunda Guerra Mundial.

Acordies con el citáu Robert Payne, el vegetarianismo de Hitler foi una invención fecha pol ministru de propaganda Joseph Goebbels pa dotar al Führer d'un aire de revolucionariu ascéticu:

"L'ascetismu de Hitler xugó un importante papel na imaxe que proyeutaba sobre Alemaña. Acordies cola lleenda llargamente creyida, él nunca fumaba nin bebía, según tampoco comía carne o tenía nada que ver con muyeres. Namái lo primero foi ciertu."
Robert Payne[5]

Dione Lucas, na so obra "La Escuela de Cocina gourmet Cookbook" (1964), que foi chef d'un hotel de Hamburgu antes de la Segunda Guerra Mundial, afirma ver a Hitler comer carne de cutiu:[27]

"Hitler nun foi de nenguna manera un vexetarianu éticu," asegura Berry. Él cree que ye importante compensar les aseveraciones d'espertos sobre que'l xefe nazi abstener de la carne "porque los non vexetarianos tienden a usar l'asuntu nazi pa desacreditar el vegetarianismo polo xeneral."
Deborah Rudacille[28]

L'autor Rynn Berry,[29] vexetarianu y defensor de los derechos de los animales, caltién qu'anque Hitler amenorgó la cantidá de carne na so dieta, nunca paró de comer carne dafechu mientres una cantidá de tiempu significativa. Berry argumenta que munchos historiadores usen el términu 'vexetarianu' incorreutamente pa describir a daquién qu'a cencielles amenorga'l so consumu de carne.[4][30]

"Nun deseyo estropiar el so mambís pola carne de palombu rellena, pero puede ser que tea comenenciudu en saber que yera un gran favoritu del Sr. Hitler, que cenó nel hotel de cutiu."
Dione Lucas

Traudl Junge, que se convirtió en secretaria de Hitler en 1941, declaró qu'él "siempres evitaba la carne" pero'l so cocineru austriacu Kruemel dacuando añadió un pocu de caldu o grasa animal a les sos comíes. "El Fuhrer diose cunta la mayoría de vegaes del intentu d'engañu, enoxábase enforma y depués tenía dolor de barriga," dixo Jungle. "A la fin namái-y dexaron a Kruemel cocina-y sopa clara y puré de pataques."[31]

En 1943, Marlene von Exner convertir na dietista de Hitler y según infórmase añadió migollu oseu a les sos sopes ensin la so conocencia porque "despreciaba" la so dieta vexetariana.[12]


Dende 1936 hasta casi la muerte de Hitler por suicidiu en 1945, Theodor Morell, el so médicu personal, dio-y "suplementos melecinales" que conteníen componentes animales.[30][32] Morell subministraba a Hitler diariamente inyeiciones de tónicos preparaos comercialmente que conteníen productos d'orixe animal, como Gyconorm, un compuestu inyectable que contién vitamines B1, B2 y C, músculu cardiacu, glándula adrenal, fégadu y páncrees.

Otros preparaos inyectaos conteníen llibradura, testosterona bovina y estractos que conteníen visícules seminales y próstata pa combatir la depresión. Nesa dómina, creíase popularmente que los estractos de glándules animales yeren "mestranzos de mocedá".[33]

Nel documentu 2 "Les muyeres de Hitler. Muyeres alredor de Hitler" del llibru "Interrogatorios. El III Reich nel banquín" puede lleese lo siguiente:[34]

"Ésti prescribiera l'añu anterior la dieta vexetariana de Hitler que los sos componentes solía unviar a la Berghof dende la so clínica. La señorita Martiali diba dacuando a la cocina a preparar les comíes. Hitler tenía crecientes problemes intestinales y como l'ayudante dietética (una mediu xudía) que-y unviara'l Mariscal Antonescu(34) taba ausente, la eleición recayó na señorita Martiali." (...) "La casa que tenía Hitler en Munich, na Prinzregentenstrasse, taba al cuidu d'un matrimoniu apellidado Winter. L'home encargar de tolos detalles de la vivienda, de los arreglos, etcétera, pero'l trabayu principal facer la señora Winter, que tenía'l cargu d'ama de llaves. Faía enforma que conocía a Hitler. Yera de procedencia humilde. Caltenía la casa, de cinco habitaciones, n'orde, y curiaba de Hitler –no que nun yera competencia de los criaos de sexu masculín– cuando taba na ciudá. Preparába-y comíes sencielles, consistentes sobremanera en güevos, verdures y ensalaes."
Interrogatorios. El III Reich nel banquín, "Les muyeres de Hitler. Muyeres alredor de Hitler", documentu 2

Léon Degrelle, xeneral de les SS y amigu de Hitler, escribió: "Nun soportaba comer carne, porque significaba la muerte d'una criatura viva. Namái toleraba los güevos, porque la puesta del güevu significaba que la pita fuera caltenida en cuenta de sacrificada".

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Proctor 1999, p. 136. "Several of [Hitler's] biographers point to the influence of nationalist antisemitic composer, Richard Wagner." See also: Moore, Gregory. (2002). Nietzsche, Biology and Metaphor. Cambridge University Press. ISBN 0-521-81230-5. pp. 155-157: "Wagner, the leading apostle of Aryan Christianity, whose attempt to fuse vulgar anti-Semitism with the 'noble' - and therefore 'Aryan' - Christan 'morality of pity'...This insidious form of anti-Semitism...seized upon by Wagner, sought to purge the Christian religion of 'foreign' Jewish elements, holding that the essence of Christianity, so close in spirit to Eastern religions, must be of Aryan provenance. Wagner suggested...that 'it is more than doubtful if Jesus himself was of Jewish extraction'...These basic themes are reprised in a series of essays written by Wagner in the late 1870s...The 'degeneration of the human race' - which Wagner also refers to in more conventional terms as 'man's historic fall' - was initially triggered, he believes, by the 'departure from its natural food'. An antediluvial, irenic and above all vegetarian people were driven by the famine which followed catastrophic climatic and geological upheavals to renounce their natural diet and consume flesh...the second source of corruption which Wagner cites: the interbreeding of the Aryan with the Jew, a centuries-long 'tainting [degenerierende Vermischung] of the hero-blood of noblest races with that of former cannibals now trained to be business-agens of Society'. As the quintessence of Jewishness, this carnivorous, bloodthirsty 'predator' - and here Wagner is ressurecting the ancient anti-Semitic legend of the blood libel - is the ultimate source of the vitiation of our blood', the pollution of the once proud German-Aryan race....According to Wagner, spiritual renewal, which can be attained through vegetarianism...brings with it the regeneration of the race."
  2. Arluke & Sanders 1996, pp. 144, 150. "In an essay, entitled "Heldentum und Christenheit" (Heroism and Christianity), Wagner articulated an anti-Semitic theory of history, which linked vegetarianism to Germany's future. It drew on the racial theories of Joseph Arthur Gobineau, the philosophy of Arthur Schopenhauer, and Wagner's own idiosyncratic brand of Catholicism. Wagner believed that, in abandoning their orixinal vegetarian diet, people had become corrupted by the blood of slaughtered animals. This degeneration was then spread by the mixing of races. Interbreeding eventually spread through the entire Roman Empire, until only the "noble" Germanic race remained pure. After their conquest of Rome, the Germans, however, finally succumbed by mating with the subject peoples. "Regeneration" could be achieved, even by highly corrupted races such as the Jews, through a return to natural foods, provided this was accompanied by partaking of the Eucharist."
  3. 3,0 3,1 Rudacille 2001, p. 88: "These authors, together with Robert Procter and other scholars, agree that Hitler and many of his aides were vegetarians who believed that abstaining from meat would not only enhance human health but also spiritually regenerate the human race. Procter, Arluke, Sanders, and others have attributed Nazi dietary habits to the influence of Richard Wagner, the nineteenth-century German composer, who believed that civilization could be regenerated through vegetarianism."
  4. 4,0 4,1 Rudacille 2001, p. 88.
  5. 5,0 5,1 The life and death of Adolph Hitler. Payne, R. (1973) Cape. ISBN 0-224-00927-3
  6. 6,0 6,1 Don't Put Hitler Among the Vegetarians - New York Times 21 de setiembre de 1991
  7. Harry Hill's TV Burp - Naughtiest Vegetarians - Heather Mills vs Hitler - YouTube
  8. [http://uk.youtube.com/watch?v=RI6iVwpOWNA Bill Bailey - Blood Sport and Vegetarians - YouTube]
  9. Arluke & Sanders 1996, p. 148. Quoted from Wuttke-Groneberg, W. (1980). Medizin im Nationalsozialismus. Tübingen: Schwabische Verlaggesellschaft.
  10. Bullock, Alan (1993). Hitler and Stalin : Parallel Lives. Vintage, páx. 679. ISBN 0-679-72994-1.
  11. 11,0 11,1 Hitler, Adolph (2000). Hitler's Table Talk: 1941-1944. Enigma Books. ISBN 1-929631-05-7.
  12. 12,0 12,1 Wilson, Bee (9 d'ochobre de 1988). mio_m0FQP/is_n4406_v127/ai_21238666 Mein Diat - Adolf Hitler's diet. New Statesman. http://web.archive.org/web/20050321091219/http://www.findarticles.com/p/articles/la mio_m0FQP/is_n4406_v127/ai_21238666. Consultáu'l 18 de setiembre de 2007. 
  13. Phayre, Ignatius (November 1938). Hitler's Mountain Home. Homes & Gardens.  páxs. 193-195. 
  14. Goebbels, Joseph (1993). The Goebbels Diaries. Charter Books, páx. 679. ISBN 0-441-29550-9.
  15. Degrelle, Léon. «The Enigma of Hitler». "Friends of Léon Degrelle" Cultural Association. Consultáu'l 18 de setiembre de 2007.
  16. Redlich, Hitler, 66, 77
  17. Kressel, Mass Hate, 133
  18. Colin Spencer, The Heretic's Feast: A History of Vegetarianism (Londres, Fourth State, 1990), 306
  19. Waite, Psychopathic God, 27.
  20. Kapleau, El respetu a la vida, 103
  21. Redlich, Hitler, 78.
  22. «History of the German Vegetarian Societies». International Vegetarian Union. Consultáu'l 18 de setiembre de 2007.
  23. See also: Barkas, Janet; Jan Yager (1975). The Vegetable Passion. Scribner. ISBN 0684139251.
  24. Kershaw, Hitler, 1936-1945, 403-405
  25. Meyer "La dieta de Hitler", 1.
  26. Kershaw, Hitler, 1936-1945, 178.
  27. The Gourmet Cooking School Cookbook. Dione Lucas con Darlene Geis. Bernard Geis Associates, 1964. Nueva York p. 89.
  28. Rudacille 2001, p. 89.
  29. Autor de The New Vegetarians (1993) ISBN 0-9626169-0-7, Famous Vegetarians and Their Favorite Recipes (2002) ISBN 0-9626169-1-5, Food for the Gods: Vegetarianism and the World's Religions (1998) ISBN 0-9626169-2-3 , y el monográficu, Why Hitler Was Not a Vegetarian (2004) ISBN 0-9626169-6-6; coautor de The Vegan Guide To New York City (2004) ISBN 0-9626169-8-2; cofundador de la Big Apple Vegetarian Society; asesor históricu de la North American Vegetarian Society; comisionado a escribir una entrada sobre la hestoria del vegetarianismo n'América pa The Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America (2004) ISBN 0-19-515437-1
  30. 30,0 30,1 Berry 2004
  31. «Hitler's final witness». World: Europe (BBC News). 4 de febreru de 2002. http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/1800287.stm. Consultáu'l 18 de setiembre de 2007. 
  32. Wilson 1988: "His diet thereafter was free of flesh, but bolstered with a medley of quack supplements, administered with zeal by Theodor Morell."
  33. Doyle 2005, pp. 75-82
  34. http://www.tusquetseditores.com/ajax_lecturaBreve.asp?id=1664

Referencies[editar | editar la fonte]