Verbu regular

De Wikipedia

Nuna llingua flexiva, un verbu regular ye un verbu que tien conjugación uniformes, ensin modificar el so raigañu, según el tiempu o manera nel que sía conxugáu.[1]

Verbos regulares nes llingües del mundu[editar | editar la fonte]

Verbos regulares n'español[editar | editar la fonte]

Nel idioma español esisten trés modelos de conxugaciones verbales amestando'l sufixu -ar, -er o -dir:[2]

Conxugación Vocal temática Infinitivos modelos

-a-

Am-ar

-y-

Tem-er

-i-

Part-dir

Verbos regulares n'alemán[editar | editar la fonte]

Nel idioma alemán, los verbos regulares (regelmäßige Verben) son verbos débiles que nun camuden el so raigañu na conxugación. En presente añade'l sufixu -en, quitando delles esceiciones que la so raigañu termina en -t o -d'. N'el so conxugación añade una -y ente'l raigañu y la terminación:[3]

Verbu ich du er/sie/ye wir ihr Sie/sie Español
Wohnen Wohn-y Wohn-st Wohn-t Wohn-en Wohn-t Wohn-en Vivir
Arbeiten Arbeit-y Arbeit-est Arbeit-et Arbeit-en Arbeit-et Arbeit-en Trabayar
Heiβen Heiβ-y Heiβ-t Heiβ-t Heiβ-en Heiβ-t Heiβ-en Llamar

Verbos regulares en francés[editar | editar la fonte]

Nel idioma francés, los verbos regulares arrexuntar en tres grupos distintos amestando'l sufixu -er, -dir o -dir/-oir/-re:[4]

Grupu Terminación Verbu Español

-er

Manger Comer

-dir

Finir Terminar

-dir/-oir/-re

Vouloir Querer

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. La escuela dixital. «Los verbos regulares». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de mayu de 2014. Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  2. Gramaticas.net (2 de febreru de 2014). «Definición y clasificación de verbos regulares». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  3. Alemanjabitte (2013). «verbu-en-aleman-ii/ Los verbos regulares n'alemán». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  4. Aulafacil. «baldre-de-frances-a1,presente-del-indicativu-verbos-del-1er-grupu,1056,14921 Francés A1». Consultáu'l 27 de febreru de 2014.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]