Velilla de Cinca
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcaldesa de Velilla de Cinca (es) ![]() | Maria Belen Ibarz Ibarz | ||||
Nome oficial | Velilla de Cinca (es) | ||||
Nome llocal | Velilla de Cinca | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°35′12″N 0°15′43″E / 41.5868°N 0.262°ECoordenaes: 41°35′12″N 0°15′43″E / 41.5868°N 0.262°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 16.542802 km² | ||||
Altitú | 126 m | ||||
Llenda con |
Zaidín (es) ![]() ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población |
476 hab. (2022) - 244 homes (2019) - 217 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0.04% 0.21% d'España Aragón provincia d'Uesca | ||||
Densidá | 28,77 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
velilladecinca.es | |||||
![]() |
Velilla de Cinca (Villella de Cinca en catalán)[1] ye un conceyu de la contorna So Cinca na Provincia d'Huesca, asitiáu al sur de Zaidín, na derecha del ríu Cinca.
Historia[editar | editar la fonte]
- Ente 1101 y 1121, de realengu, por presentar tenentes (UBIETO ARTETA, Los Tenentes, p. 167)
- El 4 de xunu de 1252 el rei Xaime I d'Aragón dio a Ramón de Moncada el castiellu de Velilla, nes riberes del Cinca (SINUÉS, nᵘ 1819)
- El 6 d'avientu de 1255 Ramón de Moncada vendió Velilla al monesteriu de Abengania (SINUÉS, nᵘ 1819)
- El 3 de xunu de 1326 el rei Xaime II d'Aragón confirmó los documentos de 1252 y 1255 (SINUÉS, nᵘ 1819)
- En 1610 yera de los "frades de Bingaña, en Cataluña" (LABAÑA, p. 100)
Política llocal[editar | editar la fonte]
Últimos alcaldes de Velilla de Cinca[editar | editar la fonte]
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Luis Sanjuán Pueyo[2] | UCD | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | Manuel Navarro Villanova | PAR | |
2003-2007 | José Luis Sanjuán Gallinat | PAR | |
2007-2011 | José Luis Sanjuán Gallinat | ||
2011-2015 | María Belén Ibarz Ibarz[3][4] | ||
2015-2019 |
Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PAR | 4 | 5 | 3 | 4 | ||||
PP | 2 | 2 | 2 | 2 | ||||
PSOE | - | 2 | 1 | |||||
CHA | 1 | |||||||
Total | 7 | 7 | 7 | 7 |
Escudu[editar | editar la fonte]
- Cuadrilongo de base circular. En fondu d'azur, templu romanu n'oru, cargáu con cadena, de plata. Al timbre, Corona Real Zarrada.
Demografía[editar | editar la fonte]
1900 | 1910 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 1992 | 1999 | 2004 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
980 | 993 | 851 | 818 | 823 | 760 | 658 | 569 | 556 | 519 | 478 | 441 |
Monumentos[editar | editar la fonte]
- Parroquia dedicada a San Llorienzo (barrocu)
- Ermita de San Valero (S.XIII)
- Orientación llitúrxica invertida
Cultura[editar | editar la fonte]
- Necrópolis de dómina romana, que foi reutilizada como villa en dómina medieval
Fiestes[editar | editar la fonte]
- Día 29 de xineru n'honor a San Valero
- Día 17 de febreru llamada de Sant Valeret(Fiestes patronales)
- Día 10 d'agostu n'honor a San Llorienzo (Sant Llorenç)
Persones célebres nacíes nesta llocalidá[editar | editar la fonte]
- Ismael Zapater y Zapater - Xeógrafu, que nació'l 22 de febreru de 1949. Concluyida la carrera de Maxisteriu en Lleida en 1966, darréu llicencióse en Filosofía y Lletres, seición de Xeografía y Hestoria, en 1972 pola Universidá de Zaragoza, llogrando la calificación de sobresaliente cola so tesis “La evolución demográfica de la Ribera Baxa del Cinca”. En 1976 ganó les oposiciones al Cuerpu de Catedráticos de Bachilleratu, ocupando nos años siguientes la direición de los Institutos Nacionales d'Enseñanza Media nes llocalidaes lleidatanes de Bellpuig y Agramunt. Catedráticu de Xeografía y Hestoria del Institutu Nacional Marius Torres de Lleida, Xefe del Seminariu de Xeografía y Hestoria y Coordinador d'Área. Publicó: “Ciencies Sociales” (Ed. Cirgüeyu, Madrid, 1978), de 8º d'Enseñanza Xeneral Básica (EGB); “Xeografía d'Aragón” (Ed. Santillana, Madrid, 1979), proyeutu esperimental de Ciencies Sociales n'Aragón por iniciativa del Departamentu d'Investigaciones Educatives de «Santillana»; y la “Hestoria del Mundu Contemporaneu” (Ed. Santillana, Madrid, 1981), pal Cursu d'Orientación Universitaria (COU).
- Joaquín Montull Zapater - Autor de "Miscelánea de Poesíes" (Zaragoza, 1978) y de "Páxines poétiques" (Zaragoza, 1981)
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Conceyos de la provincia d'Huesca
- Conceyos catalanófonos d'Aragón según l'Anteproyeutu de la Llei de Llingües
- Toponimia de los conceyos de la Franxa d'Aragón
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Según apaez nel Decretu Llexislativu 2/2006, de 27 d'avientu, del Gobiernu d'Aragón, pol que s'aprueba'l testu refundíu de la Llei de Delimitación Comarcal d'Aragón.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ «toos_los conceyos_provincia_huesca_366896_1101026.html Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Huesca». Heraldu.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes toos_los conceyos_provincia_huesca_366896_1101026.html.
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 27 de setiembre de 2012.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- http://www.ine.es/
- UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)
- CONTE OLIVEROS, Jesús. “Personaxes y Escritores d'Huesca y Provincia”. Ed. Llibrería Xeneral (Zaragoza 1981)
- GROS BITRIA, Eladio. "Velilla de Cinca y Avinganya"
- GROS BITRIA, Eladio. "Les Llendes diocesanes nel Aragón oriental" (Ed. Guara, Zaragoza,1980)
- MONTON BROTO, Félix J. "El mausoléu romanu de Velilla de Cinca" (Separata de Caesaraugusta Ed. Institución Fernando'l Católicu, Zaragoza, 1982)
- DELLOS AUTORES. "Velilla de Cinca y la so ermita de San Valero" (Ed. Heraldu d'Aragón, Zaragoza, 1983)
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]