Vallirana

Coordenaes: 41°23′16″N 1°55′56″E / 41.3878°N 1.9321°E / 41.3878; 1.9321
De Wikipedia
Vallirana
Q11920325 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Vallirana (es) Traducir Eva María Martínez Morales (es) Traducir
Nome oficial Vallirana (ca)[1]
Códigu postal 08759
Xeografía
Coordenaes 41°23′16″N 1°55′56″E / 41.3878°N 1.9321°E / 41.3878; 1.9321
Vallirana alcuéntrase n'España
Vallirana
Vallirana
Vallirana (España)
Superficie 23.9 km²
Altitú 177 m[2]
Llenda con Torrelles de Llobregat, Cervelló, Begues, Olesa de Bonesvalls y Subirats
Demografía
Población 15 823 hab. (2023)
- 7523 homes (2019)

- 7483 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.28% de provincia de Barcelona
0.2% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 662,05 hab/km²
Viviendes 11 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
vallirana.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Vallirana ye un conceyu de la contorna del Baix Llobregat, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña.

Símbolos[editar | editar la fonte]

Escudu[editar | editar la fonte]

L'escudu de Vallirana definir pol siguiente blasón:

Escudu embaldosado: d'azur, un venáu pasando d'oru. Por timbre, una corona mural de pueblu.[3]

Foi aprobáu'l 8 de febreru de 1989 y publicáu nel DOGC númberu 1111 el 24 del mesmu mes. El venáu ye la señal tradicional del pueblu. Vallirana pertenecía a la baronía de Cervelló, de la cual coyó les armes, intercambiando los colores.

Demografía[editar | editar la fonte]

Vallirana tien un total de 14.066 habitantes, de los cualos 7.033 son homes y 7.033 muyeres, según datos del INE 2009. En 2008 cuntaba con 13.752 habitantes.

El conceyu creció a un ritmu bien grande nos últimos años como zona residencial, por cuenta de la so cercanía cola capital de provincia, Barcelona y que los precios de les viviendes son más económicos qu'en conceyos cercanos, como Pallejà y Molins de Rei, onde hai tresporte públicu direutu a Barcelona.

El conceyu taba amestáu a Cervelló hasta 1787, añu en que se desgregó.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Vallirana ta formáu por ventitrés nucleos o entidaes de población. Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2009)
Bassioles, les
461
Can Batlle
683
Can Julià
358
Can Rovira
421
Casetes, les
363
Interclub Residencial
10
Lledoner, el
823
239
Mas Rovira, el (1r Sector)
229
Mas de les Fonts, el
274
Mirador, el
345
Penya Forcada
60
Pinars, els
188
Pinatella
289
Pla del Pèlag, el
246
Polígon Industrial
41
790
1.790
261
85
Vall del Sol
724
4.503
Vallirana Parc
883
Fonte: Municat

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Vallirana
19001930196019902007
1,4661,3341,6356,17913,326
(Fonte: INE [Consultar])
  • Gráficu demográficu de Vallirana ente 1717 y 2007

1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Vicente Tarazona Mari PSUC
1983-1987 Vicente Tarazona Mari Independiente
1987-1991 Josep Alemany i Rigol CiU
1991-1995 Josep Alemany i Rigol CiU
1995-1999 Josep Alemany i Rigol CiU
1999-2003 Josep Alemany i Rigol CiU
2003-2007 Josep Alemany i Rigol CiU
2007-2011 Josep Alemany i Rigol CiU
2011-2015 Eva María Martínez Morales PSC
2015-2019 Eva María Martínez Morales PSC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Conceyu[editar | editar la fonte]

Resultaos Eleiciones Municipales de 2011 en Vallirana.[4]
Partíu políticu 2011
% Conceyales
Partíu de los Socialistes de Cataluña (PSC) 33,45 7
Convergència i Unió (CiU) 32,77 6
Partíu Popular (PP) 11,00 2
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) 8,41 1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 7,60 1

Llugares pa visitar[editar | editar la fonte]

  • La Cova Bonica (la cueva guapa): testimoniu del asentamientu del Neolíticu.
  • Capiya de Sant Montesa: edificiu prerrománicu.
  • Molinots de la Llibra: dos torres medievales anguaño integraes dientro d'una moderna urbanización.
  • Antigües masías: Mas Lledoner, Molí de Can Batlle.
  • Camí del soldat: el senderu del soldáu, camín colos meyores vistes de Vallirana.

Discutinios[editar | editar la fonte]

La variante de Vallirana, qu'entá nun ta acabada, lleva yá un retrasu de 25 años[5] por falta de presupuestu y demás incidencies. Felicidad variante va ser una vía alternativa a la N-340 qu'escurre pela cai mayor del pueblu. Esta carretera va dende Roma hasta Cádiz, si interprétase como l'antigua Vía Augusta. Ye común y densamente transitada por camiones y turismos que nun quieren pagar el peaxe de l'autopista del Mediterraneu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «ANUNCIO relativu a l'aprobación del escudu heráldicu del conceyu de Vallirana.». DOGC núm. 1111. Xeneralidá de Cataluña (24 de febreru de 1989). Consultáu'l 1 de payares de 2011.
  4. «Resultáu Eleiciones Municipales en Vallirana». Consultáu'l 23 de mayu de 2011.
  5. La Vanguardia. «Vallirana reclama la so variante».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]