Vallada

Coordenaes: 38°53′45″N 0°41′31″W / 38.89583°N 0.69194°O / 38.89583; -0.69194
De Wikipedia
(Redirixío dende Vallada (Valencia))
Vallada
Q98602784 Traducir Q98602779 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Costera (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Vallada (es) Traducir Vicente Perales Calabuig
Nome oficial Vallada (ca)[1]
Códigu postal 46691
Xeografía
Coordenaes 38°53′45″N 0°41′31″W / 38.89583°N 0.69194°O / 38.89583; -0.69194
Vallada alcuéntrase n'España
Vallada
Vallada
Vallada (España)
Superficie 61.5 km²
Altitú 300 m
Llenda con
Demografía
Población 3063 hab. (2023)
- 1544 homes (2019)

- 1495 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Costera (es) Traducir
0.12% de provincia de Valencia
0.06% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 49,8 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
vallada.es
Cambiar los datos en Wikidata

Vallada ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia y a la contorna de La Costera.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El relieve configurar fundamentalmente'l ríu Cáñoles y el so valle abiertu en direición SO-NE, siguiendo la direición marcada por Serrar Grossa, que flanquea el valle pela parte meridional con orientación prebética y Serrar d'Enguera, asitiada na parte septentrional, últimu eslabón del poderosu Macizu Cretácicu del Caroche.

El clima ye ente mediterraneu y continental, con temperatures medies que bazcuyen ente los 8º del mes de xineru y los 24º del mes d'agostu, y con una media de precipitaciones añales d'aproximao 439 mm³.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7. Tamién cunta con estación de ferrocarril de la llinia C-2 de Cercaníes Valencia. (RENFE).

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Vallada parte coles siguientes llocalidaes: Aielo de Malferit, Enguera, Moixent, Montesa y Onteniente, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia[editar | editar la fonte]

Son dellos los materiales que se caltienen dende'l paleolíticu hasta la dómina medieval. Va Ser en dómina romana cuando atopamos un posible orixe urbanu de la población, col descubrimientu nel añu 1987 de restos constructivos, cerámicos y llinies de murios, qu'indicaben la esistencia d'un asentamientu d'esti periodu na mesma población. Una "villa" de cierta entidá, con una amplia cronoloxía, asitiada nuna zona fondamente romanizada como ye'l valle del ríu Cañoles, pol qu'escurría la "Vía Augusta".

Poco se conoz de la Vallada musulmana, salvo la pervivencia de dellos topónimos nel términu municipal, el trazáu de dalguna de les sos cais que pasu ente pasu diría sumiendo tres la conquista cristiana, y los materiales cerámicos calteníos nel Muséu Municipal. Nel añu 1244, por cuenta de la capitulación suscrita ente'l rei Xaime I y l'alcaide andalusí de Xàtiva, y en virtú d'esti pactu, l'alcaide musulmán vencía al rei conquistador el castiellu menor de Xàtiva y adquiría el compromisu d'apurrir la fortaleza mayor pasaos dos años. En cuenta d'ello recibía los castiellos de Montesa y Vallada.

D'acordies colos especialistes, la base etimolóxica del topónimu habría que buscala nel llatín, y sería precisamente na fase llingüística mozárabe cuando Vallada tomaría'l so nome.

El 16 d'ochobre de 1289, Bernat de Bellvís, en representación del rei Alfonsu III d'Aragón, otorgaba escritura de población a 120 families de cristianos vieyos cola cuenta de repoblar Montesa y Vallada.

Nel añu 1319, el rei Xaime II otorgaba escritura de donación a l'acabante crear Orde y Caballería de La nuesa Señora de Montesa del castiellu y villa de Montesa, según del llugar de Vallada. Unos años dempués, y tres la solicitú d'Arnau de Soler, segundu maestre de la Orde, el rei autorizaba'l pasu del Camín Real pel interior de la población, con tolos beneficios que supondría esti fechu, tanto al llugar de Vallada, como a les rentes de la Orde. Tamién quedaríen incluyíes nesta donación les alquerías de Gaixna y Gaixneta, que caltendríen la so población, la primera hasta principios del sieglu XVI, y la segunda, al paecer, hasta la segunda metá del sieglu XV; pasando dempués a ser partíes del términu de Vallada.

El 14 de setiembre de 1547, Fray Pedro Luís Galcerán de Borja, Maestre de la Orde de Montesa otorgaba xurisdicción propia a los vecinos de Vallada. A partir d'esti momentu'l llugar de Vallada quedaría alzáu en villa, siéndo-y designáu términu xurisdiccional propiu'l 17 de xineru de 1548. En 1609, según el Censu de Caracena, la villa tenía 200 cases.

La Guerra de Socesión, y les sos consecuencies notar en Vallada de manera especial. El fechu de ser población asitiada nel Camín Real, y bien cercana a la frontera castellana, suponía un continuu trasiegu de les tropes de dambos exércitos pel so interior, razón pola cual sufría más direutamente los efeutos de la guerra. De fechu la villa de Vallada quedaría emprobecida tres la guerra, en cuenta de los continuos desembolsos de dineru y alimentos pal sostenimientu de les tropes que de cutio transitaben por ella.

A mediaos de centuria, sufría los efeutos del terremotu que dende'l 23 de marzu de 1748 afectaren a bona parte del territoriu valencianu.

A finales del sieglu XVIII produxérase una importante crecedera demográfica, que diría xuníu a un non menos notable crecedera del cascu urbanu de Vallada.

Los daños causaos poles catástrofes naturales que carecería Vallada y el so términu na segunda metá del sieglu XIX, y les reformes y meyores nel interior del cascu urbanu resumiríen un sieglu nel que l'enclín alcista de la población concretar nos 2.791 habitantes con que cuntaría Vallada nel últimu añu del sieglu.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Martínez Cerdà AID
1983-1987 José Martínez Cerdà PSPV-PSOE
1987-1991 Fernando Mª Giner Giner Independiente
1991-1995 Fernando Mª Giner Giner UV
1995-1999 Fernando Mª Giner Giner PP
1999-2003 Fernando Mª Giner Giner PP
2003-2007 Fernando Mª Giner Giner PP
2007-2011 Fernando Mª Giner Giner PP
2011-2015 Vicente Perales Calabuig AIPV
2015-2019 María José Tortosa Tortosa PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007 2013
3.089 2.972 3.064 3.151 3.117 3.185 3.275 3.339 3.329 3.409 3.169

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica ye la industria de muebles de ratán, bambú, pinu, migollu. Con una amplia ufierta de too tipu de moblame pa interior y esteriores, con diseñu y con alternatives pa completar la decoración y amobláu de cualquier vivienda.

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Capiya del Divín Xuez. Sería edificada tres el terremotu del añu 1748, nel llugar en que mientres munchos meses tuvo abellugáu'l Santísimu n'improvisada capiya, ante la medrana del fundimientu del templu parroquial.
  • Ermita de San Sebastián. L'actual ermita que sustituyiría a una anterior, yá documentada nel sieglu XVI, y baltada alredor de 40 años dempués d'empecipiáu'l sieglu XVIII, quedaría terminada nel añu 1746.
  • Ermita del Cristu. Vinu a sustituyir la vieya capiya del calvariu, y sería construyida a mediaos del sieglu XIX.
  • Ilesia Parroquial. Dedicada a San Bartolomé Apóstol. Nel añu 1564 el maestru picapedreru Domingu de Gamieta empezaría la construcción del actual templu parroquial; que tres delles fases constructives sería rematáu definitivamente tres la edificación de la Capiya na segunda metá a del sieglu XVIII.
  • Cascu Antiguu. Cais "San Cayetano y Santa Rosa". Dos de les cais más representatives del cascu antiguu de Vallada.
  • El castiellu de Vallada, conocíu tamién como Castillo d'Aveséu, ye un castiellu d'orixe musulmán asitiáu na paraxa de La Peña sobre un montículo a 520 metros d'altitú, dende onde s'apodera tol valle del ríu Cañoles.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • El túnel del sumidor. La columna vertebral d'esta zona d'interés natural taría formada pela exa hidrográficu: Brolladors, Túnel del Sumidor y Fonte de la Saraella. Esta exa fai posible l'apaición d'una morfoloxía soterraña bien pintoresca. Tanto els Brolladors como la Fonte de la Saraella son dos cavidad pequeñes qu'anguaño fueron apinaes o sufrieron esbarrumbes y apaecen, sobremanera esta postrera, como simple manantial. Otru aspeutu importante ye la calidá de les agües, que pasen de ser duces a salaes. Esti túnel trescurre por materiales yelsosos del Keuper. El Túnel del Sumidor ye'l cuévanu más importante del mundu en desniveles Cársticos y presenta un desnivel provisional de 205 m., nun percorríu d'aproximao 1.300 m., lo que la convierte nel cuévanu más fondu del mundu de les desenvueltes en yelsos. La entrada al túnel atopar nuna pequeña depresión na cabecera del ribayu del Penyó, xunto al propiu calce. La entrada estrema'l túnel en dos partes, una agües enriba y otra agües embaxo. El percorríu del ríu agües arriba ye d'unos 500 m y ríu abajo alredor de 800 m.

Otres zones d'interés natural asitiaes nel términu son:

  • Ribayu de Boquella y Tarrassos.
  • Saraella, Peñón y Corda del Castell.
  • Alto de la Cruz.
  • Saraella llarga (ríu d'agua salao con propiedaes melecinales).

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

  • Moros y Cristianos. De xueves a domingu de la segunda selmana de setiembre. Destaquen los traxes, el coloríu, la lluz y la música del so principal actu, el desfile.
  • Fiestes patronales. Celebrar n'honor a San Bartolomé, Santísimu Cristu del Monte Calvariu y Virxe de Gracia mientres los díes 18 al 27 d'agostu. Tienen tolos componentes tradicionales: Vaquillas, Toru Ensogado, Toru Embolado (celébrase pela nueche y lleven los cuernos con un dispositivu onde s'instalen les boles a les que se-yos priende fueu siguiendo un ritual que-y confier un gran curiosu. Les lluces de les cais apáguense y namái queda'l fueu del animal. Ancestral y mediterránea atraición pa los que desconocen esta Fiesta).

Gastronomía[editar | editar la fonte]

Cabo señalar los platos típicos d'esta contorna valenciana, de los cualos destaquen como más peculiares el "arroz al fornu", el "arroz en tanda", el "pucheru", el "arroz caldosu con xudíes y nabos", la paella, los "gazpachos".

Nel apartáu de la repostería esiste una variedá de dulces. Destaquen "los rosegones", "rosquíes de flora", "monjovena", "coca en llanda", "galletes", etc.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]