V Centauri
|
estrella variable[1] y classical Cepheid variable (en) | |
| Datos d'observación | |
| Ascensión reuta (α) | 218,13784500874 °[2] |
| Declinación (δ) | −56,887715215598 °[2] |
| Distancia a la Tierra | 746,4358 pc |
| Magnitú aparente (V) | 6,93 (banda V) |
| Constelación | Centaurus[3] |
| Velocidá radial | −15,76 km/s[2] |
| Parallax | 1,3397 mas[2] |
| Gravedá superficial | 102 cm/s²[4], 370 cm/s²[4], 126 cm/s²[5] y 63 cm/s²[5] |
| Tipu espectral | F5Ia[6] |
| Otros nomes | |
|
Ver llista
| |
V Centauri (V Cen / HD 127297 / HR 5421)[7] ye una estrella variable na constelación de Centauru. Asemeyáu a Mekbuda (ζ Geminorum) o β Doradus, ye una cefeida que'l so rellumu bazcuya ente magnitú aparente +6,43 y +7,21 nun periodu de 5,4938 díes.[8] Nesta clase de variables pulsantes, esiste una rellación, llamada ley periodu-lluminosidá, que venceya direutamente la so magnitú absoluta col so periodu de pulsación, lo que les convierte n'importantes candeles estándar pa midir distancies nel Universu.
V Centauri ye una superxigante mariella de tipu espectral mediu F5Ia —variable ente F5 y G0—[8] con una temperatura efectivo de 5920 ~ K.[9] Tien un radiu entendíu ente 40[10] y 45[9] vegaes el radiu solar y una masa 5,0 vegaes mayor que la del Sol.[9] Presenta un conteníu metálico comparable a la solar, siendo'l so índiz de metalicidá [Fe/H] = +0,04.[10]
La distancia de V Centauri respectu al Sistema Solar foi envalorada en 2200 ± 68 años lluz.[10] Sicasí y d'alcuerdu a otru estudiu, la so pertenencia al cúmulu abiertu NGC 5662 —V Centauri ye una «cefeida de cúmulu» al igual que U Sagittarii o S Normae— alzaría la so distancia hasta los 2575 años lluz.[11]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
- 1 2 3 4 «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:.
- ↑ Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
- 1 2 «Oxygen abundances in Cepheids». The Astronomical Journal: páxs. 18. 2013. doi:.
- 1 2 «Barium abundances in Cepheids» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: páxs. 3252–3261. 2013. doi:.
- ↑ «Study of the F-type stars. I. MK spectral types» (n'inglés). The Astronomical Journal: páxs. 637–641. agostu 1975. doi:.
- ↑ V* V Cen -- Classical Cepheid (delta Cep type) (SIMBAD)
- 1 2 V Centauri (General Catalogue of Variable Stars)
- 1 2 3 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. (2008). «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal 684 (1). páxs. 569-587. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008ApJ...684..569N&db_key=AST&nosetcookie=1.
- 1 2 3 Groenewegen, M. A. T. (2008). «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics 488 (1). páxs. 25-35. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...488...25G&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Majaess, D. J.; Turner, D. G.; Lane, D. J. (2008). «Assessing potential cluster Cepheids from a new distance and reddening parametrization and Two Micron All Sky Survey photometry». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 390 (4). páxs. 1539-1548. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.390.1539M&db_key=AST&nosetcookie=1.