V3961 Sagittarii

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteV3961 Sagittarii
estrella[1], Estrella variable[1], Estrella variable Alfa2 Canum Venaticorum (es) Traducir[1], fonte d'infrarroxos[1], fuente astrofísica de rayos X (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 297,96087779931 °[2]
Declinación (δ) −39,87437175263 °[2]
Distancia a la Tierra 96,701 pc
Magnitú aparente (V) 5,33 (banda V)
Constelación Saxitariu
Velocidá de rotación 0,9 km/s[4]
Velocidá radial −1,9 km/s[5]
Parallax 10,3412 mas[2]
Diámetru 3 970 000 km [6]
Gravedá superficial 10 000 cm/s²[7]
Tipu espectral ApCr(Si)[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 19h 51m 50.611s, -39° 52 27.738

V3961 Sagittarii (V3961 Sgr / HD 187474 / HR 7552) ye una estrella na constelación de Saxitariu de magnitú aparente +5,32.[9] De tipu espectral A0pCrSr,[10] tien una temperatura de 9260 K y una lluminosidá 82 vegaes mayor que la lluminosidá solar. Alcuéntrase a 339 años lluz del Sistema Solar.

Clasificada como variable Alfa2 Canum Venaticorum,[11][10] V3961 Sagittarii pertenez a un grupu d'estrelles de lenta rotación, siendo el so periodu de rotación estraordinariamente llargu, en redol a los 2300 díes (aproximao 6,3 años); dichu periodu foi calculáu a partir de midíes del campu magnéticu llonxitudinal y confirmáu por observaciones fotométriques. El rellumu de V3961 Sagittarii varia 0,06 magnitúes a lo llargo del ciclu de 2300 díes, escepcionalmente llargu dientro de les variables Alfa2 Canum Venaticorum, que los sos periodos típicos van de 0,5 a 160 díes. Les llinies espectrales de cromu, manganesu, fierro, siliciu, neodimiu y praseodimiu varien de forma notable conforme la estrella xira. Atopóse que'l dipolu magnéticu ta movíu respectu al centru de la estrella 0,055 vegaes el radiu estelar, siendo'l tamañu del dipolu 0,035 vegaes el radiu estelar.[12]

V3961 Sagittarii ye una binaria espectroscópica con un periodu orbital de 690 díes. Ye notable que'l periodu de rotación ye muncho más llargu que'l periodu orbital.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc – I. Fundamental parameters and chemical abundances» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2):  páxs. 2300-2324. 15 payares 2018. doi:10.1093/MNRAS/STY3105. 
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. Oleg Kochukhov (23 xunetu 2014). «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2):  páxs. 1629–1642. doi:10.1093/MNRAS/STU1259. 
  7. «Atmospheric analyses of southern peculiar A stars» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society:  páxs. 117–125. 1978. doi:10.1093/MNRAS/182.2.117. 
  8. Afirmao en: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Stated in source according to: SIMBAD. Data d'espublización: 1978.
  9. V3961 Sagittarii (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 V3961 Sagittarii (The Bright Star Catalogue)
  11. V3961 Sagittarii (General Catalogue of Variable Stars)
  12. V. R. Khalack, J. Zverko & J. Ziznovský (2003). «Structure of the magnetic field in the Ap star HD 187474». Astronomy and Astrophysics 403. pp. 179-185. http://adsabs.harvard.edu/abs/2003A&A...403..179K. 

Coordenaes: Sky map 19h 51m 50.611s, -39° 52 27.738