Víctor Valdés

De Wikipedia
Víctor Valdés
Vida
Nacimientu L'Hospitalet de Llobregat14 de xineru de 1982[1] (42 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu
Oficiu futbolista
Trayeutoria
  Equipu
2016–2017 Middlesbrough Football Club 28(0)
2016–2016cesión Standard Lieja (es) Traducir 5(10)
2015–2016 Manchester United Football Club 2(1)
2002–2014 Futbol Club Barcelona 387(0)
2000–2003 Fútbol Club Barcelona Atlètic (es) Traducir 77(0)
2000–2000 Fútbol Club Barcelona "C" (es) Traducir 16(0)
  Seleición nacional
2010–2014   seleición masculina de fútbol d'España 20(0)
2002–2003   seleición masculina de fútbol sub-21 d'España 11(0)
2001–2014   seleición masculina de fútbol de Cataluña 12(0)
2001–2001   seleición masculina de fútbol sub-19 d'España 3(0)
2001–2001   seleición masculina de fútbol sub-20 d'España 1(0)
2000–2001   seleición masculina de fútbol sub-18 d'España 11(0)
Posición o especialidá porteru
Pesu 78 kg
Altor 183 cm
Premios
Seudónimu/os La pantera de Gavà y La pantera de l'Hospitalet
Cambiar los datos en Wikidata

Víctor Valdés Arribas (14 de xineru de 1982L'Hospitalet de Llobregat) ye un ex-futbolista español, que se desempeñaba como porteru.

Formáu nes categoríes inferiores del Futbol Club Barcelona, foi'l porteru titular del primer equipu de 2004 a 2014, llogrando cinco temporaes el Troféu Zamora, como porteru menos goliáu de la Primer División d'España, récor qu'ostenta xunto a otru pernomáu porteru azulgrana, Antoni Ramallets.

Foi internacional absolutu cola seleición española mientres 4 años (2010-2014), cola que se proclamó campeón del Mundu en 2010 y campeón d'Europa en 2012. En 2011 foi gallardoniáu cola Medaya d'Oru de la Real Orde del Méritu Deportivu, máxima distinción individual del deporte dada n'España.[2]

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

F. C. Barcelona[editar | editar la fonte]

Entamos[editar | editar la fonte]

Nació en Hospitalet de Llobregat (Barcelona), nel senu d'una familia orixinaria de la villa zamorana de la Puebla de Sanabria, emigrada a Cataluña dempués de la Guerra Civil española.[3] Desenvolvió la so carrera deportiva nel fútbol base del F. C. Barcelona, club nel qu'ingresó'l 1 de xunetu de 1992, con namái 10 años d'edá, procedente de la peña barcelonista "Cinc Copes". Sicasí, en setiembre d'esi mesmu añu, ensin apenes empezar la temporada, viose obligáu a dexar el club, yá que la so familia treslladar a vivir a Tenerife mientres trés años por motivos personales. Mientres la so estancia na isla formó parte de les categoríes inferiores de la U. D Ibarra.[4] En 1995 tornó a Barcelona y reincorporóse al club pa xugar en diversos equipos de les categoríes inferiores. Como interés, cabo destacar qu'hasta casi la mayoría d'edá nun-y gustaba ser porteru.[5]

Primer equipu[editar | editar la fonte]

Debutó nel primer equipu del F. C. Barcelona na temporada 2002/03, na qu'alternó les sos actuaciones ente'l Barcelona B y el primer equipu. El so estrenu foi'l 14 d'agostu de 2002, nun partíu de previa de la Lliga de Campeones de la UEFA ante'l Legia Warszawa.[6] Debutó na Primer división española el 1 de setiembre de 2002, nun partíu ente F. C. Barcelona y Atlético de Madrid que terminó 2-2.[7] Con tan solo 20 años defendió la portería del Barcelona nun total de 14 partíos de Lliga, alternando la titularidá col arxentín Bonano, encaxando un total de 15 goles. Tamién apostó seis partíos de la Lliga de Campeones, nos qu'encaxó tan solo tres goles. Esa temporada, sicasí, nun foi del tou prestosu pa Víctor: Louis Van Gaal, el mesmu entrenador que-y diera la oportunidá de debutar nel primer equipu, tuvo a puntu d'espulsalo del club. Dempués de ganase la titularidá y ser titular na Lliga de Campeones, Van Gaal non yá apostrar al banquín sinón que lo obligó a volver xugar nel filial, el Barcelona B, de la Segunda División "B". Valdés considerar una humildación y, non yá nun se presentó al partíu del Barcelona B, sinón que tuvo tres díes ensin apaecer nos entrenamientos.[8] Namái la intermediación del presidente Joan Gaspart, que confiaba nel so potencial, evitó la so marcha del club. A metá de temporada Van Gaal foi cesáu por causa de les males resultancies y el so socesor, Radomir Antić volvió confiar a Valdés la titularidá.

La temporada siguiente, la 2003-2004, empezó alternando la titularidá col turcu Rüştü Reçber, anque acabó la temporada como titular, gracies a l'enfotu depositáu pol téunicu Frank Rijkaard.

La temporada 2004-2005, yá col númberu 1 na camiseta, foi la de la so consagración definitiva. Xugó como titular en 35 de los 38 partíos de Lliga apostaos (foi'l xugador de la plantía que más minutos xugó), encaxando tan solo 25 goles (un permediu de 0,71 goles per partíu). Foi unu de los xugadores decisivos por que'l F. C. Barcelona proclamárase campeón de la Primer División d'España, el so primer títulu como profesional.

Amás, la so escelente campaña dio-y el Troféu Zamora al porteru menos batíu de la Lliga, premiu que darréu ganaría en cuatro causes consecutives.[9]

Víctor Valdés mientres un entrenamientu.

Na temporada 2005-2006, Víctor siguió siendo'l porteru titular del equipu, y volvió proclamase campeón de Lliga. Magar ello, el porteru de Hospitalet de Llobregat foi oxetu d'alderique por delles de les sos actuaciones en determinaos partíos, nos qu'errores puntuales del porteru fixeron perder puntos al Barcelona, en dos talos partíos frente al Valencia C. F., y na segunda vuelta nel partíu contra Osasuna. Hai de solliñar que la posición de porteru nel Barça, foi históricamente un puestu de gran esixencia, nel que porteros de supuesta calidá, perdieron el so puestu por cuenta de la presión mediática y de la grada y a errores que conderguen al equipu.

El 17 de mayu de 2006, el F. C. Barcelona xugó nel Stade de France (París) la final de la Lliga de Campeones de la UEFA frente al Arsenal F. C. inglés. En dichu partíu, Víctor resolvió diversos mano a mano contra los delanteros del conxuntu londinense, especialmente Thierry Henry, que namái pudieron bate-y con un gol de cabeza de Sol Campbell. El porteru catalán foi protagonista en diverses xugaes de peligru per parte del Arsenal, pudiendo evitar dellos goles. Finalmente, el Barcelona consiguiría remontar el partíu y faese cola so segunda Lliga de Campeones.[10]

Foi'l porteru titular del equipu azulgrana y tercer capitán, por detrás de Carles Puyol y Xavi Hernández.[11]

El 8 de payares de 2008 frente al Real Valladolid algamó'l so partíu 200 col F. C. Barcelona, siendo'l porteru más nuevu de la historia del equipu azulgrana en consiguilo.

El 19 de xunu de 2009, en llogrando'l triplete col equipu y dempués de delles tira y afloxa col club, Víctor anueva hasta'l 2014 por 7 millones d'euros por temporada. Nun principiu el representante de Víctor pidía 11 millones. A la fin en recibiendo ufiertes del Manchester United y otros clubes decidió quedase nel Barcelona.[12]

El 1 de payares de 2011 superó a Miguel Reina como xugador de la hestoria del F. C. Barcelona con más minutos ensin encaxar un gol (876 minutos), dexando la so marca en 895 minutos.[13]

El 17 de xineru de 2013, fixo pública la so decisión de nun anovar el so contratu col Barcelona, alegando que buscaba "un nuevu fútbol".[14]

El 19 de mayu de 2013, algamó los 500 partíos oficiales col Barcelona.[15]

El 26 de marzu de 2014, tres una parada ante'l Celta de Vigo, sufrió'l frayatu del lligamentu cruzáu anterior de la rodía derecha, quedando seis meses fuera del campu de xuegu y perdiendo la posibilidá de xugar el Mundial de Brasil.[16] El 30 de xunu, el xugador dexó de pertenecer a la disciplina culé al nun anovar el so contratu, tal que anunciara tiempu tras.

Manchester United[editar | editar la fonte]

En ochobre de 2014, empieza a entrenar col Manchester United, forfugando la so recuperación.[17] En xineru de 2015, robla un contratu de 18 meses col club inglés, cola posibilidá d'estendelo per un añu adicional. Pero nun cuaya la so rellación con Van Gaal y mándalu al filial. Por cuenta de la mala rellación col entrenador decide buscar cualquier salida, nesti casu'l Standard de Liège[18]

Standard de Liège[editar | editar la fonte]

El 19 de xineru sale del Manchester United por cuenta de serios problemes ente él y l'entrenador holandés Louis Van Gaal, siendo estremáu del primer equipu y obligáu a entrenar col filial. El so destín foi'l Standard de Liège, onde llegó en calidá de vencíu pa poder recuperar la forma, poniendo final a esta etapa'l 1 de mayu de 2016.[19]

Middlesbrough[editar | editar la fonte]

El 7 de xunetu de 2016 El porteru llega llibre al club en desvenceyándose del Manchester United, ellí sera empobináu pol entrenador y compatriota Aitor Karanka. Al rematar la temporada, na cual xugó 28 partíos, abandona'l club al nun anovar el so contratu l'equipu inglés.[20]

Seleición nacional (España)[editar | editar la fonte]

Víctor Valdés cola seleición española na Eurocopa 2012.

El so debú como internacional absolutu foi'l 3 de xunu de 2010, nel Tivoli Neu d'Innsbruck, Austria, en partíu de preparación pa la Copa del Mundu de 2010, ente les seleiciones de Corea del Sur y España.

Primeramente al so debú en 2010, foi convocáu nuna ocasión pol entós seleccionador Luis Aragonés, el 15 d'agostu de 2005, por cuenta de un partíu amistosu contra Uruguái nel Estadiu El Molinón de Xixón, tres una mancadura d'Iker Casillas.[21] Sicasí, el porteru titular nel alcuentru foi Pepe Reina y Valdés nun llegó a debutar.

El 20 de mayu de 2010, Vicente del Bosque anunció la convocatoria de Valdés pa representar a España nel Mundial de Sudáfrica, que volvía a una convocatoria de l'absoluta per segunda vegada, cinco años dempués. Victor proclamóse campeón del mundu cola seleición española nesi campeonatu.[22]

El so debú en partíu de competición oficial, producióse'l 11 d'ochobre de 2011, nun partíu de la fase de clasificación de la Eurocopa 2012 ante Escocia en Alicante.[23]

La so actuación más destacada hasta'l momentu cola seleición nacional producióse'l 26 de marzu de 2013, nel Stade de France ante Francia, no que foi'l so tercer partíu oficial cola seleición española (tres Escocia y Finlandia), primero oficial fora de casa. Na primer parte sacó un mano a mano a Ribéry y nel segundu realizó una gran intervención ante un testerazu d'Evra. España llogró la victoria nesti trascendental partíu por 0-1, asitiándose líder del grupu I de la fase de clasificación pal Mundial 2014.[24][25]

Perdióse'l Mundial de Brasil 2014 por una rotura de lligamentu cruciáu'l 26 de marzu nun partíu col Barcelona.

Categoríes inferiores[editar | editar la fonte]

Valdés apostó un total de 26 partíos coles categoríes inferiores de la seleición española: 11 cola Sub-18, 3 cola Sub-19, 1 cola Sub-20 y 11 cola Sub-21. Cola Sub-18, llogró un tercer puestu nel Campeonatu d'Europa Sub-19 de la UEFA Européu sub-18 de 2001.

Participaciones en Copes del Mundu[editar | editar la fonte]

Mundial See Resultancia
Copa Mundial de Fútbol de 2010 Bandera de Sudáfrica Sudáfrica Campeón

Participaciones en Copes Confederaciones[editar | editar la fonte]

Copa See Resultancia
Copa Confederaciones 2013 Bandera de Brasil Brasil Subcampeón

Participaciones n'Eurocopes[editar | editar la fonte]

Copa See Resultancia
Eurocopa 2012  Polonia y  Ucraína Campeón

Clubes[editar | editar la fonte]

Club País Añu
F.C. Barcelona  España 2000 - 2014
Manchester United Bandera de Inglaterra Inglaterra 2014 - 2015
Standard de Liège  Bélxica 2015 - 2016
Middlesbrough Bandera de Inglaterra Inglaterra 2016 - 2017

Estadístiques[editar | editar la fonte]

* Actualizáu hasta'l 18 de febreru de 2017.[26]

Club País Temporada Lliga Copa del Rei Champions League Europa League Supercopa d'España Supercopa d'Europa Mundial de Clubes Total
Part Goles Part Goles Part Goles Part Goles Part Goles Part Goles Part Goles Part Goles
F. C. Barcelona B 2000/01 14 0 ** - ** - ** - ** - ** - ** - 14 0
2001/02 43 0 ** - ** - ** - ** - ** - ** - 43 0
2002/03 20 0 ** - ** - ** - ** - ** - ** - 20 0
Total club 77 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 77 0
F. C. Barcelona 2002/03 14 0 ** - 6 0 ** - ** - ** - ** - 20 0
2003/04 33 0 ** - ** - 5 0 6 0 ** - ** - 44 0
2004/05 35 0 ** - 8 0 ** - ** - ** - ** - 43 0
2005/06 35 0 ** - 12 0 ** - ** - ** - ** - 47 0
2006/07 38 0 ** - 8 0 ** - ** - 1 0 ** - 47 0
2007/08 35 0 ** - 11 0 ** - 6 0 ** - ** - 52 0
2008/09 35 0 ** - 14 0 ** - ** - ** - ** - 49 0
2009/10 38 0 ** - 12 0 ** - 2 0 1 0 2 0 55 0
2010/11 32 0 ** - 11 0 ** - 1 0 ** - ** - 44 0
2011/12 35 0 ** - 11 0 ** - 2 0 1 0 2 0 51 0
2012/13 31 0 ** - 11 0 ** - 2 0 ** - ** - 44 0
2013/14 26 0 ** - 6 0 ** - 2 0 ** - ** - 34 0
Total club 387 0 0 0 110 0 5 0 21 0 3 0 4 0 530 0
Manchester United Bandera de Inglaterra 2014/15 2 0 ** - ** - ** - ** - ** - ** - 2 0
Total club 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0
Standard de Liège Bandera de Bélxica 2015/16 6 0 2 0 ** - ** - ** - ** - ** - 8 0
Total club 6 3 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 0
Middlesbrough FC Bandera de Inglaterra 2016/17 22 0 ** - ** - ** - ** - ** - ** - 22 0
Total club 22 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 22 0
Total 490 0 2 0 110 0 5 0 21 0 3 0 4 0 638 0

**Nun apostó nengún partíu

Penales atayaos en Barcelona[editar | editar la fonte]

Palmarés[editar | editar la fonte]

Campeonatos nacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Club País Añu
Segunda División B F. C. Barcelona B España 2002
Lliga Española F. C. Barcelona España 2005
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2005
Lliga Española F. C. Barcelona España 2006
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2006
Copa del Rei F. C. Barcelona España 2009
Lliga Española F. C. Barcelona España 2009
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2009
Lliga Española F. C. Barcelona España 2010
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2010
Lliga Española F. C. Barcelona España 2011
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2011
Copa del Rei F. C. Barcelona España 2012
Lliga Española F. C. Barcelona España 2013
Supercopa d'España F. C. Barcelona España 2013
Copa de Bélxica Standard de Liège Bélxica 2016

Copes internacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Club See Añu
Lliga de Campeones F. C. Barcelona París 2006
Lliga de Campeones F. C. Barcelona Roma 2009
Supercopa d'Europa F. C. Barcelona Mónacu 2009
Copa Mundial de Clubes F. C. Barcelona Emiratos Árabes 2009
Copa Mundial de Fútbol Seleición española Sudáfrica 2010
Lliga de Campeones F. C. Barcelona Londres 2011
Supercopa d'Europa F. C. Barcelona Mónacu 2011
Copa Mundial de Clubes F. C. Barcelona Xapón 2011
Eurocopa Seleición española Polonia y Ucraína 2012

Copes rexonales[editar | editar la fonte]

Títulu Club País Añu
Copa Cataluña F. C. Barcelona España 2004
Copa Cataluña F. C. Barcelona España 2005
Copa Cataluña F. C. Barcelona España 2007
Copa Cataluña F. C. Barcelona España 2013

Distinciones individuales[editar | editar la fonte]

Distinción Añu
Troféu Zamora 2005, 2009, 2010, 2011, 2012
Premiu LFP – Meyor porteru de la Lliga[27] 2010, 2011
Medaya d'Oru de la Real Orde del Méritu Deportivu, dada pol CSD 2011
Premiu IFFHS – Tercer Meyor Porteru del Mundu[28] 2011
Premiu ESM – Once Ideal de lligues europees 2011
Premiu UEFA – Once Ideal de la Lliga BBVA 2010, 2011, 2012[29]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Caltién una rellación dende va años cola modelu colombiana Yolanda Cardona. Al pie de ella ye padre de trés fíos: Dylan, Kai y Vera.

Anguaño en retirándose de l'actividá va dedicar a ser empresariu televisivu. Creó una productora, Crazy4fun, con dos socios, y van dedicase al negocios de los medios. Va Tener un programa nel que va entrevistar a ex compañeros d'oficiu.

Filmografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: transfermarkt.com. Identificador Transfermarkt d'un futbolista: 7589. Apaez como: Víctor Valdés. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: distintes llingües.
  2. «campeones-del mundu-de-futbol-yá-tienen-la-real-orde-del-merito-deportivu_54226408413.html Los campeones del Mundu de fútbol yá tienen la Real Orde del Méritu Deportivu». Mundo Deportivo (5 d'ochobre de 2011).
  3. Dobaño, Manuel (26 de xunetu de 2010). «El noi de Hospitalet». La Vanguardia:  p. 20. http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2010/07/26/LVG201007260201LB.pdf. Consultáu'l 21 de xineru de 2013. 
  4. «El padrín canariu de Víctor Valdés». La Opinión de Tenerife (3 de mayu de 2010).
  5. «La clase de Valdés y Jorquera». YouTube.
  6. Muñoz, Xavi (14 d'agostu de 2012). «Diez años con Víctor Valdés». Mundo Deportivo.
  7. «La ficha. Barça-Atlético». Mundo Deportivo:  p. 4. 2 de setiembre de 2002. http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2002/09/02/EMD20020902004MDP.pdf. 
  8. Perearnau, Francesc (10 de payares de 2002). «Valdés desobedece a Van Gaal y niégase a xugar nel Barça B». Mundo Deportivo:  p. 14. http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2002/11/10/EMD20021110014MDP.pdf. 
  9. «Valdés sufre pa ganar el Zamora». Marca (13 de mayu de 2012).
  10. «Unu x unu Barça». Mundo Deportivo:  p. 6. 18 de mayu de 2006. http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD02/PUB/2006/05/18/EMD20060518006MDP.pdf. 
  11. «Cuatro capitanes canteranos». F. C. Barcelona. Consultáu'l 23 de setiembre de 2008.
  12. Romero, R. (8 de xunetu de 2009). «Valdés robla hasta 2014 y fai "un suañu realidá"». AS.
  13. «La imbatibilidá de Valdés romper a los 895 minutos». AS (6 de payares de 2011).
  14. «axentes-valdes-comuniquen-barcelona-que-anovara-contratu-2296445 Los axentes de Valdés comuniquen al Barcelona que nun va anovar el so contratu». Sport (17 de xineru de 2013).
  15. Martín, Luis (20 de mayu de 2013). «Valdés, 500 partíos con golor a adiós». El País.
  16. San Antonio, Iván (26 de marzu de 2013). «Sollerta: Víctor Valdés, seis meses KO». Sport.
  17. «El Manchester United ufierta a Valdés entrenar col equipu». Sport (23 d'ochobre de 2014).
  18. «Valdés ficha pol Manchester United». Cadena SER (8 de xineru de 2015).
  19. Palacio, Eduardo; Henningsen, Hans (20 de xineru de 2016). «Víctor Valdés, camín de Bélxica». Mundo Deportivo. http://www.mundodeportivo.com/futbol/fichajes/20160121/301568508619/victor-valdes-aldu-a-belgica.html. 
  20. https://www.pasionfutbol.com/noticias/Victor-Valdes-dir del-Middlesbrough-20170524-0048.html
  21. Ávila, Juan (16 d'agostu de 2005). «sos-caminos_61216385376.html Reina y Valdés crucien los sos caminos». ABC.
  22. Villalobos, Fran (20 de mayu de 2010). «Valdés, Pedro, Javi Martínez y Llorente, les sorpreses de la llista pal Mundial». Marca.
  23. Bruña, Manel; Sirvent, J.A. (12 d'ochobre de 2011). «La seleición perfecta». Mundo Deportivo:  p. 2. http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2011/10/12/EMD20111012002MDP.pdf. «Valdés –que debutó en partíu oficial–». 
  24. Valdés, otra vegada héroe en París n'ABC.com
  25. Video de los dos colosales intervenciones en París n'as.com
  26. Ficha en Soccerway
  27. Europa Press (1 d'avientu de 2011). «El Barça gana 7 de los 9 premios de la LFP 2010-11». AS.
  28. «meyor porteru-del mundu-de-2011-por-detras-de-casillas_54243990555.html Valdés, terceru na clasificación de 'Meyor Porteru del Mundu' de 2011, por detrás de Casillas». Mundo Deportivo (4 de xineru de 2012).
  29. «UEFA: Once ideal de la Lliga BBVA 2011/2012». Nuevu Futbol (26 de mayu de 2012). Archiváu dende l'orixinal, el 31 de mayu de 2012.
  30. secretos-de-un secretu.html Los secretos d'un secretu plus.es

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]