Unzué

Coordenaes: 42°39′48″N 1°37′12″W / 42.66337141°N 1.61989336°O / 42.66337141; -1.61989336
De Wikipedia
Unzué
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Unzué (es) Traducir José Luis Irisarri Galar
Nome oficial Unzué (es)[1]
Untzue (eu)[2]
Nome llocal Untzue (eu)
Códigu postal 31396
Xeografía
Coordenaes 42°39′48″N 1°37′12″W / 42.66337141°N 1.61989336°O / 42.66337141; -1.61989336
Unzué alcuéntrase n'España
Unzué
Unzué
Unzué (España)
Superficie 18.5 km²
Altitú 649 m
Llenda con
Demografía
Población 158 hab. (2023)
- 78 homes (2019)

- 66 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.02% de Navarra
0% de España
Densidá 8,54 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Unzué (n'euskera Untzue de forma cooficial[3]) ye un conceyu de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na merindad de Olite, na contorna de Tafalla, na Valdorba o valle de Orba y a 21 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 158 habitantes (2023)[4][5], la so superficie ye de 18,5 km² y la so densidá de población ye de Plantía:DAN-NA hab./km.

Toponimia[editar | editar la fonte]

Unzué ta allugáu nuna contorna históricamente vascófona onde se cree qu'esti idioma dexó de falase nel sieglu XIX. Primeramente adscrita a la zona non vascófona pola Llei Foral 18/1986, en xunu de 2017 el Parllamentu navarru aprobó'l pasu de Unzué a la Zona mista de Navarra.[6] Créese que'l topónimu Unzué deriva precisamente d'esta llingua, de (h)untz xune, que significa en llingua vasca 'sitiu de hiedras'. En llingua vasca trescríbese anguaño como Untzue.

El xentiliciu de los habitantes de Unzué ye Unzuetarra, compuestu pol nome del pueblu y el sufixu -(t)arra, utilizáu nel euskera pa la formación de xentilicios.

Símbolos[editar | editar la fonte]

Escudu[editar | editar la fonte]

L'escudu d'armes del llugar de Unzué tien el siguiente blasón:

Trai d'oru y un árbol de sinople

Esti blasón ye'l mesmu que'l d'Olóriz.[7]

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Situación[editar | editar la fonte]

La llocalidá de Unzué ta asitiada na parte central de la Comunidá Foral de Navarra dientro de la Navarra Media Oriental, el valle de Valdorba y na falda meridional de la sierra de Alaiz. El so términu municipal tien una superficie de 18,5 km y llinda al norte con Tiebas, Monreal y Elorz; al sur con Biurrun-Olcoz, Barásoain y Olóriz, conceyu esti postreru col qu'atiesta tamién pel este., según Oricin y Echagüe (que xunto con Olóriz, Solchaga, Mendívil y Bariáin pertenecen al mesmu conceyu), y al oeste con Tiebas-Muruarte de Reta.

Relieve ya hidrografía[editar | editar la fonte]

Unzué nun día primaveral.

Regáu por dellos ribayos, ye terrenal de monte baxu, con pacionales y labrantíos y altores que bazcuyen ente los 600 msnm y los 1.169 msnm del estremu septentrional. La capital, Unzué, tópase xunto a la Peña Unzue (990 msnm), nuna cota de 664 m.y na marxe esquierda del ríu Zidacos.

Barrios[editar | editar la fonte]

Estreme del llugar de Unzué, el conceyu tien otru barriu estremáu: El Carrascal, asitiáu a 2 km del pueblu xunto a l'antigua estación del tren.

Historia[editar | editar la fonte]

Noticies medievales. Unzué, cola so ilesia de Santa María, figura en 1093 como donada por Sancho Ramírez a l'abadía de Montearagón. Xunto con otros llugares de la Valdorba foi lliberáu d'homicidios casuales en 1264 por Teobaldo II. En 1335 les posesiones de la corona en Unzué fueron apurríes en permuta a los palacianos Teresa Almoravid y Pero Ibáñez de Leet.

Palaciu de Cabu d'Armería. D'orixe bien antiguu, perteneció a los Almoravid. Mientres los sieglos XVI y XVII, foi de les Balanza. En 1723 figura como titular, Vicente de Mutiloa.

Mientres la Primer Guerra Carlista, en xineru de 1835, Eraso ataca a los lliberales mandaos por Lorenzo, queriendo apoderase d'un convói qu'éstes llevaben de Tafalla a Pamplona. Los lliberales consiguen refuga-yos causando a los carlistes 250 muertos.

Segregación. En 1846 dixebrar de la Valdorba. Hasta les reformes municipales de llevaes a cabu ente 1835 y 1845 yera gobernáu, como'l restu de la Valdorba, pol alcalde de mercáu de Pamplona.

En cumplimientu de la Llei de desamortización del 1 de mayu de 1855 vender nesta llocalidá, en 1870, una texería.[8]

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución de la población[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica d'Unzué ente 1900 y 2017

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Política y alministración[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales en Unzué - Untzue
Partíu políticu 2015[9] 2011[10] 2007[11] 2003[12] 1999[13] 1995[14] 1991[15]
Agrupación Independiente de Unzue (AIU) 47,42% 3 47,83% 2 51,46% 2 56,31% 4 - - - - - -
Untzue Bizirik (UB) 48,45% 2 44,35% 3 46,6% 3 34,95% 1 - - - - - -
Agrupación Eleutoral Lepuzain (AE-L) - - - - - - - - 54,74% 5 - - - -
Agrupación Eleutoral Txirkua (AET) - - - - - - - - - - 43,96% 3 - -
Agrupación Eleutoral Arreguia (AEA) - - - - - - - - - - 42,86% 2 - -
Independientes - - - - - - - - - - - - 58,82% 3
Independientes - - - - - - - - - - - - 38,82% 2
Llista d'alcaldes
Mandatu Nome del alcalde Partíu políticu
2015 - Encarna Ducun Izpura AIU

Arte, monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

La Parroquia de San Millán ye una obra d'orixe medieval que foi tresformada nel s. XVI añader el cruceru y la cabecera poligonal. Cubierta de bóvedes de terceletes en tol templu, sacante na sacristía, con bóveda d'arestes. Esta foi construyida n'estilu barrocu. La portada medieval, abrir pol llau de la Epístola y ta formada por un arcu con baquetón llevemente apuntáu que se abocina en cuatro arquivoltas de mediu puntu con fuertes baquetones que sofiten en columnes. Queda protexida por un pórticu barrocu de mediaos del s. XVIII. Tamién d'orixe medieval con agregos posteriores, caltiénse la torre. Del llau de la Epístola, apaez una talla de la Virxe col Neñu de finales del s. XVI y estilu renacentista. Una pila d'agua bendito de dómina medieval xunto a la puerta d'entrada. Nel otru llau atópase un Crucificáu góticu del s. XV d'aspeutu arcaizante y repintado. Na cabecera atopa un retablu mayor barrocu de finales del s. XVII realizáu por Juan de Eguilaz y doráu y estofado por José García darréu. Decoración abigarrada vexetal. Les talles que nél s'alluguen resulten daqué tosques. Na sacristía, una talla de San Bernabé barroca y pieces d'orfebrería, ente les que destaquen una mota de plata sobredorada de la primer metá del s. XVII, una campaniella de bronce del s. XVI y unes crismeras de plata neoclásicu. Englobada ente otres construcciones, atópase la Ermita de Artederreta d'orixe medieval, magar foi bien tresformada sobremanera al interior. Planta de tres naves con cabecera recta. Cubierta de bóveda de mediu cañón rebaxada sobre arcos fajones llevemente apuntaos. La Ermita de San Bernabé de calter rural tien nave rectangular y cubierta a dos agües sobre vigues de madera. En cuanto al arte civil, predominen les cases de sillarejo con portalones de mediu puntu, mesmos del s. XVI. Baxando de la ilesia alza una casa de sillarejo de dos cuerpos, con ventana de mediu puntu nel segundu. Cerca atópase un edificiu de sillarejo, d'estilu barrocu, de dos cuerpos y áticu. Ente'l segundu cuerpu y l'áticu exhíbese escudu rococó de la segunda metá del s. XVIII con yelmu per timbre y campu partío. Siguiendo alcuéntrase otra casa de dos cuerpos y áticu de sillarejo rematándose en bistechu de madera sobre ménsulas. Nel centru, gran portalón adintelado con dos escudos de la segunda metá del s. XVI sobre él. Na fachada llateral caltiénse una rexa del s. XVI. Formando ángulu alcuéntrase otru edificiu con portalón apuntáu'l s. XVI, con potente dovelaje y l'anagrama de Cristu na clave. Nes contornes de la población atopa una casa del s. XVI de dos cuerpos y áticu, con arcu llevemente apuntáu y moldurado na entrada. Na clave lluz un escudu. Sobre'l balcón principal exhíbese otru escudu de la segunda metá del s. XVI con cartela de cueros retorcigañaos. Detrás, otra casa de los s. XVI y XVII de sillarejo y sillar na parte inferior, con dos cuerpos y áticu. Gran dintel d'accesu. (Ref. C. M. N., M. de Olite).

Cultura[editar | editar la fonte]

Fiestes y eventos[editar | editar la fonte]

Los patronos son San Millán y San Bernabé, en payares y en xunu respeutivamente. Sicasí, les fiestes patronales -que camudaron de fecha en repitíes ocasiones- tienen llugar el primer fin de selmana d'agostu.

Deportes[editar | editar la fonte]

Equipu de Fútbol "Roca CF" que compite nel prestixosu tornéu Figa Monreal.

Persones célebres nacíes nesta llocalidá[editar | editar la fonte]

  • Máximu Ortabe (1898-1962): periodista y poeta.
  • Amador Martínez Erice (1909-2015): centenariu, home más llonxevu de Navarra de 2013 a 2015.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Euskaltzaindia.
  3. Gobierno de Navarra (ed.): «Datos de Unzué». Catálogu d'entidaes llocales de Navarra. Consultáu'l 3 de xineru de 2011.
  4. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  5. oficina de rexistru
  6. Naiz.info (22 de xunu de 2017): 44 llocalidaes navarres ganen derechos pal euskara al pasar a la zona mista’
  7. OTAZU RIPA, Jesús Lorenzo (1990). Navarra- Temes de Cultura Popular nº236 - Heráldica Municipal de la Merindad de Olite. Gobiernu de Navarra, páx. 22. ISBN 84-235-0276-7.
  8. Ref. R. C. CH. "La Desamortización Civil en Navarra"
  9. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 2015». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  10. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 2011». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  11. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 2007». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  12. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 2003». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  13. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 1999». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  14. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 1995». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  15. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Unzué - Untzue 1991». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]