Ugné Karvelis
| Ugné Karvelis | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Vida | |||
| Nacimientu |
Noreikiškės (en) | ||
| Nacionalidá |
| ||
| Muerte | París, 4 de marzu de 2002[1] (66 años) | ||
| Familia | |||
| Padre | Petras Karvelis | ||
| Madre | Q12676914 | ||
| Pareyes | Julio Cortázar | ||
| Estudios | |||
| Estudios | Universidá de Columbia | ||
| Llingües falaes |
francés[1] alemán lituanu | ||
| Oficiu | |||
| Oficiu | llingüista, diplomática, traductora, escritora, crítica lliteraria | ||
Ugné Karvelis (13 de xunu de 1935, Noreikiškės (en)
– 4 de marzu de 2002, París) foi una escritora, crítica lliteraria, traductora y diplomática lituana. El so trabayu como editora de la editorial francesa Gallimard foi fundamental pal espardimientu en Francia de la lliteratura llatinoamericana y d'Europa Oriental. Foi compañera sentimental de Julio Cortázar, representante lliteraria y divulgadora de la so obra n'Europa.[2]
Biografía
[editar | editar la fonte]Ugné Karvelis nació en Noreikiškės, cerca de Kaunas, y los sos padres fueron el políticu Petras Karvelis (Ministru de Rellaciones esteriores de Lituania de 1925 a 1929) y l'activista cultural Veronika Bakštyte. La familia Karvelis emigró a Alemaña en 1944.
En 1940 ingresó al Sacre Coeur de Berlín, al Kaunas Aušra Gymnasium (1943-1944) y a la Escuela Francesa de Tubinga (1945-1950). Estudió en La Sorbona (1951-1952) y depués nel Departamentu de Rellaciones Internacionales del Institutu d'Estudios Políticos de París, de 1952 a 1956. Prosiguió los sos estudios na Universidá de Columbia de Nueva York, nos departamentos d'Historia y d'Economía (1957-1958).
En 1955 empezó a trabayar pa la revista L'Express nel so Departamentu de Rellaciones Internacionales. De 1959 a 1983 foi editora d'Éditions Gallimard, onde empezó como direutora del departamentu Internacional, y depués dirixó los departamentos p'América Llatina, España, Portugal y Europa Oriental. Gracies a ella fueron publicaos en Francia dellos autores de gran importancia como Julio Cortázar,[2] Alejo Carpentier, Carlos Fuentes, Pablo Neruda, Octavio Paz, Mario Vargas Llosa, Milan Kundera y Vassilis Vassilikos. Tamién foi crítica lliteraria de Figaro Littéraire, suplementu lliterariu de Le Figaro, y de Le Monde.
En 1988 Karvelis visitó Lituania y en 1991 ayudó al so país a ingresar na UNESCO. En 1993 foi designada Embaxadora Permanente de Lituania na UNESCO.[3]
Tradució la obra de dellos autores lituanos al francés: noveles de Saulius Tomes Kondrotas, Ricardas Gavelis, Bite Vilimaite y Jurga Ivanauskaite; poemes clásicos de Kristijonas Donelaitis, Maironis, Balys Sruoga, Salomeja Neris, Vincas Mykolaitis-Putinas y Jonas Aistis; poemes d'autores modernos de Marcelijus Martinaitis, Eduardas Mieželaitis, Justinas Marcinkevicius, Sigitas Geda, Antanas A. Jonynas, Gintaras Patackas y Almis Grybauskas ente otros.
La rellación que dende 1967 a 1978 caltuvo con Julio Cortázar, foi decisiva na politización del pensamientu, los escritos y les actividaes públiques del escritor.[2][4]
Obres
[editar | editar la fonte]- Demain, il n'y aura plus de trains, 1991, novela (Traukiniu daugiau nebus, 1997).
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 119094662. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
- 1 2 3 Goloboff, Mario (1998). «Cap. 11: D'otros llaos», Julio Cortázar - La biografía. Espasa Calpe, páx. 172. ISBN 950-731-205-6.
- ↑ «Cultural ambassador dies in Paris» (inglés). The Baltic Times (7 de marzu de 2002). Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
- ↑ «mio padre sustitutu.php Christophe Karvelis: «Julio foi'l mio padre sustitutu»». Siete Díes (16 d'agostu de 2014). Consultáu'l 8 de febreru de 2015.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Muyeres
- Persones nacíes en 1935
- Persones finaes en 2002
- Wikipedia:Revisar traducción
- Escritores de Lituania
- Críticos y crítiques de lliteratura de Lituania
- Editores de Lituania
- Diplomáticos y diplomátiques de Lituania
- Traductores de Lituania
- Traductores del lituanu
- Traductores al lituanu
- Julio Cortázar
- Persones de Lituania