Tánxer

Coordenaes: 35°46′36″N 5°48′14″W / 35.7767°N 5.8039°O / 35.7767; -5.8039
De Wikipedia
(Redirixío dende Tánger)
Tánxer
Alministración
Monarquía constitucional Marruecos
Rexón Tánger-Tetuán-Alhucemas (es) Traducir
Prefeutura prefeutura de Tánxer-Arcila
Tipu d'entidá ciudá
Nome llocal طنجة (ar)
ⵟⴰⵏⵊⴰ (tzm)
Códigu postal 90000, 90010, 90020, 90030, 90040, 90050, 90060, 90070, 90080, 90090 y 90100
Xeografía
Coordenaes 35°46′36″N 5°48′14″W / 35.7767°N 5.8039°O / 35.7767; -5.8039
Tánxer alcuéntrase en Marruecos
Tánxer
Tánxer
Tánxer (Marruecos)
Superficie 199.5 km²
Altitú 80 m
Demografía
Población 947 952 hab. (2014)
Porcentaxe 100% de prefeutura de Tánxer-Arcila
100% de Tánger-Tetuán-Alhucemas (es) Traducir
2.56% de Marruecos
Densidá 4751,64 hab/km²
Más información
Fundación sieglu V edC
Estaya horaria UTC±00:00
Llocalidaes hermaniaes
Cambiar los datos en Wikidata
Tánxer vista dende l'espaciu.
Cueves de Hércules.
Una de les puertes de la medina de Tánxer

Tánxer (en bereber: ⵜⵉⵏ ⵉⴳⴳⵉ [Tin Iggi], árabe: طنجة [Ṭanğa]) ye una ciudá asitiada nel estremu norte de Marruecos, nel estrechu de Xibraltar. Ye la capital de la rexón Tánxer-Tetuán-Alhucemas.

Con una superficie de 252,8 km², la ciudá llinda al norte col estrechu de Xibraltar, al este y sur cola provincia de Tetuán y al oeste col océanu Atlánticu.

Historia[editar | editar la fonte]

De la lleenda a la dómina romana[editar | editar la fonte]

Según la tradición mitolóxica grecorromana, recoyida por Plutarcu (Sert., 9.7), Tingé yera la esposa del xigante Anteo, rei líbico fíu de Poseidón y Gea, que foi vencíu y muertu por Herakles, y la ciudá sería fundada por Yassinde Doudou el Lixuriense, compañeru d'armes del gran Oussy el numidio, soterráu cerca d'ella. La lleenda pasó a la mitoloxía bereber, según la cual Tánxer foi construyida por un fíu de Tingis llamáu Syfax o Sufax, en que Tingis sería la esposa del héroe bereber Anteo. Ello ye que entá güei, puede visitase a 14 km al O. de Tánxer la llamada "covarón de Hércules", una de les mayores atraiciones turístiques rexonales, onde se cunta que Hércules durmió antes de la xera de cortar les mazanes del Xardín de les Hespérides. Pela so parte, Pomponio Mela, posiblemente nativu d'ella, añade (en Chorogr., 1.26) que na ciudá caltenía l'enorme escudu de Anteo, de piel d'elefante, que los habitantes veneraben enforma.[1]

Según lo documentáu realmente, caltién nicios d'ocupación prehistórica, y constátense más tarde nella dellos restos de presencia fenicia, posiblemente debíos al so escelente puertu. La ciudá mesma ye mentada yá nel sieglu VI e.C. polos navegantes xonios (según Hecateo de Mileto) como Thigge (pron. Thinge). Dende'l sieglu IV e.C. apaez como factoría comercial cartaxinesa, qu'acuñaba moneda cola lleenda púnica TNG'. Ye citada en dos fuentes helenístiques (Pseudo-Escílax, 112 y Periplu de Hannón, 2) como Thymiateria y Thymiaterion, una corrupción de los cualos puede ser el "Tingentera" qu'apaez nos manuscritos del citáu xeógrafu Pomponio Mela (Chorogr. 2, 5, 96) como la so ciudá natal, aludiendo a una migración norteafricana en dómina púnica escontra la zona ibérica del mesmu estrechu (probablemente la bien cercana Tarifa, o bien Alxecires).[2] El nome de Tingi[3] (Tiggin, pron. "Tingin" en griegu, en Estrab. 3.1.8) estabilizar en dómina romana.

Escontra los años 40 e.C. ye municipium romanu (Cass. Dio XLVIII 45.3[2]). Según atestigua Tácito (Ann. suppl. IX, 29), mientres el reináu de Calígula l'antigua provincia de Mauretania ye estremada en dos, Mauretania Caesariensis y Mauretania Tinxitana, dambes imperiales y gobernaes por un procurador del orde ecuestre, y Tingi pasó a ser capital de la segunda, a la que dio nome. Poco dempués, acordies con esti nuevu papel, l'emperador Claudio alzar a colonia romana, col probable nome de Colonia Claudia Caesarea Tingi (cf. Ptol. IV, 1).[4] Delles ciudaes de la Tinxitana dependíen alministrativamente de la Bética, ente elles Tingi. La ciudá suministraba especialmente a Roma pescáu de conserva y púrpura.

Según la tradición, nel sieglu III d.C. enraigonó nella'l cristianismu, y ellí tuvo llugar el martiriu de san Marcelo el 28-7-298. Mientres el periodu tetrárquico, tres les reformes de Diocleciano en 296 d.C., tola Mauretania Tinxitana pasó a formar parte de la Dioecesis Hispaniarum y por tanto a depender, como éstes, de la Prefeutura de les Galias[3].

Dominios vándalu, bizantín y árabe[editar | editar la fonte]

Tingi foi conquistada polos Vándalos de Genserico nel 429 d.C. Un sieglu dempués, ente 534 y 682, forma parte del Imperiu bizantín, hasta que Muza, col sofitu de les tribus de Gomara, poner baxu dominiu árabe, y empecipia dende ellí la conquista de la península Ibérica.

Edá Media[editar | editar la fonte]

El califa andalusí Abderramán III (912961) tuvo ente los territorios y ciudaes sol so dominiu a Tánxer, Ceuta y Melilla. Asina siguieron les coses mientres el reináu del so nietu, el califa Hisham II, con Almanzor, y el fíu d'ésti, Abd al-Malik (9271009) los cordobeses tienen el dominiu sobre'l norte del actual Marruecos y el Magreb central, situación que va siguir mientres el reináu de Hisham III.[5]

Tánxer perteneció a la taifa de Málaga dende 1026, poco primero de que la xunta de visires declarara en 1031 la disolución del Califatu de Córdoba. Por esta dómina l'historiador andalusí al-Bakrí la llapada Ţanŷa al-Bayḑā', «Tánxer la Blanca».

En 1148 Tánxer ye ocupada poles fuercies del califa almohade Abd al-Mumin y en 1196 por Abu Yaqub Yusuf al-Mansur.[6]

Mientres el sieglu XIII, l'empiezu de la era de los Benimerines, la plaza de Tánxer va conocer dellos años d'independencia col emir al-Hamdani. A la so muerte, a manes de los sos propios súbditos, asocedió-y el so fíu. Per aquellos años y yá sol reináu de Yaqub ben Abdelhalak, Tánxer sufrió un terrible asediu per tierra y per mar.

L'esplorador, escritor y xeógrafu Ibn Battuta naz en Tánxer en 1283. Foi contemporaneu de Marco Polo, y la so imaxe y la so fama nun fueron nunca asombraes por ésti. Viaxeru impenitente, dedicó la so vida al estudiu de la xeografía.

En 1359 la ciudá ye conquistada por Abu Salem, hermanu d'Abu Inam, que vieno de la España conquistada y ocupó el tronu.

Emiratu de Tánxer 1421–1471[7]

Dominiu portugués y español[editar | editar la fonte]

En 1437 fracasa una espedición d'Enrique'l Navegante; Tánxer ye defendida por Salah ben Salah, señor de Tánxer y Arcila. En 1464, sol reináu d'Alfonsu V de Portugal, la flota portuguesa al mandu de Luiz Mendes de Vasconcellos intenta nuevamente la conquista.

Finalmente, el 28 d'agostu de 1471, la ciudá ye ocupada poles tropes d'Alfonsu V y don Juan, fíu del Duque de Braganza, quedando sol dominiu de Portugal y España hasta 1661.[8]

Dominiu británicu[editar | editar la fonte]

Col fin d'asegurar la so alianza con Inglaterra, los portugueses axustaron la boda de la infanta Catalina de Braganza, fía de reinar madre Luisa de Braganza, col rei Carlos II d'Inglaterra, y Tánxer pasó a ser parte de la dote qu'apurrió la infanta al casoriu (1661). El rei Carlos II declaraba nel Parllamentu: «L'alquisición de Tánxer tien de ser contemplada como una xoya d'incalculable valor pa la corona británica».

Dominiu de Marruecos[editar | editar la fonte]

En 1679 el sultán Ismaíl de Marruecos intenta infructuosamente ocupar la ciudá, pa ello pide l'ayuda de les cabilas del Rif central, que formen el "Jaysh del Ahl al-Rif", d'esta manera caltién un llargu bloquéu que finalmente lleva a la retirada británica'l 6 de febreru de 1684. Antes de retirase, los ingleses destrúin la ciudá y el so puertu. El sultán realiza obres de reconstrucción, pero a pesar d'ello la ciudá empecipia un lentu cayente, hasta qu'a principios del sieglu XIX la población nun superaba los 5000 habitantes.

Antigua embaxada norteamericana.

En 1786 convertir na capital diplomática del reinu de Marruecos, ya instálense nella los diplomáticos estranxeros, el consuláu d'España, y la primer delegación nel esterior de los EE. XX. (1797). Sufrió un bombardéu de la flota española en 1791.

Sieglu XIX[editar | editar la fonte]

En 1818 una epidemia de peste amenorgó nun 20 % la población, flaxelu que se va repitir en 1825.

En 1821 la embaxada norteamericana en Tánxer pasa a ser la primer propiedá estranxera adquirida pol gobiernu d'Estaos Xuníos, agasayo del sultán Sulaymán. La ciudá de Tánxer foi bombardeada por una flota francesa'l 6 d'agostu de 1844 en represalia pol sofitu del Sultán a los rebeldes arxelinos; les muralles y otres obres defensives sufrieron graves daños.

En 1849 tropes italianes comandadas por Garibaldi instalar na ciudá por un curtiu periodu.

Sieglu XX[editar | editar la fonte]

Tánxer, finales del sieglu xix.

L'allugamientu xeográficu de Tánxer convertir a fines del sieglu XIX y empiezos del XX nun centru pa la diplomacia europea y pa l'actividá comercial de Marruecos. En 1905 el káiser alemán Guillermu II pronunciar en Tánxer pola continuidá de la independencia marroquina, desamarrando una crisis internacional.

El 24 de xunu de 1925, Bélxica, España, Estaos Xuníos, Francia, Países Baxos, Portugal, el Reinu Xuníu y la U.R.S.S. roblaron un alcuerdu (Conferencia d'Alxecires), pol que s'establecía'l condominiu d'estos países no que va pasar a ser conocíu como Zona Internacional de Tánxer. Poco dempués, en 1928, incorporaríase tamién Italia. Esta situación caltener mientres tola década de 1930.

El 14 de xunu de 1940, coincidiendo cola entrada de les tropes del Tercer Reich alemán en París, les tropes españoles entren na ciudá y desalluguen a les potencies estranxeres. Hasta'l 11 d'ochobre de 1945, foi ocupada por tropes españoles unviaes por Francisco Franco. Esta situación de fechu nun foi aceptada como de derechu per nengún país, cola sola esceición del Tercer Reich, qu'unvió un cónsul. Cola meyora del exércitu aliáu, en 1945 l'exércitu español retírase y declara Tánxer ciudá abierta, volviendo ser un condominiu.

Cola independencia de Marruecos, el 20 d'ochobre de 1956, empecípiase un procesu políticu d'esmantelamientu del gobiernu internacional sobre la ciudá. El 18 d'abril de 1960, tropes marroquines entren na ciudá y incorporar a Marruecos. L'adautación a la nueva situación saldar con una fuerte crisis económica.

En 1961 edifícase la catedral de Tánxer, simbolizando la presencia d'España y de la misión franciscana en Marruecos.

Cultura[editar | editar la fonte]

Llabradora del Rif.
Antiguu campusantu xudíu.

Enclave multicultural de comunidaes musulmanes, xudíes y cristianes, Tánxer atraxo l'atención d'artistes como Paul Bowles, William Burroughs, Jack Kerouac, Tennessee Williams, Eduardo Haro, Brion Gysin, Francis Bacon, Jean Genet, Leopoldo María Panero o los Rolling Stones, tolos cualos vivieron o visitaron la ciudá. Tamién ye de destacar l'escritor Ángel Vázquez Molina, criáu na ciudá.

Dempués de Delacroix, Tánxer convertir nuna parada obligada pa los artistes que buscaben los colores y la lluz qu'aquel amosó. Como por casu Mariano Fortuny, autor, ente otres obres, de Zoco de Tánxer que se caltién na Hispanic Society of America de Nueva York, o Henri Matisse que moró delles temporaes en Tánxer, siempres agospiándose nel hotel Villa de France. Inda puede visitase l'habitación dende que la so ventana pintó'l so famosu paisaxe, recordando la so frase «atopé los paisaxes de Marruecos esautamente como los describen les pintures de Delacroix». L'artista californianu Richard Diebenkorn foi direutamente influyíu polos engañadores colores y patrones rítmicos de les pintures marroquines de Matisse.

A finales del sieglu XIX llega a Tánxer el misioneru franciscanu Padre Lerchundi. Conocíu arabista que va revolucionar, cola so gramática de llingua árabe dialeutal marroquina, la manera d'entender el status de la llingua llocal. Nesa dómina créase coles mesmes, el que fuera teatru más grande d'África.[9]

La ciudá conoció tamién l'ésitu d'autores nativos, como Mohammed Chukri, consideráu unu de los escritores del norte d'África más revesosos y lleíos. Paul Bowles collaboró estrechamente con Choukri nes traducciones, y escribió la introducción a la so novela autobiográfica Al-jubs al-hafi, "pan solo". Na traducción inglesa publicada orixinalmente llevó por títulu For Bread Alone,[10] y que foi descrita por Tennessee Williams como «un verdaderu testimoniu de la desesperación humana, estrozada pol so impautu».

Nes décades de 1940 y 1950, mientres la ciudá yera una zona internacional, sirvió como abellugu p'artistes, zona de xordia pa millonarios excéntricos, llugar d'alcuentru p'axentes secretos y tou tipu de timadores, una Meca pa especuladores y estafadores, un El Dorado pa los amantes de la bona vida.

Economía[editar | editar la fonte]

Comerciu na plaza del 9 d'abril de 1947.
Una de les puertes d'entrada a la medina.

Tánxer ye'l segundu centru industrial de Marruecos dempués de Casablanca. Los sectores tán diversificaos ya inclúin industria testil, química, mecánica, metalúrxica y naval. La ciudá cunta con cuatro parques industriales, dos de los cualos cunten col estatus de zona franca.

La economía básase fuertemente nel turismu. Los hoteles y agospiamientos cercanos a les sableres crecieron notablemente al traviés d'inversiones estranxeres. Les compañíes constructores y de bienes raíz ameyoraron en gran escala la infraestructura turística. La badea que delimita el centru de la ciudá estender por más de 7 km de mariña.

Tánxer cunta con grandes proyeutos como'l segundu puertu mediterraneu y los sos parques industriales; un sitiu de 45.000 places, comercios ya instalaciones turístiques.

L'agricultura rexonal ye principalmente ceberaesra. La infraestructura urbana entiende un puertu marítimu de cargues y pasaxeros, una marina, y un puertu pesqueru.

El ferrocarril coneuta a la ciudá con Rabat, Casablanca y Marrakech nel sur, y con Fez y Oujda nel norte.

L'autopista Rabat-Tánxer ta disponible dende'l branu de 2005, y coneuta Tánxer con Fez vía Rabat (250 km), y con Settat vía Casablanca (330 km).

L'aeropuertu internacional Ibn Battuta atópase 15 km al suroeste de la ciudá.

El mercáu artesanal na ciudá vieya especializar en cueru, manufactures de madera y plata amás de calzáu y vistimienta tradicional marroquina.

La ciudá foi centru del éxodu rural y la rexón, con una población cuadruplicada nes últimes dos décades. Esti fenómenu provocó la esistencia de distritos periféricos habitaos mayoritariamente pola primera y la segunda xeneración d'emigraos rurales, de bien so nivel económicu y cultural. Nestos barrios repara un importante déficit d'infraestructura urbana básica.

Educación[editar | editar la fonte]

Antigua muralla.
Muséu de l'Antigua Llegación Estauxunidense.
Kasbah.
Campusantu xudíu.
Ficheru:Plaza del 9 d'abril de 1947, Tánger, Marruecos, 2015-12-11, DD 28.JPG
Plaza del 9 d'abril de 1947.

Tánxer ufierta cinco distintos tipos de sistemes educativos: el marroquín, el británicu, l'español, el francés y el norteamericanu. Cada unu d'estos sistemes tien cursos dende preescolar hasta'l 12ᵘ añu (bachilleratu o high school diploma).

Escueles primaries[editar | editar la fonte]

Hai más d'una docena d'establecimientos distribuyíos pela ciudá.

Escueles primaries internacionales[editar | editar la fonte]

  • Colexu español Ramón y Cajal
  • Colexu francés Adrien Berchet
  • American School of Tangier

Escueles secundaries internacionales[editar | editar la fonte]

Universidá[editar | editar la fonte]

Delles instituciones académiques cimeres allúguense dientro y fora de la ciudá, como'l Institut Supérieur International de Tourisme (ISIT) qu'ufierta carreres de grau dende alministración d'empreses hasta hostelería. L'institutu ta ente les más prestixoses escueles de turismu del país. La École Nationale de Commerce et de Gestion (ENCG) ye una de les más grandes de Marruecos na especialidá. Ello ye que esta institución forma parte de la Universidá Abdelmalek Essaâdi, que de la mesma alluga la facultá polidisciplinaria (Formación Profesional) y la de Ciencies Xurídiques, Sociales y Empresariales. Tamién atopamos la Escuela Nacional de Ciencies Aplicaes, la Facultá de Ciencies y Teunoloxíes y la Escuela Cimera Fahd de traducción, toes con sede en Tánxer.

La Facultá de Ciencies y la de Filoloxía y Humanidaes tán sicasí nel campus de Tetuán (ciudá colindante).

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Cueves de Hércules, Cabu Espartel.

Tánxer ye tamién una ciudá turística. A ella lleguen turistes dende toes partes d'Europa, especialmente dende Francia y España. Como llugares d'interés nun tenemos de perder nos el so Medina, La Gran Mezquita y el Muséu Dar El Mandoub; otru llugar a destacar ye la plaza 9 d'Abril, una de les más grandes de la ciudá y unu de los puntos d'alcuentru preferíos polos sos ciudadanos; na so contorna amás vamos poder ver llugares de sumu interés como los Covarones de Hércules y Cabu Espartel.

Nes artes y la cultura popular[editar | editar la fonte]

Imaxe de satélite de la NASA.

Ciudá d'espíes[editar | editar la fonte]

Tánxer ganó fama de plaza franca pa les actividaes internacionales d'espionaxe. La so posición mientres la Guerra fría y otros periodos conflictivos de los sieglos XIX y XX ye llexendaria. Adquirió reputación de centru d'espionaxe y contrabandu y atraxo capitales estranxeros gracies a la so neutralidá política y llibertá comercial na dómina d'alministración internacional.

La ciudá tuvo protagonismu en delles obres de lliteratura y películes, especialmente n'obres de ficción y espionaxe.

Personalidaes natives de Tánxer[editar | editar la fonte]

Condecoraciones[editar | editar la fonte]

La ciudá emite diverses condecoraciones a persones o entidaes, como la Medaya de la Ciudá de Tánxer[12]

Tánxer nos cantares[editar | editar la fonte]

  • Sarah BrightmanMysterious Days (nuna estrofa menta "Springtime In Tangier Sky is getting Wider"). Nesti cantar collabora la yá finada Ofra Haza.
  • Nel cantar "Hafa Café" de Luis Eduardo Aute, faise referencia a esta ciudá.
  • Bob DylanIf You See Her Say Hello (na primer estrofa mentar: "If you see her, say hello, she might be in Tangier"). El cantar apaez nel discu Blood on the Tracks de 1975.
  • Nel cantar "Intrigue in Tangiers" del grupu británicu The Chameleons.

Tánxer na lliteratura[editar | editar la fonte]

  • Jour de silence à Tanger, de Tahar Ben Jelloun.
  • Naked Lunch, de William S. Burroughs.
  • -y pain nu, de Mohamed Choukri.
  • Rosa Mystica, de Carlos Varo.
  • Interzone, de Burroughs – visión ficticia de Tánxer.
  • The Loom of Youth, d'Alec Waugh – una novela autobiográfica semi-controversial.
  • Two Tickets to Tangier, por Francis Van Wyck Mason, novelista ya historiador norteamericanu.
  • Modesty Blaise – ficción risible.
  • Carpenter's World Travels: From Tangier to Tripoli – guía turística por Frank G. Carpenter (1927).
  • Let It Come Down, de Paul Bowles (1952) – novela ambientada nos tiempos de la Ciudá Internacional.
  • La vida perra de Juanita Narboni, d'Ángel Vázquez. Barcelona, Planeta, 1976. Bcn, Seix Barral, 1982.
  • Viaxes per Marruecos, de Domingo Badía y Leblich, tamién conocíu como "Alí Bey", viaxeru y espía nacíu en Barcelona. Describe Tánxer a principios del s. XIX.
  • El Xardín (Al Bustán), de Sonia García Soubriet. Ed. 451 Editores.
  • El alquimista, de Paulo Coelho
  • El ciegu de Sevilla, de Robert Wilson (RBA Editores)
  • L'añu que vien en Tánxer, novela de Ramón Bonaventura, Editorial Debate, 1998.
  • Historia de Tánxer, de Leopoldo Ceballos. Ed. Almuzara.
  • Tánxer. La Ciudá Internacional, de Rocío Rojas Marcos, Ed. Almed, 2009.
  • El tiempu ente cordures, novela de María Dueñes. Editorial Temes de Güei, 2009.
  • Tánxer en Calcomaníes, d'Oliverio Girondo. Calpe, Madrid. 1925.
  • Últimu branu nel paraísu / Dos vieyos llagartos —fundamentos 2009— de Jesús Carazo (http://www.jesuscarazo.com)
  • L'Inmortal, de Jorge Luis Borges nel llibru El Aleph de 1949: "Homero y yo dixebrámonos nes puertes del Tánxer; creo que nun diximos adiós."
  • Tánxer, Tánxer, novela de Leopoldo Ceballos, Edhasa, 2015
  • Sefarad, d'Antonio Muñoz Molina.
  • Un llargu suañu en Tánxer, d'Antonio Lozano González, Ed. Almuzara, 2015.
  • Más allá, Tánxer, d'Álvaro Valverde, Tusquets Editores, 2014.
  • La otra vera, de Rodrigo Rei Rosa.
  • Une Jeunesse à Tanger , de David Bendayan(http://www.davidbendayan.ca)
  • La emperatriz de Tánxer, de Sergio Barce. Ediciones del Genal, 2015.
  • El llibru de les pallabres robaes, de Sergio Barce. Ediciones del Genal, 2016.

Tánxer nel cine[editar | editar la fonte]

Mercáu extramuros en Tánxer, pintura de Louis Comfort Tiffany.
  • Inception, de Christopher Nolan (2010). Una secuencia de la película, ambientada na ciudá keniana de Mombasa, foi rodada na medina de Tánxer y na zona del mercáu.
  • La serie de televisión El tiempu ente cordures, adautación de la novela homónima de María Dueñes.
  • Only lovers left alive. Película de vampiros ambientada en Tánxer y Detroit, USA.
  • Spectre. Cuarta película de Daniel Craig como James Bond. En Tánxer atópase l'Americain, un hotel onde Mr. White, conocíu como El Rei Pálidu, tien un xoril secretu qu'usa pa investigar los secretos de la organización a la cual pertenez, llamada Spectre. - 2015

Obres pictóriques[editar | editar la fonte]

Terraces de Tánxer (1914) d'Enrique Simonet.

Clima[editar | editar la fonte]

  Parámetros climáticos permediu de Tánxer, Marruecos (2000-2012) 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 22.0 27.0 25.0 27.0 34.0 36.0 41.0 39.0 39.5 30.0 27.0 24.5 41.0
Temperatura máxima media (°C) 16.2 16.8 17.9 19.2 21.9 24.9 28.3 28.6 27.3 23.7 19.6 17.0 21.8
Temperatura media (°C) 12.5 13.1 14.0 15.2 17.7 20.6 23.5 23.9 22.8 19.7 15.9 13.3 17.7
Temperatura mínima media (°C) 8.8 9.4 10.1 11.2 13.4 16.2 18.7 19.1 18.3 15.6 12.2 9.7 13.6
Temperatura mínima absoluta (°C) -4.2 1.0 3.5 1.0 7.0 10.0 11.0 11.0 10.0 7.0 3.0 4.0 -4.2
Lluvia (mm) 103.5 98.7 71.8 62.2 37.3 13.9 2.1 2.5 14.9 65.1 134.6 129.3 735.9
Díes de lluvia (≥ 1.0 mm) 11.2 11.4 10.1 9.3 6.1 3.7 0.8 0.8 3.1 8.0 11.1 12.0 87.6
Hores de sol 170.5 169.5 232.5 252.0 297.6 306.0 344.1 331.7 276.0 238.7 180.0 167.4 2966
Fonte: Hong Kong Observatory[13]

Hermanamientos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sobremanera ello vease l'escelente estudiu de Fernando López Pardo "Tingentera, Tingi y el mitu de Anteo", Mayurqa 30, 2005, páxs. 565-575.
  2. La ciudá emitió moneda so Augusto, coles abreviatures IVL TRAD y IVLIA TRAD, [cf. http://moneda-hispanica.com/llatines6.htm#tra].
  3. Plinio el vieyu Historia Natural llibru V - 2 [1].
  4. En Pliniu'l Vieyu, Nat. Hist. V, 2 se la cita equivocadamente como “Colonia Traducta Iulia”, confundiéndola quiciabes cola hispana del mesmu nome orixinal, asitiada enfrente, al otru llau del Estrechu.
  5. Martin Malcolm Elbl, “Tangier's Qasba Before the Trace Italienne Citadel of 1558-1566: The 'Virtual' Archaeology of a Vanished Islamic and Portuguese Fortress,” Portuguese Studies Review 17 (2) (2009; publ. 2012): 29-35; Martin Malcolm Elbl, Portuguese Tangier (1471-1662): Colonial Urban Fabric as Cross-Cultural Skeleton (Toronto and Peterborough: Baywolf Press, 2013), 576-584.
  6. Martin Malcolm Elbl, “Tangier's Qasba Before the Trace Italienne Citadel of 1558-1566: The 'Virtual' Archaeology of a Vanished Islamic and Portuguese Fortress,” Portuguese Studies Review 17 (2) (2009; publ. 2012): 37-42; Martin Malcolm Elbl, Portuguese Tangier (1471-1662): Colonial Urban Fabric as Cross-Cultural Skeleton (Toronto and Peterborough: Baywolf Press, 2013), 584-588; https://books.googleca/books?id=AeTBAgAAQBAJ&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0 .
  7. Cities of the Middle East and North Africa: a historical encyclopedia, de Michael Dumper, Bruce Y. Stanley, páxina 346
  8. Abondosos detalles arquiteutónicos, con diagrames esquemáticos, pal periodu de la dominación colonial portuguesa y de la Unión Ibérica, atópase en Martin Malcolm Elbl, Portuguese Tangier (1471-1662): Colonial Urban Fabric as Cross Cultural Skeleton (Peterborough: Baywolf Press, 2013).
  9. Cervantes muerre en Tánxer
  10. Choukri, M. For Bread Alone (autobiografía), Telegram books, 2006, ISBN 1-84659-010-8.
  11. http://www.davidbendayan.ca/jeunesse_a_tanger/sommaire.html
  12. Xerez, Diariu de. La Cámara de Comerciu de Xerez recibe la Medaya de la Ciudá de Tánxer. Diario de Jerez. http://www.diariodejerez.es/jerez/Camara-Comercio-Medaya-Ciudá-Tanger_0_1125187663.html. Consultáu'l 10 d'abril de 2017. 
  13. «Climatological Information for Tangier, Morocco». Hong Kong Observatory. Consultáu'l 17 d'ochobre de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]