Turinxu
Turingio 'Thüringisch' | |
---|---|
Faláu en | ![]() |
Zona | Turingia |
Familia | Indoeuropéu Xermánicu |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | {{{iso2}}}
|
ISO 639-3 | |
![]() Estensión del turingio |
El turingio (n'alemán Thüringisch) ye un grupu de dialeutos del alemán central oriental que se falen en grandes partes del estáu federáu de Turingia al norte del Rennsteig, nel suroeste de Saxonia-Anhalt y tamién en territorios estremeros de Hesse y Baviera. Ta próximu al alto saxón, que se fala principalmente nel estáu de Saxonia, polo qu'a dambos se -yos suel considerar como un únicu grupu dialeutal, el turingio-altu saxón.
Historia[editar | editar la fonte]
El turingio surdió alredor del añu 1100 mientres el fenómenu migratoriu conocíu como Ostsiedlung, cuando pobladores de Franconia, Baviera, Saxonia, y Flandes instalar n'árees del este del ríu Saale enantes habitaes por eslavos polabios.
Carauterístiques[editar | editar la fonte]
El dialeutu turingio carauterizar por un arredondio de les vocales, el debilitamientu de consonantes del alemán estándar (la lenición de les consonantes "p", "t," y "k"), una diferencia marcada na pronunciación del soníu "g" (más común en zones del norte de Turingia y en Saxonia-Anhalt), y una entonación melódica bien idiosincrática. La segunda mutación consonántica manifestar de manera distinta con al respective de otres zones nes que se falaba altu alemán. En munches pallabres, la "b" pronúnciase como "w," "v", o "f". Por casu, la pallabra "aber" (pero) pronúnciase "awer".
Dialeutos turingios[editar | editar la fonte]
Subgrupos según la dialeutoloxía alemana:[1]
- Turingio central, faláu alredor de la capital Erfurt, Gotha, y Ilmenau
- Turingio septentrional, alredor de Mühlhausen y Nordhausen
- Dialeutu d'Eichsfeld
- Turingio oriental, faláu alredor d'Eisenberg y Altenburg según nes árees vecines de Naumburg, Weissenfels y Zeitz, en Saxonia-Anhalt
- Turingio suroriental, alredor de Schleiz, Greiz, Saalfeld y Gera, según alredor de Ludwigsstadt, na vecina Baviera.
Otres variantes:
- Turingio del Ilm, alredor de Rudolstadt, Jena, y Weimar
- Turingio nororiental, faláu alredor d'Artern según nes árees vecines de Querfurt, Tope y Merseburg, en Saxonia-Anhalt
- Dialeutu de Mansfeld
- Turingio occidental, alredor de Bad Salzungen y Eisenach, con transiciones al fráncicu del Meno (Henneberg) y a los dialeutos hessianos orientales.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Ludwig Erich Schmitt (editor): Germanische Dialektologie.