Tresxordania
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Tresxordania | |
---|---|
Alministración | |
Xeografía | |
Demografía | |
![]() |
Tresxordania (n'árabe: شرق الأردن), ye la parte del sur de Llevante al este del río Xordán, na so mayoría contenida na actual Xordania.
La rexón, conocida como Transjordania, foi controlada por numberosos poderes a lo llargo de la hestoria. Mientres la era moderna temprana, la rexón incluyir so la xurisdicción de les provincies siries otomanes. Mientres la Primer Guerra Mundial, foi ocupada por Gran Bretaña, quien la incluyeren temporalmente na ATÉU. Primeramente, la área taba direutamente gobernada polos británicu, que decidieron estremar la rexón en tres distritos alministrativos: Ajlun, Balqa' y Karak, con solu Ma'an y Tabuk sol gobiernu direutu de los hachemí; sicasí, en curtiu'l gobernante hachemí Abd Allah ibn Husayn recibió'l control nominal sobre tolos distritos. Un gobiernu central establecer en 1921 y en 1922 la rexón fíxose conocida como'l Emiratu de Transjordania, que recibió la plena autonomía en 1929. En 1946, l'emiratu llogró la independencia de los británicos y en 1952 el país camudó'l so nome pol de «Reinu Hachemita de Xordania».
Nome[editar | editar la fonte]
El prefixu trans- provien del llatín y significa «al traviés» o más allá, y polo tanto «Transjordania» refierse la tierra oriental de más del río Xordán. El términu equivalente pal llau occidental ye Cisxordania, que significa «nesti llau del [ríu] Xordán».
Referencies[editar | editar la fonte]
- Henry O. Thompson (1992). «Transjordan», The Anchor Bible Dictionary 6 (n'inglés).
- Eric M. Meyers (dir.) (1997). «Transjordan», Oxford Encyclopaedia of Archaeology in the Near East 5 (n'inglés). Oxford y Nueva York: Oxford University Press. ISBN 0-19-506512-3.