Trachyphonus margaritatus

De Wikipedia
23-11-2021 00:00

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Trachyphonus margaritatus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Piciformes
Familia: Lybiidae
Xéneru: Trachyphonus
Especie: T. margaritatus
(Cretzschmar, 1826)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Trachyphonus margaritatus[2] ye una especie d'ave piciforme de la familia Lybiidae que vive n'África.

Descripción[editar | editar la fonte]

El barbudu perlado mide alredor de 20 cm de llargu. Debe'l so nome común al motudu blancu que tien el plumaxe negru del so llombu y ales. La so cabeza y pechu son principalmente mariellos, con una franxa negra nel so frente y pileu eréctil, con llixos negros na nuca y parte posterior del pescuezu. Presenta una llista negra tamién motuda en blancu sol pechu que lu dixebra del so banduyu ablancazáu. El so obispillo tamién ye ablancazáu con una franxa mariella nel centru y la base de la cola colorada. Les rémixes centrales de la so cola son negres y les llaterales ya inferiores llistaes en blancu y negru. El so robezu picu ye coloráu y les sos pates abuxaes.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nel Sahel y les sos proximidaes, distribuyíu por una franxa que s'estiende por Mauritania, Malí, Burkina Fasu, Níxer, Nixeria, Chad, Sudán, Eritrea, Etiopía, Djibouti y Somalia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «'Trachyphonus margaritatus'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 31 de xineru de 2014.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Séptima parte: Piciformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 49 (1):  páxs. 121-125. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_49_1_septimo.pdf. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]