Trachinus draco

De Wikipedia
Trachinus draco
escorpión
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Actinopterygii
Orde: Perciformes
Suborde: Trachinoidei
Familia: Trachinidae
Xéneru: Trachinus
Especie: T. draco
Linnaeus, 1758
Consultes
[editar datos en Wikidata]

L'escorpión[1] (Trachinus draco) ye un pexe de la familia Trachinidae común n'agües fríes del mar Mediterraneu y del este del océanu Atlánticu. Con talla total media cercana a los 30 cm, ye allargáu y estruyíu. Opérculu con espina venenosa dirixida escontra atrás. Boca grande y oblicua. Primer aleta dorsal con espines venenoses. Segunda aleta dorsal simétrica a la anal. Aleta caudal llixeramente cóncava. Aletes coxales anteriores a les pectorales. Güeyos bien dorsales y xuntos. De color pardu verdosu con manches más escures y delles llinies oblicues pardes amarellentaes, una mancha negra na primer aleta dorsal. Bentónicu y sedentariu, vive semienterráu nel fondu arenosu o enfollagáu, hasta fondures próximes a los 150 metros.

Ente les especies de la mesma familia atópense T. araneus, T. radiatus, T. collignoni, Echiichthys vipera, T. armatus, T. collignoni, T. lineolatus, T. pellegrini.

Tien un venenu de naturaleza glucoproteica y vasoconstrictora, en casu de inoculación nel ser humanu provoca síntomes d'inflamación, vomitos, dolor, fiebre ya, inclusive, insuficiencia respiratoria.

Un datu a tener en cuenta ye que podemos combatir el venenu con calor, polo qu'una de les midíes más eficaces ye somorguiar el miembru o zona afeutada n'agua caliente (sobre 45º) mientres 1 hora o 1,30 hores, pues la toxina ye termolábil ya inactívase col calor.[2] Ye recomendable allegar siempres al hospital o centru de salú p'alministrar les melecines pertinentes lo más aína posible.

Referencies[editar | editar la fonte]

  • Lloris, Domènec y Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna y flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia y Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, ochobre de 2000. ISBN 84-393-5244-1 Plana 115.
  • Mare Nostrum

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • El léxico de la fauna marina en los puertos pesqueros de Asturias Central, Emilio Barriuso, Uviéu 1986. IDEA.