Tour de Francia Femenín 2022
| |||
| Detalles | |||
| Carrera | 1. Tour de Francia Femenín | ||
| Competición | UCI World Tour Femenín 2022 2.WWT | ||
| Etapes | 8 | ||
| Feches | 24 – 31 de xunetu de 2022 | ||
| Distancia total | 1033,6 km | ||
| Estáu | |||
| Llugar d'entamu | París | ||
| Llugar de llegada | Planche des Belles Filles | ||
| Equipos | 24 | ||
| Ciclistes participantes | 144 | ||
| Ciclistes acabaos | 109 | ||
| Velocidá media | 38,382 km/h | ||
| Páxina oficial | Sitiu oficial | ||
| Clasificación final | |||
| Ganador | |||
| Segundu | |||
| Terceru | |||
| Puntos | |||
| Monte | |||
| Xóvenes | |||
| Combatividá | |||
| Equipu | |||
| 2023▶ | |||
| Documentación | |||
El Tour de Francia Femenín 2022 (oficialmente Tour de France Femmes Avec Zwift) foi la primer edición del Tour de Francia Femenín, una carrera ciclista profesional femenina que se celebró del 24 al 31 de xunetu. Foi la decimosesta prueba del UCI Women's World Tour 2022. El Tour consistió en 8 etapes, con un percorríu total de 1.033 km.
Dende 1955 celebráronse diverses competiciones ciclistes femenines asemeyaes al Tour de Francia masculín, con nomes distintos (por exemplu, Tour de France Féminin y Grande Boucle Féminine Internationale) y con una duración más curtia, a diferencia de les tres selmanes del Tour masculín. La primer edición del Tour de Francia Femenín foi'l resultáu d'años de reivindicación por parte del pelotón profesional femenín pa llograr una carrera equivalente al Tour de Francia d'homes.
La carrera ganóla Annemiek van Vleuten (Movistar Team), que se llevó'l maillot mariellu de la clasificación xeneral tres ganar les dos etapes de monte na parte final de la carrera. Demi Vollering (SD Worx) terminó segunda tres quedar detrás de van Vleuten nes dos etapes de monte. Vollering llevó tamién el maillot de llunares como vencedora de la clasificación del monte. El tercer puestu foi pa Katarzyna Niewiadoma (Canyon–SRAM), qu'aseguró'l podiu tres terminar ente les cinco primeres nes etapes de monte.
Marianne Vos (Team Jumbo–Visma) ganó'l maillot verde de la clasificación por puntos tres terminar ente les cinco primeres nes seis primeres etapes, incluyendo dos victories, y llogró tamién el premiu a la combatividá como la ciclista más combativa. Otras dos etapes fueron ganaes pola velocista Lorena Wiebes (Team DSM). Shirin van Anrooij (Trek–Segafredo) llevó'l maillot blancu como vencedora de la clasificación de corredores moces, dau a la meyor clasificada menor de 23 años na clasificación xeneral. L'equipu Canyon–SRAM ganó la clasificación por equipos como l'equipu con menor tiempu acumuláu ente les tres meyores corredores.
En xeneral, la carrera atraxo gran cantidá de públicu, recibió ampliu siguimientu mediáticu internacional y foi allabada por públicu, medios, equipos y corredores.
Antecedentes
[editar | editar la fonte]El Tour de Francia ye una carrera ciclista masculina de múltiples etapes que se celebra añalmente, principalmente en Francia, y la so primer edición foi en 1903.[1] Desarróllase en 21 etapes a lo llargo de tres selmanes en xunetu.[1]
A lo llargo del tiempu celebráronse diverses competiciones ciclistes femenines per etapes en Francia como l'equivalente femenín al Tour, empezando por un eventu únicu en 1955.[2]
Entre 1984 y 2009 celebróse de manera continua un Tour de Francia femenín, usando'l nome Tour de France Féminin ente 1984 y 1989. Dellos organizadores entamaron dempués pruebes como'l Tour Cycliste Féminin y la Grande Boucle Féminine Internationale.[3][4]
Estes competiciones enfrentáronse a dificultaes económiques, escasa cobertura mediática, sexismu y problemes de marca colos organizadores del Tour de Francia, l'Amaury Sport Organisation (ASO).[4][5][6][7]
La Course by Le Tour de France
[editar | editar la fonte]En 2013, el grupu activista Le Tour Entier ("el tour enteru") entamó a reivindicar la recuperación de la versión femenina del Tour de Francia y otres meyores nel ciclismu femenín.[3][8] Tres una amplia campaña mediática y una petición firmada por más de 100.000 persones,[9] l'ASO entamó La Course by Le Tour de France en 2014.[10][11] La carrera d'una etapa celebrábase antes de la etapa final del Tour masculín en París.[11]
Entre 2014 y 2021, La Course celebróse en distintos llugares de Francia en conxuntu col Tour masculín, y l'ASO defendía que yera "la meyor manera d'amosar el ciclismu femenín".[10][12]
La Course recibió primeramente allabancies pola visibilidá que-y daba compartir escenariu col Tour de Francia, con patrocinadores celebrando'l siguimientu televisivu en direutu y la presencia xunto a la carrera masculina.[12][13][14]
Sicasí, La Course foi criticada por activistes y corredores por tar tapecida pol Tour masculín, tener poques etapes y nun ser abondo esixente pal pelotón profesional.[13][15][16] Criticóse tamién a los organizadores por nun facer lo suficiente pa promocionar la carrera.[17]
Corredores y activistes pidieron que La Course evolucionara hacia una carrera más llarga con más etapes, incluyendo etapes de monte y contrarreló.[15][16] En respuesta a les crítiques, l'ASO señaló que nun yeren capaces d'entamar simultáneamente un Tour masculín y femenín por motivos loxísticos,[11] y que les pruebes teníen de ser económicamente sostenibles.[16][18]
La Course acabó en 2021, siendo reemplazada en 2022 pol Tour de Francia Femenín, una carrera per etapes independiente entamada pola ASO, que marcó un finxu significativu na historia del ciclismu femenín. Esta nueva prueba buscaba responder a les crítiques y les demandes del pelotón femenín, incluyendo más etapes, percorríos variaos y mayor siguimientu mediáticu.
Tour de Francia Femenín
[editar | editar la fonte]En mayu de 2021, l'ASO anunció qu'entamaría una nueva carrera femenina per etapes, el Tour de Francia Femenín.[6] La primer edición celebraríase a lo llargo de 8 díes en xunetu de 2022, n'acabando la carrera masculina.[19]
El direutor del Tour masculín, Christian Prudhomme, comentó qu'había qu'aprender de los errores de les ediciones anteriores,[6] col oxetivu d'algamar una prueba económicamente sostenible, "una que siga esistiendo dientro de 100 años".[20]
La reacción del pelotón profesional femenín foi positiva dafechu,[21] y la ciclista neerlandesa Anna van der Breggen declaró: "ye un suañu que llevamos munchu tiempu teniendo, competir nun Tour de Francia femenina".[22]
Tamién la ciclista danesa Cecilie Uttrup Ludwig comentó: "ye un día que llevamos esperando dende hai munchu tiempu".[23]
L'ASO anunció tamién que la plataforma de ciclismu virtual Zwift firmara un alcuerdu de cuatro años pa patrocinar la carrera, que pasó a llamase Tour de France Femmes avec Zwift.[24]
Equipos participantes
[editar | editar la fonte]Los 24 equipos que participaron na carrera anunciáronse'l 30 de marzu de 2022.[25][26]
Los 14 UCI Women's WorldTeams fueron invitaos automáticamente. A ellos xuniéronse 10 equipos continentales femeninos UCI: los tres meyor clasificaos na clasificación de 2021 (Ceratizit–WNT Pro Cycling, Parkhotel Valkenburg y Valcar–Travel & Service) recibieron invitación automática y los otros siete fueron escoyíos polos organizadores del Tour.
Un total de 144 corredores de 25 nacionalidaes tomaron la salida, siendo Países Baxos el país con más representantes (29 corredores).[25]
Etapes
[editar | editar la fonte]| Fecha | Percorríu | type | Distancia (km) | Desnivel (m) | Ganador | Líder | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1ᵉʳ etapa | 24 xnt | Torre Eiffel – Avenida de los Campos Elíseos | 81,6 | 310 m | |||
| 2ª etapa | 25 xnt | Meaux – Provins | 136,4 | 813 m | |||
| 3ᵉʳ etapa | 26 xnt | Reims – Épernay | 133,6 | 1418 m | |||
| 4ª etapa | 27 xnt | Troyes – Bar-sur-Aube | 126,8 | 1415 m | |||
| 5ª etapa | 28 xnt | Bar-le-Duc – Saint-Dié-des-Vosges | 175,6 | 1572 m | |||
| 6ª etapa | 29 xnt | Saint-Dié-des-Vosges – Rosheim | 129,2 | 1673 m | |||
| 7ª etapa | 30 xnt | Sélestat – Le Markstein | 127,1 | 2881 m | |||
| 8ª etapa | 31 xnt | Lure – Planche des Belles Filles | 123,3 | 2464 m |
Clasificaciones finales
[editar | editar la fonte]Clasificación xeneral (Maillot Jaune)
[editar | editar la fonte]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fonte: ProCyclingStats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Clasificación por puntos (Maillot Vert)
[editar | editar la fonte]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Clasificación del monte (Maillot à Pois Rouges)
[editar | editar la fonte]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Clasificación del meyor nuevu (Maillot Blanc)
[editar | editar la fonte]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Clasificación por equipos (Classement par Équipe)
[editar | editar la fonte]Evolución de les clasificaciones
[editar | editar la fonte]| Ganador _ | Clasificación xeneral | Puntos | Monte | Xóvenes | Combatividá | Equipu | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1ᵉʳ etapa | ||||||||
| 2ª etapa | ||||||||
| 3ᵉʳ etapa | ||||||||
| 4ª etapa | ||||||||
| 5ª etapa | ||||||||
| 6ª etapa | ||||||||
| 7ª etapa | ||||||||
| 8ª etapa | ||||||||
| Clasificaciones finales | ||||||||
Participantes
[editar | editar la fonte]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Edwardes-Evans, Luke; Laget, Serge; McGrath, Andy (2021). The Official History of the Tour de France. ISBN 978-1787396685.
- ↑ Lafon, Cathy (14 d'ochobre de 2021). «Le saviez-vous? Le premier Tour de France féminin fut organisé par un journaliste originaire de Périgueux, en 1955» (en francés). Sud Ouest. ISSN 1760-6454. https://www.sudouest.fr/sport/cyclisme/tour-de-france-2022-la-difficile-histoire-de-l-epreuve-feminine-de-retour-apres-12-ans-d-absence-6563552.php. Consultáu'l 6 de marzu de 2022.
- 1 2 Vautier-Chollet, Manon (24 de xunetu de 2022). «Tour de France femmes : 70 ans de lutte pour la féminisation du cyclisme» (francés). Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'agostu de 2022. Consultáu'l 6 d'abril de 2024.
- 1 2 Frattini, Kirsten (16 d'avientu de 2020). «La Grande Boucle, La Course and the return of the women's Tour de France» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 21 de mayu de 2023. Consultáu'l 6 de marzu de 2022.
- ↑ Malnis, Adeline (24 de xunetu de 2019). «Pourquoi n'y a-t-il pas de Tour de France féminin ?» (francés). Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunetu de 2021. Consultáu'l 24 de xunetu de 2023.
- 1 2 3 Fotheringham, William (11 de mayu de 2021). «Tour de France organisers reveal women's race will be revived in 2022» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 25 de marzu de 2024. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Marshall, Ruth (22 de xunetu de 1984). «Women Cyclists Change Tour de France Forever». The Washington Post. ISSN 0190-8286. https://www.washingtonpost.com/archive/sports/1984/07/22/women-cyclists-change-tour-de-france-forever/23b0e209-a4f3-47fd-8260-7d35a69fa189/. «Jacques Anquetil, comentarista de ciclismu nel diariu deportivu L'Équipe y ganador de cinco Tours de Francia, escribió: 'Nun tengo nada en contra del deporte femenín, pero'l ciclismu ye demasiáu duru pa una muyer... Prefiero ver a una muyer con una falda blanca curtia, non con pantalones de ciclismu.'».
- ↑ «Women's Tour de France campaigners publish manifesto» (n'inglés). BBC Sport. 12 de setiembre de 2013. https://www.bbc.com/sport/cycling/24062998. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Macur, Juliet (26 de xunetu de 2014). «Women as Athletes, Not Accessories, at Least for a Day» (n'inglés). The New York Times. https://www.nytimes.com/2014/07/27/sports/cycling/tour-de-france-2014-women-push-to-compete-in-cyclings-top-event.html. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- 1 2 Henrys, Colin (26 de xunu de 2021). «La Course by Le Tour de France: everything you need to know» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 24 de xunu de 2021. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- 1 2 3 «La Course at Tour de France major advance for women's cycling» (n'inglés). BBC Sport. 15 de xunetu de 2014. https://www.bbc.com/sport/cycling/28314738. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- 1 2 «Polarized opinions remain on La Course» (17 de xunetu de 2018). Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'agostu de 2020. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- 1 2 «Polarized opinions remain on La Course» (17 de xunetu de 2018). Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'agostu de 2020. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Richardson, Hollie (24 de xunu de 2019). «Why isn't there a women's equivalent of the Tour de France?» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2020. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- 1 2 Payne, Marissa (27 de payares de 2021). «Women's cycling advocates ‘disappointed' after Tour de France reverts La Course to one day» (n'inglés). The Washington Post. https://www.washingtonpost.com/news/early-lead/wp/2017/10/18/womens-cycling-advocates-disappointed-after-tour-de-france-reverts-la-course-to-one-day/. Consultáu'l 1 de xunetu de 2024.
- 1 2 3 Skelton, Jack (16 de xunetu de 2018). «Tour de France 2018: Why is there no women's equivalent?» (n'inglés). BBC Sport. https://www.bbc.com/sport/cycling/44831758. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Cary, Tom (22 de xunetu de 2017). «Lizzie Deignan says organisers have work to do after conclusion of fourth La Course» (n'inglés). The Telegraph. https://www.telegraph.co.uk/cycling/2017/07/22/lizzie-deignan-says-organisers-have-work-do-conclusion-fourth/. Consultáu'l 1 de xunetu de 2024.
- ↑ Ballinger, Alex (5 de febreru de 2019). «Women's Tour de France alongside men's race ‘impossible', says director Christian Prudhomme» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 10 d'avientu de 2023. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ «Tour de France Femmes avec Zwift D-100: The final preparations are underway». ASO (15 d'abril de 2022). Consultáu'l 19 de xunetu de 2023.
- ↑ Pretot, Julien (14 d'ochobre de 2021). «Cycling - Women's Tour de France organisers hoping the race will live long» (n'inglés). Reuters. https://www.reuters.com/lifestyle/sports/womens-tour-de-france-organisers-hoping-race-will-live-long-2021-10-14/. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Mickey, Abby (14 d'ochobre de 2021). «The women's peloton reacts to the Tour de France Femmes route» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 14 d'ochobre de 2021. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ «La Course by Le Tour de France: springboard towards women's Tour de France» (inglés) (24 de xunu de 2021). Archiváu dende l'orixinal, el 17 de mayu de 2023. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Benson, Daniel (14 d'ochobre de 2021). «Uttrup Ludwig: Racing Tour de France Femmes will make us part of history» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de febreru de 2024. Consultáu'l 15 de febreru de 2022.
- ↑ Rook, Anne-Marije (27 d'ochobre de 2022). «Sponsoring the Tour de France Femmes: what's in it for Zwift?» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de payares de 2022. Consultáu'l 12 d'agostu de 2024.
- 1 2 «Tour de France Femmes avec Zwift Nationalities, Age, Favourites... A closer look at the entrants». ASO (17 de xunetu de 2022). Archiváu dende l'orixinal, el 22 de xunetu de 2022.
- ↑ «The 24 teams selected». ASO (30 de marzu de 2022). Archiváu dende l'orixinal, el 12 de marzu de 2023.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Páxina web oficial (en francés, inglés)
- Tour de Francia Femenín 2022 – ProCyclingStats




