Torregalindo
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Torregalindo (es) ![]() | Miguel Ángel del Val de Perosanz | ||||
Nome oficial | Torregalindo (es) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°34′56″N 3°45′12″O / 41.582222222222°N 3.7533333333333°OCoordenaes: 41°34′56″N 3°45′12″O / 41.582222222222°N 3.7533333333333°O | ||||
Superficie | 15.358 km² | ||||
Altitú | 835 m | ||||
Llenda con | Milagros, Pardilla, Fuentenebro, Moradillo de Roa, Hontangas y Campillo de Aranda | ||||
Demografía | |||||
Población |
123 hab. (2022) - 80 homes (2019) - 45 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0.01% 0.03% d'España Castiella y Lleón provincia de Burgos | ||||
Densidá | 8,01 hab/km² | ||||
torregalindo.es | |||||
![]() |
Torregalindo ye una llocalidá y un conceyu[1] asitiaos na provincia de Burgos, na comunidá autónoma de Castiella y Llión (España), contorna de la Ribera del Duero, partíu xudicial d'Aranda, cabecera del conceyu del so nome.
Xeografía[editar | editar la fonte]
Ye un pueblu asitiáu nel sur de la provincia de Burgos na aguada atlántica,[2] a 750 msnm, bañáu pol ríu Riaza, a unos 92 km de la ciudá de Burgos y 12 km d'Aranda de Duero.
El términu municipal tien un área de 15,36 km² con una población de 147 habitantes (INE 2007) y una densidá de 9,57 hab/km².
Comunicaciones[editar | editar la fonte]
Ferrocarril: Hasta'l zarru[3] de la llinia de ferrocarril Valladolid-Ariza, agora'l ferrocarril direutu Madrid-Burgos na estación de Aranda.
Autobús: Llinia Aranda–Segovia, na carretera autonómica CL-603 que circunvala la llocalidá.
Historia[editar | editar la fonte]
La so fortaleza data siquier del sieglu X.[4] Formaba parte de la llinia defensiva a lo llargo del ríu Riaza.[4]
Hasta mediáu'l sieglu XIII perteneció a la Comunidá de Villa y Tierra de Haza,[4] al oeste de la población, tamién xuntu al Riaza. A partir d'entós foi apostada por dellos señores feudales, como tola contorna.[4] Perteneció a los López de Haro, señores de Vizcaya.
Nel sieglu XV (1479) Beltrán de la Cueva, primer duque de Alburquerque, foi'l que reforzó la fortaleza cola torre circular qu'entá caltién.[4] Fuera nomáu señor del llugar por Enrique IV de Castiella y remozó el castiellu.[4]
La población acabó finalmente en manes de los condes de Siruela.[4]
Villa, cabecera de l'antigua Xurisdicción de Torregalindo nel Partíu d'Aranda de Duero,[5] con xurisdicción de señoríu exercida pol Duque de Siruelo[6] quien nomaba'l so Alcalde Ordinariu.
A la cayida del Antiguu Réxime queda constituyida como conceyu constitucional del mesmu nome nel partíu d'Aranda de Duero, rexón de Castiella la Vieya,[7] que nel Censu de la matrícula catastral cuntaba con 27 llares y 113 vecinos.
Demografía[editar | editar la fonte]
1991 | 1996 | 2001 | 2004 | |||
---|---|---|---|---|---|---|
170 | 157 | 141 | 126 |
Llugares d'interés[editar | editar la fonte]
- Ilesia católica de San Xuan Bautista, románica.
- Ruines de castiellu medieval: d'orixe altomedieval, apodera la población y parte del valle del Riaza.[4] Tien planta con forma de nave, a la que depués se -y añedir una gran torre triangular a llevante y una torre circular con troneres a poniente.[4] Mide aprosimao unos 60 m. de llargu y 25 d'anchu.[4] La so construcción ye basta y probe, predominando la mampostería.[4]
- Molín d'agua
- Ribera del ríu Riaza
- Llagares y bodegues
Fiesta y costumes[editar | editar la fonte]
El 24 de xunu, San Xuan Bautista y el 30 de payares, San Andrés.
Branu cultural a mediaos d'agostu, con actividaes entamaes pola Asociación Deportivu-Cultural Condegalindo.
El 5 de xineru recréase una cabalgata de reis con belén viviente, con gran participación y asistencia de visitantes.
Parroquia[editar | editar la fonte]
Ilesia católica de San Xuan Bautista, dependiente de la parroquia de Campillo nel Arciprestalgu de Roa, diócesis de Burgos.[8]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Códigu INE-387
- ↑ Wikimapia, [1]
- ↑ la llinia foi cerrada a viaxeros en 1985 y a mercancíes en 1994, salvo dellos tramos pela rodiada de Valladolid, Aranda y Almazán pa serviciu de les sos industries
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Del Rivero (2005), p. 80
- ↑ Unu de de los partíos que formaben la Intendencia de Burgos mientres el periodu entendíu ente 1785 y 1833, tal como se recueye nel Censu de Floridablanca de 1787.
- ↑ Juan de Velasco y la Cueva, 4º conde de SIRUELA, señor de la villa de Roa [2]
- ↑ códigu INE-09387
- ↑ Guía Diocesana [3]
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Del Rivero, Enrique (2005). Rincones singulares de Burgos. La ribera del Duero (n'español). Caxa de Burgos, páx. 86. ISBN 8487152309.