Tin Hinan

De Wikipedia
Tin Hinan
Vida
Nacimientu sieglu de IV
Muerte fecha desconocida
Sepultura Abalessa (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Tin Hinan (sieglu de IV – fecha desconocida) ye'l nome dau polos tuareg a una reina guerrera de prestíu del sieglu IV, que la so monumental tumba atopar n'El Sáḥara en Abalessa, la rexón d'Ahaggar o Hoggar n'Arxelia. El nome significa lliteralmente "La de les tiendes", pero puede ser una metáfora de la traducción como "La madre de la tribu" (o "de toos nós") o inclusive "La reina del campamentu" (el "campu" seique refiriéndose al grupu de tumbes qu'arrodien la suya). A ella refiérense dacuando como la "Reina del Hoggar" y como Tamenoukalt, que tamién significa reina.

La reina del Hoggar[editar | editar la fonte]

La tumba de Tin Hinan foi abierta por Byron Khun de Prorok col sofitu del exércitu francés en 1925, y los arqueólogos fixeron una investigación más a xeitu en 1933. Atopóse que contenía la cadarma d'una muyer nuna llitera de madera, baltáu de llombu, cola cabeza mirando escontra l'este. Diba acompañada d'oru macizo y xoyes de plata, dalgunes d'elles afataes con perlles. Nel antebrazu derechu llevaba siete pulseres de plata, y na so esquierda, siete pulseres d'oru. Otra pulsera de plata y un aniellu d'oru asitiar col cuerpu. Los restos d'un collar a estaya complexu d'oru y perlles (reales o artificiales) tamién tuvieron presentes.

Una serie d'oxetos funerarios tamién fueron atopaos. Estes inclúin una "Venus" estatua n'estilu Auriñaciense (similar a la Venus de Hohle Fels), una copa de cristal (perdida mientres la Segunda Guerra Mundial), y una fueya d'oru que llevaba'l sellu d'una moneda romana de Constantín I emitida ente 308 y 324 CE. Un cuartu de sieglu, fecha que coincide cola datación por carbonu-14 de la cama de madera y tamién col estilu de la cerámica y muebles d'otra tumba. La tumba ta construyida nun estilu bien popular nel Sahara.

Un estudiu antropolóxicu de los restos publicaos en 1968 llegó a la conclusión de que yera la cadarma d'una muyer de 1.72 a 1.76 metros d'altor, perteneciente a una raza mediterránea, que probablemente nunca tuviera fíos y yera coxa por cuenta de la deformación de les zones lumbar y sacra. El cuerpu atópase agora nel Muséu del Bardu en Arxel.

Los tuareg yeren bien conscientes de que la tumba contenía una muyer de prestíu y de una serie de lleendes sobre ella tuvieren enforma tiempu en circulación antes de la tumba fora abierta. Según una lleenda, Tin Hinan provenía de la braves tribus de bereberes que vinieron de Tafilalet, oasis nos montes del Atles (Marruecos modernu), acompañáu por una sirvienta llamada Takamat. Nesta lleenda, Tin Hinan tenía una fía (o nieta), que'l so nome ye Kella, mientres Takamat tenía dos fíos. Estos neños dizse que son los ancestros de los tuareg del Hoggar. Otra versión ye que Tin Hinan tuvo trés fíos (que teníen nomes totémicos que se refieren a los animales del desiertu) que fueron los antepasaos tribales. La so relixón musulmana ye anacrónica, como lo ye l'afirmación de que Kella yera la so fía o nieta, porque la figura histórica y matriarca tribal real Kella vivió mientres el sieglu XVII.

Nel sieglu XIV l'historiador Ibn Jaldún rexistró una lleenda alrodiu de una reina coxa llamáu Tiski, que yera la madre ancestral de les tribus Ahaggar, daqué más cerca del rexistru arqueolóxicu.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]