Thymus zygis
Thymus zygis tomiellu salseru ![]() | ||
---|---|---|
| ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Lamiaceae | |
Subfamilia: | Nepetoideae | |
Tribu: | Mentheae | |
Xéneru: | Thymus | |
Especie: |
T. zygis Loefl. ex L. | |
Subespecies | ||
| ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El tomiellu salseru[1] (Thymus zygis) ye una especie de la familia de les lamiacees.


Descripción[editar | editar la fonte]
El tomiellu salseru[1] (Thymus zygis) ye una mata nana d'aspeutu almohadilláu, bien arumosu de 1 a 2 dm d'altu. les cañes son erectas y maderices. Fueyes lliniales de 5 a 7 mm de llargu y 1 mm d'anchu de color verde buxu y col viesu tomentoso blancu. Tienen un nerviu nel mediu. Inflorescencia en espiga , corola ablancazada bilabiada, con cuatro estames y l'estilu sobresalientes. Ye unu de los tomillos más frecuentes na Península Ibérica, capaz de crecer nuna amplia gama d'ambientes ecolóxicos, inclusive nes desiertes de yelsu, magar siempres se ve en llugares abiertos y estenos.
Hábitat[editar | editar la fonte]
Pendientes seques y carbaes nos encinares del interior peninsular. Aceptando tou tipu de suelos siempres que non se encharquen.
Distribución[editar | editar la fonte]
Península Ibérica, sistemes montascosos del centru y sur.
Usos[editar | editar la fonte]
Ye unu de los tomillos preferíos pa usos culinarios y para adobar aceitunes. Emplégase como especie nos asaos de la zona centro peninsular.
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Thymus zygis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Sp. Pl. 2: 591. 1753[2]
Númberu de cromosomes de Thymus zygis (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: n=14; 2n=28[3]
Thymus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: thymon, thymos, que ye'l nome dau a estes plantes. Probablemente deriva de thyein, que significa golor, arume, aludiendo a una carauterística d'estes plantes.[4]
zygis: epítetu
- Subespecies
- Thymus zygis subsp. gracilis (Boiss.) R.Morales (sinónimu Th. tenuiflorus var. gracilis Boiss = Th. verticillatus Sennen). el so porte siempres ye erecto y distribúyese pol sureste de la Peninsula Ibérica.
- Thymus zygis subsp. zygis, procumbente, pocu pubescente y el mota inferior a 4 mm. Práuticamente dase en tola metá norte de la península, sacante na parte correspondiente a la rexón Eurosiberiana.
- Thymus zygis subsp. sylvestris (Hoffmanns. et Link) Brot., (sinónimu Th. sylvestris Hoffmanns.) ye igualmente procumbente, pero muncho más pelosu y col mota d'hasta 5 mm de llargor. Ocupa'l centru y suroeste peninsular.[5]
- Origanum zygis (L.) Kuntze
- Thymus angustifolius Salisb.
- subsp. gracilis (Boiss.) R.Morales
- Thymus tenuifolius Mill.
- Thymus tenuifolius var. gracilis Boiss.
- Thymus verticillatus Sennen
- subsp. sylvestris (Hoffmanns. & Link) Cout.
- Origanum sylvestre (Hoffmanns. & Link) Kuntze
- Thymus sylvestris Hoffmanns. & Link
- subsp. zygis
- Thymus albinervis Strobl
- Thymus clusii Bubani
- Thymus isidori Sennen
- Thymus loscosii var. oxyodontus Sennen & Pau
- Thymus oxyodontus (Sennen & Pau) Sennen & Pau
- Thymus sparsiflorus Pourr. ex Willk. & Lange[6]
Nome común[editar | editar la fonte]
- Castellanu: ajedrea, ajedrea menuda, ajedrea menuda española, allegría, almaradux salseru, almoradux de la tierra, almoraduz, carqueja, común, densar , escarqueja, flor de San Juan, jenjerina, mejorana, mejorana montesa, morquera, paticas de mona, rateru, repligo, romenino, romeñino, salserilla, salseru , salseru finu, salseta de pastió, sanjuanes, sanserino, sanseru, senserina, senserina fina, senserino, sensero, serpol de peñes, serrillo, serrín, sinserino, sinsirino, thymo d'España, tombillo, tomilleja , tomillina, tomillu, tomillu aceituneru, tomillu aceytunero, tomillu albar, tomillu ancinoso, tomillu angero, tomillu ansero, tomillu bastu, tomillu blancu, tomillu blancu , tomillu burriqueru, tomillu de San Juan, tomillu d'aceitunes, tomillu de campu, tomillu de flor morada, tomillu de flor acoloratada, tomillu de les aceitunes, tomillu de les fustas, tomillu de los fornos, tomillu de romeru, tomillu del campu, tomillu densar , tomillu ensar, tomillu español, tomillu finu, tomillu lagartijero, tomillu larrillo, tomillu machu, tomillu negrucu, tomillu negru, tomillu goliosu, tomillu pioyosu, tomillu piñerino, tomillu rastreru, tomillu risquero, tomillu coloráu, tomillu romanino, tomillu rumanino, tomillu salao, tomillu salseru, tomillu salseru de Toledo, tomillu sanxuaneru, tomillu sanserino, tomillu sansero), tomillu sansero finu, tomillu sanserín, tomillu senderu, tomillu serrillo, tomillu tanarro, tomillu terrero, tomillu terrestre, tomillu zaucero, tomillu zorrero, tomillu aspru, tumillo.[7]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les lamiacees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ «Thymus zygis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
- ↑ Contribución al estudiu cariológico de los tomillos españoles. Elena Rosselló, J. A. (1980) Añales Jard. Bot. Madrid 37(1): 113-115
- ↑ {http://www.floradecanarias.com/thymus.html En Flora de Canaries]
- ↑ Nieto Ojeda, Rufino (2006). Guía práutica pa la identificación d'Árboles y Arbustos Ibéricos. Cazorla (Xaén):Edición del autor. ISBN 84-611-1887-1.
- ↑ Thymus zygis en PlantList
- ↑ «Thymus zygis». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 26 de marzu de 2013.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Thymus zygis. |