Saltar al conteníu

Thomas Nuttall (botánicu)

De Wikipedia
Thomas Nuttall
Vida
Nacimientu Settle[1], 5 de xineru de 1786[2]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
Muerte Lancashire[1], 10 de setiembre de 1859[2] (73 años)
Estudios
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu
Oficiu botánicu, pteridólogu, zoólogu, ornitólogu, escritor, coleicionista de plantes, scientific collector (en) Traducir
Emplegadores Universidá de Harvard
Premios
Miembru de Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Historic Society of Lancashire and Cheshire (en) Traducir
Sociedá Filosófica Americana
Abreviatura en botánica Nutt. (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Thomas Nuttall (5 de xineru de 1786, Settle  10 de setiembre de 1859, Lancashire) foi un botánicu y zoológu inglés que vivió y trabayó n'Estaos Xuníos ente 1808 y 1841.[4]

Nuttall nació nel pueblu de Long Preston, cerca de Settle nel West Riding de Yorkshire y pasó dellos años como aprendiz d'imprentador n'Inglaterra. Poco dempués de colar a los Estaos Xuníos conoció al profesor Benjamin Smith Barton en Filadelfia. Barton animó'l so fuerte interés pola historia natural.

Primeres esploraciones nos Estaos Xuníos

[editar | editar la fonte]

En 1810 viaxó a la zona de los Grandes Llagos y en 1811 participó na Espedición Astor dirixida por William Price Hunt en nome de John Jacob Astor pel ríu Missouri. Nuttall foi acompañáu pol botánicu inglés John Bradbury, que recoyía plantes pa los xardinos botánicos de Liverpool. Nuttall y Bradbury dixebráronse del grupu nel puestu comercial colos indios Arikara en Dakota del Sur, y siguieron más arriba pel ríu con Ramsay Crooks. N'agostu tornaron al puestu de los Arikara y xuniéronse al grupu de Manuel Lisa pa volver a St. Louis.

Anque Lewis y Clark ya viaxaren per esa ruta, munchos de los sos especímenes perdiéranse. Por ello, munches de les plantes recoyíes por Nuttall nesti viaxe yeren desconocíes pa la ciencia. La guerra inminente ente Gran Bretaña y Estaos Xuníos fixo que tornara a Londres vía Nueva Orleans. En Londres dedicóse a organizar la so gran colección de plantes y a compartir les sos esperiencies con otros científicos.

Etapa final

[editar | editar la fonte]

Dende 1842 hasta la so muerte en 1859, Nuttall vivió en Nutgrove Hall[5], en St Helens, edificiu construyíu pol imprentador Jonas Nuttall en 1810.[6] Nuttall ta soterráu en Christ Church nel cercanu pueblu de Eccleston.

El World Register of Marine Species recueye 44 xéneros y especies marines nomaes nel so honor col epítetu nuttalli.[7] Delles plantes y aves fueron nomaes en memoria de Nuttall, como Dryobates nuttallii por parte del so amigu William Gambel, y Pica nuttalli y Phalaenoptilus nuttallii por John James Audubon.[8] Tamién se-y dedicó homenaxe n'especies como Cornus nuttallii, Delphinium nuttallianum, Quercus texana, Mimosa nuttallii, Viola nuttallii, Atriplex nuttallii, Bigelowia nuttallii, ente otres plantes.[9]

El Nuttall Ornithological Club de Cambridge, lleva'l so nome.[10]

Abreviatura

[editar la fonte]

L'abreviatura Nutt. emplégase pa indicar a Thomas Nuttall (botánicu) como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales.(consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 URL de la referencia: https://archive.org/details/twentiethcentury08john/page/101/mode/1up.
  2. 1 2 Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Thomas-Nuttall. Apaez como: Thomas Nuttall. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Graustein, Jeannette E. 1967. Thomas Nuttall, Naturalist: Explorations in America, 1808-1841. Harvard Univ. Press, Cambridge, MA
  5. Historic England. «Nutgrove Hall (1199265)». Llista Nacional de Patrimoniu d'Inglaterra. Consultáu'l 28 de setiembre de 2015.
  6. History of Nutgrove Methodist Aided Primary School
  7. Species with the epithet nuttalli
  8. Richard and Barbara Mearns - Audubon to Xantus ISBN 0-12-487423-1
  9. «USDA PLANTS Profile». Consultáu'l 18 de mayu de 2012.
  10. «Nuttall Ornithological Club». Archiváu dende l'orixinal, el 22 d'avientu de 2011. Consultáu'l 29 de marzu de 2012.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]