Thlaspi arvense

De Wikipedia
Thlaspi arvense
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Thlaspi
Especie: Thlaspi arvense
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Thlaspi arvense (carraspique, zurrón bolivianu) ye una especie botánica de planta con flor, fedienta, de Eurasia, con silicues chates; naturalizada en Norteamérica, onde ye una maleza acuática y terrestre. Ta emparentada coles especies de Lepidium.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta añal qu'algama un tamañu d'hasta 70 cm d'altor, ramificada enriba, glabra raramente bien pocu peluda. Fueyes basales oblanceolaes, de 2-8 cm de llargu, 1-2 cm peciolaes, dentaes; fueyes cimeres llanceoláu-oblongues, de 2-6 cm de llargu, 0,5-2 cm d'anchu, sésiles, auriculaes na base, amplexicaules, dentaes a subenteros. Recímanos de 30-70-flores, hasta 25 cm de llongura nel frutu. Flores de 3-5 mm de diámetru, blanques; pedicelos de 10-15 mm de llongura nel frutu, glabra, estendiendo. Sépalos los c. 2 mm de llargu, 1,3 mm d'anchu. Pétalos de 3-4.5 mm de llargu, 1.5-2 mm d'anchu. Estambres c. 1.5:2 mm de llargu, anteres c. 0,5 mm. Silicua ± orbicular. 1-2 cm de diámetru, fondamente dentaos nel ápiz col estigma subsésil, glabros; ala. Prominente, reticulately veteada; septum 1,5 mm d'anchu, 4-6 granes en cada lóculo, 1.5-2 mm de llargu, elipsoide, de color marrón escuru.[1]

Como comestible[editar | editar la fonte]

Tien gustu daqué amargosu; usualmente se parboliza (cocción parcial) pa quitar l'amargor. Ye bien usada n'ensalaes, y en sándwichs.

Inflorescencia
Grana

Otros usos[editar | editar la fonte]

Les sos granes dan enforma aceite, par faer biodiésel (36-40 % d'aceite por pesu), y un yerbicida de base natural.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Thlaspi arvense foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 646. 1753.[1]

Etimoloxía

Thlaspi: nome xenéricu que remanez del griegu thláspis; llatinizáu thlaspi = en Dioscórides y Plinio, nome de dos plantes; según paez, de la familia de les crucíferas; una d'elles quiciabes la bolsa de pastor o pan y quesiIloCapsella bursa-pastoris (L.) Medik.; Thlaspi bursa-pastoris L.–. Diz Dioscórides, según la traducción de Laguna, que tien “una semienta pequeña... y de figura d'un platu, que paez ser machucada, d'onde-y vieno'l nome” (gr. thláō = romper, machucar)[2]

arvense: epítetu llatín que significa "de cultivu nos campos".[3]

Sinonimia
  • Crucifera thlaspi (Roxb.) E.H.L.Krause
  • Lepidium thlaspi Roxb.
  • Teruncius arvense (L.) Lunell
  • Teruncius arvensis (L.) Lunell
  • Thlaspi baicalense DC.
  • Thlaspi collinum Bieb.
  • Thlaspi strictum Dalla Torre & Sarnth.
  • Thlaspidea arvensis (L.) Opiz
  • Thlaspidium arvense (L.) Bubani[4][1]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?105522 (22 ene 2008)
  2. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  5. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  7. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  8. Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  9. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  10. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  11. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]