Tereza Margulova

De Wikipedia
Tereza Margulova
Vida
Nacimientu Bakú[1]14 d'agostu de 1912
Nacionalidá Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética
Bandera de Rusia Rusia
Muerte Moscú4 de xunetu de 1994 (81 años)
Estudios
Estudios Universidá Estatal del Petroleu ya Industria d'Azerbaixán 1934)
Nivel d'estudios Doctor en Ciencias Técnicas (es) Traducir
Direutor de tesis Michail Adolfovitsj Stirikovitsj
Llingües falaes rusu
Oficiu inxeniera enerxética
Emplegadores Institutu d'Inxeniería Enerxética de Moscú  (1940 –
Premios
Creencies
Partíu políticu Partíu Comunista de la Xunión Soviética (dende 1942)[1]
Cambiar los datos en Wikidata

Tereza Jristofórovna Margulova (14 d'agostu de 1912Bakú – 4 de xunetu de 1994Moscú) foi una doctora en ciencies, profesora, fundadora y direutora del Departamentu d'Estaciones de Potencia Nuclear del Institutu d'Inxeniería de Potencia de Moscú.[2]

Biografía[editar | editar la fonte]

Teresa nació en 1912 y creció en Bakú. Dempués de graduase del Institutu Industrial Azerbaixán; y, trabayó como inxeniera n'organizaciones d'encargos y planiamientos de Bakú, Leningráu y Moscú. Completó la so educación nel Programa de doctorandos del Institutu d'Inxeniería de Potencia de Moscú (MPEI - en rusu: МЭИ). Munchos años tuvo acomuñada col MPEI.

Amás, foi profesora asistente, hasta qu'en 1956, nel Departamentu de Calderes, xubió d'asistente a profesora titular, mientres trabayaba na so disertación de defensa de tesis docotral, y finalmente ganó'l so grau. Les sos investigaciones acomuñar col desenvolvimientu d'unu de los asuntos de implementación claves de la ultraingeniería d'altu calor: creación d'un fiable tratamientu químicu d'agua eficaz pa circuitos de tresferencia de calor de calderes. Les sos resultancies fueron llargamente utilizaos na práctica nes Estaciones de Potencia Nuclear (Leningráu y Chernobyl), en plantes de potencia nuclear naval, incluyendo'l ruempexelos nuclear "Lenin", estaciones de potencia térmica (Kostroma GRES).[3]

Dende 1956, Margulova empezó viviegamente a entrenar especialistes y a ameyorar los procesos teunolóxicos pa la industria de potencia nuclear.

A iniciativa de Margulova, dende 1956, creóse la primer universidá del mundu con un Departamentu universitariu de Plantes de Potencia Nuclear, siendo ella la direutora per munchos años, y posteriomente ellí trabayó como profesora. En 1956, cinco estudiantes del quintu añu del Departamentu de Potencia del Calor (TEF) fueron reclutados pa especializase en "Plantes de Potencia Nuclear" (NPP - en rusu: АЭС), y en 1957 producióse la primer graduación. Tolos métodos desenvueltos nel NPP de MPEI empobináu a la creación de disciplines y departamentos similares n'educación en países del bloque soviéticu. Pol testu "Атомные Электрические Станции" ("Plantes de Potencia Nuclear") de 296 p. en 1971, dióse-y el Premiu Estatal. Toles xeneraciones del Bloque Oriental Atómicu d'inxenieros nucleares crecieron con esi llibru.[2]

So la so direición más de 77 Ph.D. ganáronse. Munchu profesores y científicos de Rusia y otros países considérense'l so alumnáu y siguidores.

Margulova publicó aproximao 300 papeles científicos, y alredor de 24 llibros.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 7. Llingua de la obra o nome: Armeniu. Data d'espublización: 1981.
  2. 2,0 2,1 «Nel 100 aniversariu de la nacencia de Teresa Khristoforovna Margulovoy» (rusu) (9 de xunu de 2014). Consultáu'l 29 de marzu de 2017.
  3. Biografía curtia de l'autora

Bibliografía encamentada[editar | editar la fonte]

  • 1956. Komponovka i teplovoĭ raschet kotloagregata (Disposición y cálculu del calor d'una caldera). Moscú, Gos. ėnerg. izd-vo. 120 p. ilustráu.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]