Tavertet

De Wikipedia
Blue globe icon.svgTavertet
Tavertet.jpg
Escut de Tavertet.svg
Q20107195 Traducir
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Catalonia.svg Cataluña
Ámbitu funcional territorial Cataluña Central
Contorna Osona
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Tavertet (es) Traducir Albert Prado Olmos (es) Traducir
Nome oficial Tavertet (ca)
Nome llocal Tavertet
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°59′43″N 2°25′04″E / 41.99527°N 2.41778°E / 41.99527; 2.41778Coordenaes: 41°59′43″N 2°25′04″E / 41.99527°N 2.41778°E / 41.99527; 2.41778
Tavertet alcuéntrase n'España
Tavertet
Tavertet
Tavertet (España)
Localització de Tavertet respecte d'Osona.svg
Superficie 32.5 km²
Altitú 869 m[1]
Llenda con L'Esquirol, Rupit i Pruit, Vilanova de Sau y Les Masies de Roda
Demografía
Población 116 hab. (2022)
- 57 homes (2019)

- 54 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0%
? %
0.07% d'España
Cataluña
Cataluña Central
Osona
Densidá 3,57 hab/km²
Viviendes 30 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
tavertet.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Tavertet ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Barcelona, na comarca d'Osona, asitiáu al sur de la subcomarca de Collsacabra, dientro de la zona de les Guillerías, enriba d'un peñascu y xunto a un gran derribadoriu con vistes a los banzaos de Sau, Susqueda y de llueñe los montes del Montseny que sirve de mirador d'un paisaxe apinao de montes mediterráneos.

El puntu más baxu atopar nos 425 msnm del banzáu de Sau y el puntu más altu, con 1.196 msnm, ye'l Puig de Cortils.

Tavertet llenda colos conceyos de Vilanova de Sau, Masías de Roda, Rupit i Pruit y Santa María de Corcó.

Símbolos[editar | editar la fonte]

«Escudu embaldosado: d'azur, un roque que d'argén sobremontado d'una cruz griega fita con punta de argén. Por timbre, una corona mural de pueblu.»[2]

Foi aprobáu'l 29 de mayu de 1989 y publicáu nel DOGC númberu 1156 el 16 de xunu del mesmu añu.

Climatoloxía[editar | editar la fonte]

El clima de Tavertet ye'l mesmu de la subcomarca del Collsacabra, que forma parte de la Cataluña húmeda. Anque les sos precipitaciones añales solíen ser cimeres a los 1.000 mm, anguaño (2007) tán ente los 800 y 900 mm.

Los branos son nidios y los iviernos rigorosos anque, por cuenta de la seca iverniza, nun suel nevar demasiáu.

La primavera y el seronda son les estaciones más lluvioses. La más seca ye'l iviernu. En branu pueden haber nubes vespertines.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Tavertet ta formáu por dos nucleos o entidaes de población.

Llista de población por entidaes:

Entidá de la población Habitantes (2009)
Sant Bartomeu Sesgorgues
22
Tavertet
136

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Les cases son casi toes de piedra y construyíes col tradicional estilu rural característicu del centru de Cataluña. El nucleu urbanu de Tavertet ta declaráu 'Bien d'interés cultural' pola Xeneralidá de Cataluña. Cuenta con unes 40 cases construyíes ente los sieglos XVII y XIX.

Con vistes al pueblu álzase La Torre, que la so forma recuerda los torrexones de defensa de la Edá Media.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Tavertet
19001930196019902006
394420284121155
(Fonte: [necesita referencies])
Gráficu demográficu de Tavertet ente 1717 y 2007
1717-1960: población de fechu; 1990- : población de derechu
Fonte: Municat
Gráfica ellaborada por: Wikipedia

Intereses[editar | editar la fonte]

La población yera'l llugar de residencia del filósofu y relixosu Raimon Panikkar.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  2. «ANUNCIO relativu a l'aprobación del escudu heráldicu del conceyu de Tavertet.». DOGC núm. 1156. Xeneralidá de Cataluña (16 de xunu de 1989). Consultáu'l 27 d'ochobre de 2011.

Galería Fotogràfica[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]