Tau Librae

De Wikipedia
Tau Librae
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Llibra
Ascensión reuta (α) 15h 38min 39,37s
Declinación (δ) -29º 46’ 39,9’’
Mag. aparente (V) +3,65
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar B2.5V
Masa solar 6,8 ± 0,1 M
Radiu (5,15 R)
Magnitú absoluta -1,59
Lluminosidá 2705 L
Temperatura superficial 20.350 K
Metalicidá [Fe/H] = +0,02
Astrometría
Velocidá radial 3,2 km/s
Distancia 366 años lluz (112 pc)
Paralax 8,89 ± 0,20 mas
Sistema
Nᵁ de componentes 2
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
40 Librae / HD 139365 / HR 5812 / HIP 76600 / SAO 183649 / CD-29 11837 / GC 21019
[editar datos en Wikidata]

Tau Librae (τ Lib)[1] ye una estrella na constelación de Llibra de magnitú aparente +3,64. Alcuéntrase a 366 años lluz del Sistema Solar y ye miembru de l'Asociación estelar «Centaurus Cimera-Lupus» o UCL, que de la mesma forma parte de la gran Asociación Scorpius-Centaurus. μ Centauri, α Lupi y γ Lupi son otros conocíos miembros d'esta asociación.[2]

Nome[editar | editar la fonte]

Anque Tau Librae nun tien nome propiu habitual, dacuando conocer como Derakrab Australis, que significa «la del sur del brazu del Escorpión». El términu Derakrab ye una contraición del títulu árabe Al-Dhira al-Akrab (الذراع العقرب), «el brazu del Escorpión», ente que la pallabra llatina Australis especifica «la del sur».

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Tau Librae ye una estrella blancu-azulada de la secuencia principal de tipu espectral B2.5V. Tien una temperatura efectivo de 20.350 K y relluma con una lluminosidá 2705 vegaes superior a la del Sol.[3] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 135 km/s y el so radiu ye 5,15 vegaes más grande que'l radiu solar.[4] Exhibe una metalicidá comparable a la solar ([Fe/H] = +0,02).[5] Tien una masa 6,8 vegaes mayor que la del Sol y una edá averada de 31,5 millones d'años.[6]

Tau Librae tien una compañera estelar de tipu espectral B5 que la so separación visual ye de 0,115 segundos d'arcu.[4] El so periodu orbital ye de 3,3 díes y la escentricidá de la órbita ye ε = 0,3. Puede esistir una tercera componente adicional nel sistema.[7]

Tau Librae mover nuna órbita galáutica bien circular, que la so escentricidá, y = 0,013, ye notablemente inferior a la de la órbita del Sol, y = 0,16. Asina, la so distancia respeutu al centru de la galaxa apenes varia 187 pársecs ente l'apoastru y el periastru.[8]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. tau Lib -- Star (SIMBAD)
  2. UCL members (SIMBAD)
  3. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. (2010). «Masses and luminosities of O- and B-type stars and rede supergiants». Astronomische Nachrichten 331 (4). p. 349. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AN....331..349H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  4. 4,0 4,1 Howe, K. S.; Clarke, C. J. (2009). «An analysis of v ensin (i) correlations in early-type binaries». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 392 (1). pp. 448-454. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009MNRAS.392..448H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  5. Saffe, C.; Gómez, M.; Pintado, O.; González, E. (2008). «Spectroscopic metallicities of Vega-like stars». Astronomy and Astrophysics 490 (1). pp. 297-305. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...490..297S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. (2011). «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 410 (1). pp. 190-200. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2011MNRAS.410..190T&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). pp. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. Tau Librae. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)

Coordenaes: Sky map 15h 38m 39.369s, -29° 46 39.896