Tau Cygni

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteTau Cygni
estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 318,697885511 °[2]
Declinación (δ) 38,045317816 °[2]
Distancia a la Tierra 20,1709 pc
Magnitú aparente (V) 3,73 (banda V)
Magnitú absoluta 2,2
Constelación Cygnus (es) Traducir
Velocidá de rotación 90,4 km/s[5]
Velocidá radial −20,9 km/s[6]
Parallax 49,16 mas[2]
Gravedá superficial 3500 cm/s²[7]
Tipu espectral F2+ V[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 21h 14m 47.493s, 38° 2 43.144

Tau Cygni (τ Cygni / 65 Cygni)[9][10] ye una estrella múltiple na constelación del Cisne de magnitú aparente +3,74. Alcuéntrase a 66,3 años lluz del Sistema Solar.[11]

Componentes del sistema estelar[editar | editar la fonte]

Anque esisten nueve posibles estrelles que pueden formar parte del sistema estelar —nomaes con lletres dende la «A» hasta la «I»—, non toes elles son verdaderes componentes del mesmu. El movimientu relativu de les llamaes Tau Cygni C, D y E al respective de la estrella principal, Tau Cygni A, indica que nun son compañeres reales. Probablemente'l par Tau Cygni GH —de la mesma una estrella binaria compuesta por dos nanes coloraes— tampoco forme parte del sistema.[11]

Tau Cygni A[editar | editar la fonte]

Tau Cygni A (GJ 9728 A / GJ 822.1 A) tien magnitú aparente +3,84 y ta catalogada como una subxigante blancu-mariella de tipu espectral F2IV,[12] anque se suxurió qu'inda s'atopa dientro de la secuencia principal. Con una temperatura efectivo bien conocida de 6660 K, la so lluminosidá ye 8,4 vegaes mayor que la lluminosidá solar. Tien un radiu 2,2 vegaes más grande que'l del Sol y la so velocidá de rotación ye de siquier 96 km/s, lo que trai un periodu de rotación inferior a 1,1 díes. La so masa ye de 1,55 mases solares y tien una edá envalorada de 2500 millones d'años.[11]

Ye una variable Delta Scuti que'l so rellumu varia 0,1 magnitúes.[13] El periodu de variación ye inciertu, pudiendo tar entendíu ente 2 y 3 hores, y amás puede ser variable.[10]

Tau Cygni B[editar | editar la fonte]

Tau Cygni B (GJ 9728 B / GJ 822.1 B), la segunda estrella más brillosa del sistema, completa una órbita alredor de Tau Cygni A cada 49,62 años. La distancia ente dambes estrelles varia ente 14,1 y 19,8 UA por cuenta de la escentricidá de la órbita; el postreru periastru —distancia mínima ente los dos componentes— tuvo llugar en xineru de 1989. El planu orbital tópase inclináu 46º respectu al planu del cielu.[11]

Tau Cygni B ye una nana mariella de tipu G0V con magnitú aparente +6,44.[14] Tien una temperatura superficial averada de 5700 K y ye similar al Sol, anque daqué menos lluminosa qu'ésti.

Tau Cygni F[editar | editar la fonte]

La tercera componente del sistema, denomada Tau Cygni F (GJ 822.1 C / LHS 6374), tien magnitú aparente +12,0.[15] Separada visualmente 90 segundos d'arcu de Tau Cygni A, la distancia real con ella ye de siquier 1770 UA; ello implica que'l so periodu orbital en redol al par AB supera los 43.000 años. Ye una nana colorada de tipu M2.5 que la so masa averada ye de 0,4 mases solares.[11]

Tau Cygni I[editar | editar la fonte]

Completa'l sistema Tau Cygni I (2MASS J21153159+3804391),[16] visualmente a 534 segundos d'arcu de Tau Cygni A. De magnitú 16, a partir del so rellumu puede deducise que ye una nana colorada de tipu M8 de bien baxa masa. La distancia respeutu al tríu ABC ye de siquier 10.800 UA y emplega más de 650.000 años en completar una órbita.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  4. Afirmao en: UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 591–592. Data d'espublización: 1993.
  5. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 1099–1107. xineru 2009. doi:10.1051/0004-6361:200810377. 
  6. Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten (9):  páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776. 
  7. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  8. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  9. CCDM J21148+3803AB -- Double or multiple star (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Tau Cygni (The Bright Star Catalogue)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Tau Cygni (Stars, Jim Kaler)
  12. GJ 9728 A -- Star in double system (SIMBAD)
  13. Tau Cygni (General Catalogue of Variable Stars)
  14. GJ 9728 B -- Star in double system (SIMBAD)
  15. GJ 822.1 C -- Star in double system (SIMBAD)
  16. 2MASS J21153159+3804391 -- High proper-motion Star (SIMBAD)

Coordenaes: Sky map 21h 14m 47.493s, 38° 2 43.144