Tau Boötis
Tau Boötis | |
---|---|
estrella binaria[1] | |
Parte de | Hyades Stream (en) [2] |
Datos d'observación | |
Ascensión reuta (α) | 206,815597502 °[3] |
Declinación (δ) | 17,456904218 °[3] |
Magnitú absoluta | 3,38 |
Constelación | Bootes[4] |
Otros nomes | |
Ver llista
| |
Coordenaes: 13h 47m 15.743s, 17° 27′ 24.855″
Tau Boötis (τ Boo / τ Boötis) ye la cuarta estrella más brillosa de la constelación de Boötes. Alcuéntrase a unos 51 años lluz de distancia y pertenez a un sistema binariu. La componente principal ye amarilloblanquecina y pertenez a la secuencia principal, y tien tipu espectral F7. La segunda componente ye una nana colorada de tipu espectral M2V.
El sistema ta relativamente cerca de la tierra, a una distancia de 51 años-lluz. La componente principal ye fácilmente visible a güeyu en cielos escuros.
Tau Boötis A ye un 20% más masiva que'l Sol y ye asina mesmu más brillosu y caliente. Tien un radiu 1,9 vegaes la solar, y una edá averada de 1.300 millones d'años.
Ye sospechosa de ser una estrella variable. Sicasí, nun ta confirmada dicha variabilidá.
Tau Boötis B orbita alredor de la estrella primaria a una distancia de 240 UA. El so periodu orbital midir en miles d'años.
Sistema planetariu[editar | editar la fonte]
En 1997 foi afayáu un planeta estrasolar, designáu como Tau Boötis Ab alredor de la estrella primaria. Este foi afayáu pol métodu de velocidaes radiales. Abarrúntase que puede esistir otru planeta a mayor distancia de la estrella principal.
Planeta | Mases (MJ) |
Semiejemajor (UA) |
Periodu orbital (díes) |
Escentricidá |
---|---|---|---|---|
b | >7-8 | 0,05 | 3,312 | 0,01 |
Referencies[editar | editar la fonte]
- Butler et al. (1997). «Three New 51 Pegasi Type Planets». The Astrophysical Journal 474: páxs. L115-L118. http://www.journals.uchicago.edu/ApJ/journal/issues/ApJL/v474n2/5590/5590.html.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
- ↑ Afirmao en: SIMBAD.
- ↑ 3,0 3,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 653–664. doi: .
- ↑ Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- SIMBAD component A entry component B entry
- The Estrasolar Planets Encyclopaedia entry
- Estrasolar Visions entry
- Article about Tau Boötis tidally locked by planet
- Tau Bootis by Professor Jim Kaler.
- Tau Boötis 2 at SolStation.com.