Tatiana Anódina

De Wikipedia
Tatiana Anódina
Vida
Nacimientu San Petersburgu[1]16 d'abril de 1939[1] (84 años)
Nacionalidá Bandera de Rusia Rusia [2]
Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética [2]
Familia
Casada con Pyotr Pleshakov (es) Traducir
Fíos/es Aleksandr Pleshakov (es) Traducir
Estudios
Estudios Universidá Politéunica Nacional de Lviv 1965)
Nivel d'estudios Doctor en Ciencias Técnicas (es) Traducir
Llingües falaes rusu[2]
inglés[3]
Oficiu inxeniera aeronáutica, científicaprofesora universitaria
Emplegadores Ministry of Civil Aviation of the USSR (en) Traducir  1984)
State Scientific Research Institute of Civil Aviation (en) Traducir  (1984 –  1991)
Comité Interestatal de Aviación (es) Traducir  (1991 –  2023)
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Xenerala del Exércitu Tatiana Grigórievna Anódina (rusu: Татья́на Григо́рьевна Ано́дина, 1939, Leningráu[4]) ye la presidenta del Comité Interestatal d'Aviación — el cuerpu d'aviación civil en Rusia y dellos otros países de los Estaos postsoviéticos.[5] Inxeniera d'aviación de la carrera, dirixió'l Comité dende la so fundación en 1991.

La familia del so fíu tien y controla Transaero, una de les aereollinies más grandes de Rusia.[6][7] Hubo especulación de prensa con al respective de conflictu d'interés con Tatiana en certificar aeronaves y respetar la posición de mercáu de Transaereo.[8][9]

Biografía[editar | editar la fonte]

Tatiana nació en 1939 en Leningráu (entós Xunión Soviética) d'una familia d'un pilotu de la Fuercia Aérea Soviética. Graduar del Institutu Politéunicu de Leópolis en 1961, cualificándose como inxeniera. Casóse con Pyotr Pleshakov (un inxenieru militar soviéticu, quién más tarde foi promovíu a coronel xeneral, y depués ministru de la Xunión Soviética de la Industria Radioelectrónica de 1974 a 1987) y adoptó al so fíu Aleksandr.[10][11]

Dempués de graduase, Anodina trabayó na aviación civil na Xunión Soviética, y más tarde na Federación Rusa. El so primer trabayu foi nel Institutu Estatal d'Aviación Civil, la institución d'estudios principal de la Xunión Soviética nesi campu. Fixo la so carrera nel institutu, trabayando en sistemes automáticos de navegación, y finalmente nomada direutora.[12] Nos 1970s, foi tresferida al Ministeriu soviéticu d'Aviación Civil, onde foi direutora de la división téunica.[11]

En 1991, foi nomada la primera y hasta'l momentu única presidenta del Comité Interestatal d'Aviación.[11]

Graos y premiu[editar | editar la fonte]

Tatiana llogró un grau de Doctora de ciencies téuniques y ye autora de más de 100 papeles d'investigaciones n'inxeniería aeronáutica especializada en comunicaciones.[11] En 1979, dióse-y, con otros investigadores, el Premiu Estatal de la Xunión Soviética pal desenvolvimientu de sistemes de radar pa control del tráficu aereu.

En 1997, recibió'l Edward Warner Premiu d'ICAO "en reconocencia a la so contribución eminente, como científica ya investigadora, al desenvolvimientu d'ayudes de navegación p'aviación civil nel nivel internacional"[13]

Amás de ser inxeniera civil, Tatiana ye Xeneral del Exércitu en reconocencia a les sos consecuciones n'aviación.[11]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Afirmao en: Aviat︠s︡ii︠a︡ Rossii : biograficheskai︠a︡ ėnt︠s︡iklopedii︠a︡ : 1909-2009 : A--I︠A︡. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional. Llingua de la obra o nome: distintes llingües. Editorial: Online Computer Library Center.
  3. Afirmao en: Semantic Scholar.
  4. Falkowski, Piotr (xunu de 2011). "Nasz Dziennik" 141 (4072): 18–19 (ed.): «Za murem na Wielkiej Ordynce». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de febreru de 2012.
  5. RIA Novosti, 24 de mayu de 2006.
  6. ""Аэрофлот" не прошел регистрацию на рейс (Rusu)."
  7. "Запасной аэродром."
  8. «"Аэрофлот" получил разрешение на эксплуатацию Boeing 777» (rusu). lenta.ru (5 de febreru de 2013).
  9. «Boeing 777 "Аэрофлота" с отключенным двигателем сел в "Шереметьево"» (rusu). Ведомости (en:Vedomosti) (11 de febreru de 2013).
  10. «Глава радиопрома» (rusu).
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Historia del Institutu» (en rusu). Kommersant (15 (1659)). 16 de febreru de 1999. http://kommersant.ru/doc/212547. Consultáu'l 27 de febreru de 2012. 
  12. ««Аэронавигация» Aeronáutica» (rusu). ФГУП ГосНИИ. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de payares de 2011. Consultáu'l 29 de febreru de 2012.
  13. El Premiu Edward Warner Archiváu el 17 de xunetu de 2012 na Wayback Machine.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]