Tapirus

De Wikipedia
Tapirus
Rangu temporal: Ypresiense-Recién
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Perissodactyla
Suborde: Ceratomorpha
Familia: Tapiridae
Xéneru: Tapirus
Brünnich, 1772
Especies
Ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Tapir malayu (Tapirus indicus), única especie actual que sobrevive fora d'América.

Tapirus ye un xéneru de mamíferos perisodáctilos de la familia Tapiridae, conocíos vulgarmente como tapires. Ye l'únicu xéneru actual de la familia, que inclúi otros nueve xéneros estinguíos. Pertenez al mesmu orde que los caballos, colos que tán lejanamente emparentaos, y los rinocerontes, que son los sos parientes vivos más cercanos.

En dellos llugares recibe nomes como mboreví (vocablu guaraní), alce, danta, pinchaque y machu de monte. N'avientu de 2013 foi anunciáu'l descubrimientu d'una nueva especie nomada Tapirus kabomani.[1]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Son animales de tamañu medianu, con un llargor que varia dende'l 1,3 m hasta los 2,5 m, con una cola de 5 a 10 cm de llargu, y un altor na cruz de 70 cm a 1,2 m y un pesu de 110 a 300 kg.

Especie[2][3][4] Llargor (cm) Altor (cm) Pesu (kg) Color
T. bairdii 210 115 240 gris escuru a marrón
T. pinchaque 180 80 150 coritu
T. kabomani 130 90 110 coritu a pardu escuru
T. terrestris 210 108 200 castañal a marrón
T. indicus 220 100 300 negru alantre/blancu tras

Sicasí, la principal carauterística del tapir ye'l so allargáu focicu en forma de pequeña probóscide, qu'usa principalmente p'arrincar les fueyes, yerbes y raigaños que constitúin el so alimentu. Esta trompa resulta especialmente útil pa recoyer plantes acuátiques nos banzaos onde suel pasar bona parte del día. Tamién lu sirve pa tomar agua y, cuando son machos, pa enfrentase a los sos rivales na dómina d'apareyamientu.

El cuerpu ye compactu y la cabeza y pescuezu robustos, col fin de facilita-yos meyor el pasu al traviés del trupu apareyamientu tropical. La pelame suel ser bien curtiu y escuru, anque les críes presenten una pelame parda con manches críptiques, similares a les de los xabatos mozos, que se difuminan cola edá.

Trátase d'animales bastante primitivos, los primeros representantes fósiles de la familia atópense yá nel Eocenu d'Eurasia, hai unos 55 millones d'años, onde se reparen delles carauterístiques que taben presentes tamién nos antiguos ancestros (Hyracotherium), de los sos parientes actuales. Los pies presenten cuatro dedos nes pates delanteres y trés nes traseres.

Bioloxía y ecoloxía[editar | editar la fonte]

Los tapires habiten en rexones selváticas húmedes y, nel casu del tapir de monte, los pandoriales andinos.

Los depredadores más comunes de los tapires son los grandes felíns (el tigre n'Asia y el xaguar n'América), de quien trata de llibrase llanzándose a l'agua o corriendo a toa velocidá al traviés de la xungla. Los golpes de les cañes que l'asaltante recibe nesti últimu casu, si enferronóse a la so víctima, pueden lleva-y a soltala. Sicasí, la so principal amenaza ye l'acción humana, manifestada al traviés de la caza escesiva y la destrucción del so hábitat. Anguaño, toles especies del xéneru Tapirus clasificar nos estado de caltenimientu "vulnerable" o "amenaciáu".

Historia evolutiva[editar | editar la fonte]

El xéneru estender mientres el Miocenu por Eurasia y América del Norte, onde tuvo a puntu d'escastase nel Pliocenu por cuenta del amenorgamientu paulatín de masa forestal. Por suerte pa los tapires, Suramérica xunir a Norteamérica hai 3 millones d'años, otorgándo-yos una vía d'escape escontra les grandes selves del sur. Nun dexa de ser irónicu que na actualidá, 3 de les 4 especies sobrevivientes sían precisamente americanes: este ye'l casu del tapir nortizu, centroamericanu o de Baird (Tapirus bairdii), el del pandorial (Tapirus pinchaque) y la sachavaca, tapir amazónicu, brasilanu o d'enllanada (Tapirus terrestris), que se parten en diverses árees d'América Central y del Sur. El tapir amazónicu ye'l más común; estender por casi toa la parte norte de Suramérica. El tapir nortizu, distribuyíu dende Tehuantepec hasta les mariñes d'Ecuador, tamién habitó mientres el Pleistocenu nel norte de Méxicu y el sur d'Estaos Xuníos (dende California a Florida), onde s'escastó hai unos 10.000 años.

Pela so parte, los tapires de Eurasia sufrieron un fuerte amenorgamientu a partir de la primer metá del Pleistocenu, sumiendo d'Europa y gran parte d'Asia debíu a la meyora de les glaciaciones. Na actualidá sobrevive una única especie, el tapir malayu (Tapirus indicus), amenorgada a unes poques zones de Sumatra y el sur d'Indochina. La so distribución orixinal yera muncho más amplia, tomando tamién la islla de Java y llegando pel norte a Birmania, India ya inclusive China, d'onde sumió por culpa de la caza escesiva. Esta especie estremar pola trompa más llarga que la de los tapires americanos y porque nos adultos el color del mantu ye negru na cabeza, el pescuezu y les pates, ente que'l restu del cuerpu ye blancu.

Especies[editar | editar la fonte]

El xéneru Tapirus inclúi les siguientes especies:[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]