Tangara punctata

De Wikipedia
10-03-2021 19:22

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Tangara punctata
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Thraupidae
Xéneru: Tangara
Especie: T. punctata
(Linnaeus, 1766)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Tangara punctata o Tángara pingada , tamién denomada tángara puntiada, tangara puntosa y tángara de mexelles grises,[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Thraupidae que vive en Suramérica.

Descripción[editar | editar la fonte]

En permediu mide 12,7 cm de llargor y pesa 15 g.[3] El so envés ye verde brillante col centru de les plumes negros, que dan un aspeutu d'escames. Tien la cara, gargüelu y pechu de color color blancuciu azuláu; el banduyu blancu con puntos negros; y los lladrales y la rexón infracaudal de color verde pistachu. Los sos les y cola son negres coles puntes verde amarellentaes.[4]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en Bolivia, Brasil, Ecuador, la Guayana francesa, Guyana, Perú, Surinam y Venezuela.[1] Amás, en 2012 foi topada en Colombia.[5]

Los sos hábitats naturales son les selves húmedes tropicales de l'aguada oriental de los Andes, ente los 600 y 2.000 m d'altitú.[6]

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntase de frutos, especialmente de bayes. Tamién come'l polen de les flores ya inseutos.[7]

Reproducción[editar | editar la fonte]

Llega al maduror sexual a los 12 meses. Constrúi un nial en forma de copa. La fema pon de 2 a 3 güevos y los pichones nacen 15 a 17 díes dempués.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2009). «Tangara punctata» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2011.1. Consultáu'l 4 de payares de 2011.
  2. Tángara Pingada (Tangara punctata) (Linnaeus, 1766) en Avibase.
  3. Hilty, Steven L. (2003) Birds of Venezuela: 775, Pl.6o. Princeton University Press. ISBN 0-7136-6418-5
  4. Ridgely, Robert S. and Guy Tudor (1989) The Birds of South America: The oscine passerines 250, Pl.13. University f Texas Press.
  5. Colprensa (2012) "Colombia llegó a mil 897 especies d'aves". La Patria, Manizales,28 d'avientu de 2012.
  6. Schulenberg, Thomas S. Birds of Peru: 566.
  7. 7,0 7,1 Saíra-negaça; WikiAves (en portugués).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]