Tabernaemontana catharinensis

De Wikipedia
Tabernaemontana catharinensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Gentianales
Familia: Apocynaceae
Subfamilia: Rauvolfioideae
Tribu: Tabernaemontaneae
Xéneru: Tabernaemontana
Especie: T. catharinensis
A. DC., 1844
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Tabernaemontana catharinensis ye una especie arbórea del xéneru Tabernaemontana perteneciente a la familia Apocynaceae. Alcuéntrase en montes y selves del centru d'América del Sur.[1]

Frutos de Tabernaemontana catharinensis.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

T. catharinensis ye un árbol o arbolín d'ente 3 y 10 metros d'altor, y de tarmos glabros (glabrescentes cola edá) con secreción llechienta. Les fueyes, de ápiz agudu, tienen formes que van dende angostamente elíptiques hasta ováu-elíptiques, y miden ente 5,3 y 13,9 cm por ente 1,3 y 3,1 cm d'anchu.

Floria d'ochobre a mayu. La inflorescencia ye erecta, pudiendo ser axilar o terminal, con un númberu variáu de flores de corola blanca.

El frutu ye carnosu y folicular, de color mariellu a anaranxáu-acoloratáu al maurecer, muricaos per fora, y col ápiz obtusu; miden d'ente 2 y 3,4 cm por ente 1,3 y 2,2 cm. Les granes miden ente 6,5 y 7,5 mm, y presenten un arilo de color acoloratáu o anaranxáu.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Tabernaemontana catharinensis con frutos.
Flores

Esta especie distribuyir en montes húmedos y selves climáxicas y en galería del sur del Brasil,[2] l'este de Bolivia, Paraguái,[3] l'oeste del Uruguái,[4][5] y nes provincies del nordeste de l'Arxentina,[6][7] dende l'este de Formosa y Chaco, el nordeste de Santa Fe, en tou Corrientes y Misiones, el noroeste y este d'Entre Ríos, y posiblemente nel estremu nordeste de Buenos Aires, una y bones la especie baxa poles galeríes selváticas del ríu Uruguái y afluentes hasta la isla San Gabriel, frente a la ciudá uruguaya de Colonia, onde foi herborizáu na década de 1920.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

La planta contién el sesquiterpeno Alpha-Cadinol.[8][9]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Tabernaemontana catharinensis describióse orixinalmente nel añu 1844 pol botánicu suizu Alphonse Pyrame de Candolle, basándose nun exemplar colectáu na isla Santa Catarina, nel estáu de brasilanu de Santa Catarina. L'exemplar lectotipo foi designáu por Leeuwenberg.

Peschiera australis ye una especie descrita orixinalmente nel añu 1860 sol nome de Tabernaemontana australis, con llocalidá tipo de Rio Grande do Sul; güei ye sinonimizada con T. catharinensis.

En 1994, T. catharinensis foi recombinada pasando a ser: Peschiera australis.[10] Años dempués volvió ser incluyida nel xéneru Tabernaemontana y col epítetu científicu de T. catharinensis.

Etimoloxía

Tabernaemontana: nome xenéricu dau n'honor de Jacob Theodor von Bergzabern (1520-1590). El siguiente ye del Diccionariu Etimolóxicu de Nomes de Plantes de Stearn:. "... El médicu personal del Conde de Palatín en Heidelberg, Alemaña Occidental, llatinizáu col nome como Tabernaemontanus (que significa Tavern nos montes).[11]

catharinensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización na isla Santa Catarina.

Sinonimia
  • Peschiera australis (Müll. Arg.) Miers,
  • Peschiera australis (Müll. Arg.) Miers var. hilariana
  • Peschiera hilariana (Müll. Arg.) Miers,
  • Tabernaemontana australis Müll. Arg.,
  • Tabernaemontana hilariana Müll. Arg.,
  • Peschiera catharinensis (A. DC.) Miers.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Markgraf, F. (1968). Apocinacees. R. Reitz (ed.) Fl. Il. Catarinense Volume APOC Páxines 1-112.
  2. Kinoshita, L. S. (2005). Apocynaceae. En M. G. L. Wanderley, G. J. Shepard, T. S. Melhem & A. M. Giulietti (eds.) Fl. Fanerog. Estáu São Paulo. Volume 4. Páxines 35-91.
  3. Jiménez, B., Knapp, S., Marín, G. & Peña-Chocarro, M. C. (2000). Llistáu preliminar de plantes vasculares de la Reserva Natural del Monte Mbaracayú, Paraguái. Rojasiana Volume 5 Páxines 141-277 ISSN 1026-0889.
  4. Sayagués, L., Graf, Y. & Delfino, L. (2000). Analís de la información publicada sobre composición florística de montes naturales del Uruguái. Agrociencia. Volume 4 Páxines 96-110.
  5. Morales, J. F. (2010). La familia Apocynaceae s. str. (Apocynaceae, Rauvolfioideae) n'Uruguái. Darwiniana Volume 48 Páxines 68-86.
  6. Ezcurra, C. (1981). Revisión de les Apocinacees de l'Arxentina. Darwiniana. Volume 23 Páxines 367-474.
  7. Ezcurra, C. (2005) Apocynaceae. A.M. Anton & F.O. Zuloaga (eds.) Fl. Fanerog. Argent. Volume 91 Páxines 1-54.
  8. «Configurations and conformations of torreyol (δ-cadinol), α-cadinol, T-muurolol and T-cadinol». Tetrahedron 37 (22):  páxs. 425. 1981. doi:10.1016/S0040-4020(01)92031-9. 
  9. V. Herout, V. Sýkora (1958). «The chemistry of cadinenes and cadinols». Tetrahedron 4 (3–4):  páxs. 246–255. doi:10.1016/0040-4020(58)80046-0. 
  10. Leeuwenberg, A. J. M. (1994). A revision of Tabernaemontana 2 (The New World species and Stemmadenia) Kew Bull. Add. Ser. Páxines 213-450.
  11. En Nomes Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  3. Leeuwenberg, A. J. M. 1994. The New World species and Stemmadenia. 2: 1–450. In A. J. M. Leeuwenberg Revis. ~Tabernaemontana~. Royal Botanic Gardens, Kew.
  4. Simões, A. O. & L. S. Kinoshita. 2002. The Apocynaceae s. str. of the Carrancas region, Minas Gerais, Brazil. Darwiniana 40: 127–169.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]