Sylvia minula

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Sylvia minula
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Sylviidae
Xéneru: Sylvia
Especie: S. minula
Hume, 1873
Sinonimia
Sylvia papuda minula
Consultes
[editar datos en Wikidata]

'''Sylvia minula[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Sylviidae que vive n'Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide ente 12 cm de llargu y pesa ente 8 y 13 g. El plumaxe de la so cabeza ye gris y el del restu de les sos partes cimeros ye marrón buxu claru, el so gargüelu ye blanca y les demás partes inferiores son ablancazáu abuxaes.[3] Estrémase de la papuda de Hume y la papuda zarcerilla porque ye más pequeña, tien el picu más curtiu, escarez de les mexelles escures que tienen les otres dos papudes y les sos partes cimeros son más clares, siguiendo la regla de Gloger.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Enantes considerábase is conespecífica cola papuda zarcerilla, pero anguaño considérense especies separaes que formen parte de la mesma superespecie. La papuda chica y la papuda de Hume son les especies que formen el llinaxe asiáticu de la superespecie y diverxéronse p'afaese a les rexones baxes seques y los montes húmedos respeutivamente.[3][4][5] [6][7]

Suelen reconocer trés subespecies,[8] anque dellos autores consideren a la tercera una especie estreme:[3]

  • Sylvia minula minula (syn. S. m. chuancheica), presente na metá occidental del so área de distribución.
  • Sylvia minula jaxartica, na parte central del so área de distribución.
  • Sylvia minula margelanica, na parte oriental del so área de distribución.

Les subespecies halimodendri y telengitica atribuyíes atribuyíes a la papuda zarcerilla podríen pertenecer a la papuda chica, o alternativamente podríen ser híbridos de S. m. jaxartica y S. m. margelanica con papudes zarcerillas respeutivamente.[9]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

La papuda chica habita en rexones grebes de baxa altitú dende l'este d'Irán y Turkmenistan hasta Xinjiang nel norte de China central, onde cría ente les carbes espinoses. La so área reproductiva nun asolapa col de la papuda zarcerilla, que s'atopa más al norte, pero sí coincide xeográficamente col de la papuda de Hume pero a distintes altitúes. La papuda chica migra al sur pa pasar l'iviernu dende la península arábiga hasta'l nordeste de la India, onde coincide coles papudes zarcerillas y de Hume que tamién pasen l'iviernu en munches d'eses rexones.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «'Sylvia minula'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2012.1. Consultáu'l 12 d'agostu de 2013.
  2. De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Undécima parte: Orden Passeriformes, Familias Muscicapidaea a Silviidae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 54 (1):  páxs. 145-153. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_54_1_once1.pdf. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Del Hoyo, J., Elliot, A., & Christie, D. (editors). (2006). Handbook of the Birds of the World. Volume 11: Old World Flycatchers to Old World Warblers. Lynx Edicions. ISBN 84-96553-06-X.
  4. Helbig, A. J. (2001). The characteristics of the genus: Phylogeny and biogeography of the genus Sylvia. Páxines 24–28 in: Shirihai, H., Gargallo, G., Helbig, A. J., & Harris, A. Sylvia Warblers. Helm Identification Guides ISBN 0-7136-3984-9
  5. Jønsson, K. A., & Fjeldså, J. (2006). A phylogenetic supertree of oscine passerine birds (Aves: Passeri). Zool. Scripta 35 (2): 149–186. doi 10.1111/j.1463-6409.2006.00221.x (HTML abstract).
  6. Helbig, A. J. (2001): Phylogeny and biogeography of the genus Sylvia. In: Shirihai, Hadoram: Sylvia warblers: 24-29. Princeton University Press, Princeton, N.J. ISBN 0-691-08833-0
  7. Jønsson, Knud A. & Fjeldså, Jon (2006): A phylogenetic supertree of oscine passerine birds (Aves: Passeri). Zool. Scripta 35(2): 149–186.doi 10.1111/j.1463-6409.2006.00221.x
  8. IOC World Bird List
  9. Snow, D. W., Perrins, C. M., Doherty, P., & Cramp, S. (1998). The complete birds of the western Palaearctic on CD-ROM. Oxford University Press. ISBN 0-19-268579-1

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]