Suxetos federales de Rusia

De Wikipedia
(Redirixío dende Suxetu federal de Rusia)
Nos últimos años fundiéronse una serie de suxetos federales      Suxetos federales que yá se xunieron      Suxetos federales propuestos pa xunise

Rusia ye una federación compuesta por ochenta y cinco suxetos (rusu: субъе́кт(ы)). Estos suxetos gocien de los mesmos derechos federales, nel sentíu en que tienen la mesma representación (dos delegaos cada unu) nel Conseyu de la Federación (la cámara alta del parllamentu rusu). Sicasí, difieren nel grau d'autonomía qu'esfruten.

Suxetos de la Federación Rusa[editar | editar la fonte]

24 repúbliques (pl. республики, respúbliki; sing. республика, respúblika). Suxetos autónomos con grandes atribuciones competenciales, ensin degolar les mesmes de la federación, caúna tien la so propia constitución, presidente y parllamentu; tán representaes pol gobiernu federal nos asuntos internacionales; y considérense el llar d'una etnia minoritaria específica.[1]
48 óblasts (rexones) [pl. области, óblasti; sing. область, óblast]. Son les unidaes alministratives más comunes, con gobernador designáu de forma federal y llexislatura escoyida de forma llocal. De cutiu lleven el nome de la mayor ciudá del óblast, que suel ser el so centru alministrativu (la so capital).
krais (territorios) [pl. края, krayá; sing. край, sing. krai o kray, siendo esti postreru menos común]. Similares a los óblasts pero de normal más periféricos.
oblast autónomu [sing. автономная область; avtonómnaya óblast], la Rexón Autónoma Xudía.
distritos autónomos [pl. автономные округа, avtonómniye okrugá; sing. автономный округ, avtonomni ókrug]. Con más autonomía que los óblasts pero con menos que les repúbliques; de normal con una sustancial minoría étnica dominante.
ciudaes federales (ciudaes so la xurisdicción de la Federación) [pl. федеральные города, federálniye gorodá; sing. федеральный город, federalni górod]. Grandes ciudaes que funcionen como rexones separaes (Moscú, San Petersburgu y Sebastopol).

Organización Alministrativa de Rusia[editar | editar la fonte]

Los datos de población de la siguiente tabla son los del censu de 2002. En dichu añu, la población total del país yera de 145,2 millones de hab. Nel censu del añu 2016, la población total foi de 143,44 millones, esto ye, un 1,21% menor qu'en 2002.

Núm. Abr. Suxetu de la Federación Capital Superficie Habitantes (censu 2002) Densidá de población (hab/km²) Distritu federal Rexón económica
Repúbliques — республики — respubliki
01 AD Adigueya (Адыгея) Maikop (Майкоп) 7600 447 109 58,8 Sur Cáucasu Norte
02 BA cantu Baskortostán (Башкортостан) Ufá (Уфа) 143 600 4 104 336 28,6 Volga Urales
03 BU cantu Buriatia (Бурятия) Ulán-Udé (Улан-Удэ) 351 300 981 238 2,8 Siberianu Siberia Oriental
04 AL cantu Altái (Алтай) Gorno-Altaisk (Горно-Алтайск) 92 600 202 947 2,2 Siberiano Siberia Occidental
05 DA Daguestán (Дагестан) Majachkalá (Махачкала) 50 300 2 576 531 51,2 Sur Cáucasu Norte
06 IN cantu Ingusetia (Ингушетия) Magás (Магас) 4000 467 294 116,8 Sur Cáucasu Norte
07 KB cantu Kabardia-Balkaria (Кабардино-Балкарская) Nálchik (Нальчик) 12 500 901 494 72,1 Sur Cáucasu Norte
08 KL Kalmukia (Калмыкия) Elistá (Элиста) 76 100 292 410 3,8 Sur Volga
09 KC Karacháyevo-Cherkesia (Карачаево-Черкессия) Cherkessk (Черкесск) 14 100 439 470 31,2 Sur Cáucasu Norte
10 KR Carelia (Карелия) Petrozavodsk (Петрозаводск) 172 400 716 281 4,2 Noroccidental Norte
11 KO cantu Komi (Коми) Syktyvkar (Сыктывкар) 415 900 1 018 674 2,4 Noroccidental Norte
12 ME cantu Marí El (Марий-Эл) Yoshkar-Olá (Йошкар-Ола) 23 200 727 979 31,4 Volga Volga-Vyatka
13 MO cantu Mordovia (Мордовия) Saransk (Саранск) 26 200 888 766 33,9 Volga Volga-Vyatka
14 SA cantu Sajá (Yakutia) (Саха (Якутия)) Yakutsk (Якутск) 3 103 200 949 280 0,3 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
15 SE cantu Osetia del Norte - Alania (Северная Осетия-Алания) Vladikavkaz (Владикавказ) 8000 710 275 88,8 Sur Cáucasu Norte
16 TA cantu Tatarstan (Татарстан) Kazán (Казань) 67 836 3 779 265 55,7 Volga Volga
17 TY cantu Tuvá (Тыва) Kizil (Кызыл) 170 500 305 510 1,8 Siberiano Siberia Occidental
18 UD cantu Udmurtia (Удмуртская) Izhevsk (Ижевск) 42 100 1 570 316 37,3 Volga Urales
19 KK cantu Jakasia (Хакасия) Abakán (Абакан) 61 900 546 072 8,8 Siberiano Siberia Occidental
20 CE cantu Chechenia (Чеченская) Grozni (Грозный) 15 300 1 103 686 72,1 Sur Cáucasu Norte
21 CU Chuvasia (Чувашская) Cheboksary (Чебоксары) 18 300 1 313 754 71,8 Volga Volga-Vyatka
Territorios — края — kraya
22 ALT Altái (Алтайский) Barnaúl (Барнаул) 169 100 2 607 426 15,4 Siberiano Siberia Occidental
23 KDA Krasnodar (Краснодарский) Krasnodar (Краснодар) 76 000 5 125 221 67,4 Sur Cáucasu Norte
24 KYA Krasnoyarsk (Красноярский) Krasnoyarsk (Красноярск) 2 339 700 2 966 042 1,3 Siberiano Siberia Oriental
25 PRI cantu Primorie (Приморский) Vladivostok (Владивосток) 165 900 2 071 210 12,5 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
26 STA cantu Stávropol (Ставропольский) Stávropol (Ставрополь) 66 500 2 735 139 41,1 Sur Cáucasu Norte
27 KHA cantu Jabárovsk (Хабаровский) Jabárovsk (Хабаровск) 788 600 1 436 570 1,8 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
28 KAM cantu Kamchatka (Камчатская) Petropavlovsk de Kamchatka (Петропавловск-Камчатский) 472 300 358 801 0,8 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
29 PER cantu Perm (Пермский) (1) Perm (Пермь) 160 600 2 819 421 17,6 Volga Urales
30 CHI Zabaikalie (Забайка́льский) Chitá (Чита) 450 812 1 227 559 2,7 Siberiano Siberia Oriental
Rexones — области — oblasti
31 AMU cantu Amur (Амурская) Blagovéshchensk (Благовещенск) 363 700 902 488 2,5 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
32 ARK Arcánxel (Архангельская) Arcánxel (Архангельск) 587 400 1 336 539 2,3 Noroccidental Norte
33 AST Astracán (Астраханская) Astracán (Астрахань) 44 100 1 005 276 22,8 Sur Volga
34 BEL cantu Bélgorod (Белгородская) Bélgorod (Белгород) 27 100 1 511 620 55,8 Central Central-Chernozem
35 BRY Briansk (Брянская) Briansk (Брянск) 34 900 1 378 941 39,5 Central Central
36 VLA Vladímir (Владимирская) Vladímir (Владимир) 29 000 1 523 990 52,3 Central Central
37 VGG Volgográu (Волгоградская) Volgográu (Волгоград) 113 900 2 699 223 23,7 Sur Volga
38 VLG cantu Vólogda (Вологодская) Vólogda (Вологда) 145 700 1 269 568 8,7 Noroccidental Norte
39 VOR Vorónezh (Воронежская) Vorónezh (Воронеж) 52 400 2 378 803 45,4 Central Central-Chernozem
40 IVA Ivánovo (Ивановская) Ivánovo (Иваново) 21 800 1 148 329 52,7 Central Central
41 IRK cantu Irkutsk (Иркутская) Irkutsk (Иркутск) 767 900 2 581 705 3,4 Siberiano Siberia Oriental
42 KGD Kaliningráu (Калининградская) Kaliningráu (Калининград) 15 100 955 281 63,3 Noroccidental Noroccidental
43 KLU cantu Kaluga (Калужская) Kaluga (Калуга) 29 900 1 041 641 34,8 Central Central
44 KEM Kémerovo (Кемеровская) Kémerovo (Кемерово) 95 500 2 899 142 30,4 Siberiano Siberia Occidental
45 KIR cantu Kírov (Кировская) Kírov (Киров) 120 800 1 503 529 12,4 Volga Volga-Vyatka
46 KOS Kostromá (Костромская) Kostromá (Кострома) 60 100 736 641 12,3 Central Central
47 KGN cantu Kurgán (Курганская) Kurgán (Курган) 71 100 1 019 532 14,3 Urales Urales
48 KRS cantu Kursk (Курская) Kursk (Курск) 29 800 1 235 091 41,4 Central Central-Chernozem
49 LEN cantu Leningráu (Ленинградская) San Petersburgu (Санкт-Петербург) 84 500 1 669 205 19,6 Noroccidental Noroccidental
50 LIP Lípetsk (Липецкая) Lípetsk (Липецк) 24 100 1 213 499 50,4 Central Central-Chernozem
51 MAG Magadán (Магаданская) Magadán (Магадан) 461 400 182 726 0,4 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
52 MOS Moscú, Óblast (Московская) Moscú (Москва) 45 900 6 618 538 144,2 Central Central
53 MUR Múrmansk (Мурманская) Múrmansk (Мурманск) 144 900 892 534 6,2 Noroccidental Norte
54 NIZ cantu Nizhni Nóvgorod (Нижегородская) Nizhni Nóvgorod (Нижний Новгород) 76 900 3 542 028 46,0 Volga Volga-Vyatka
55 NGR cantu Nóvgorod (Новгородская) Nóvgorod (Новгород) 55 300 694 355 12,6 Noroccidental Noroccidental
56 NVS cantu Novosibirsk (Новосибирская) Novosibirsk (Новосибирск) 178 200 2 662 300 15,0 Siberiano Siberia Occidental
57 OMS cantu Omsk (Омская) Omsk (Омск) 139 700 2 079 220 14,9 Siberiano Siberia Occidental
58 ORE Oremburgu (Оренбургская) Oremburgu (Оренбург) 124 000 2 179 551 17,6 Volga Urales
59 ORL Oriol (Орловская) Oriol (Орёл) 24 700 860 262 34,8 Central Central
60 PNZ Penza (Пензенская) Penza (Пенза) 43 200 1 452 941 33,6 Volga Volga
61 PSK Pskov (Псковская) Pskov (Псков) 55 300 760 810 13,8 Noroccidental Noroccidental
62 ROS cantu Rostov (Ростовская) Rostov del Don (Ростов) 100 800 4 404 013 43,7 Sur Cáucasu Norte
63 RYA cantu Riazán (Рязанская) Riazán (Рязань) 39 600 1 227 910 31,0 Central Central
64 SAM cantu Samara (Самарская) Samara (Самара) 53 600 3 239 737 60,4 Volga Volga
65 SAR cantu Sarátov (Саратовская) Sarátov (Саратов) 100 200 2 668 310 26,6 Volga Volga
66 SAK Sajalín (Сахалинская) Yuzhno-Sajalinsk (Южно-Сахалинск) 87 100 546 695 6,3 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
67 SVE cantu Sverdlovsk (Свердловская) Ekaterimburgu (Екатеринбург) 194 800 4 486 214 23,0 Urales Urales
68 SMO Smolensk (Смоленская) Smolensk (Смоленск) 49 786 1 049 574 21,0 Central Central
69 TAM Tambov (Тамбовская) Tambov (Тамбов) 34 539 1 320 763 38,2 Central Central-Chernozem
70 TVE Tver (Тверская) Tver (Тверь) 84 586 1 471 459 17,4 Central Central
71 TOM cantu Tomsk (Томская) Tomsk (Томск) 316 900 1 046 039 3,3 Siberiano Siberia Occidental
72 TUL Tula (Тульская) Tula (Тула) 25 700 1 675 758 65,2 Central Central
73 TYU cantu Tiumén (Тюменская) Tiumén (Тюмень) 159 870 3 264 841 20,4 Urales Siberia Occidental
74 ULY Uliánovsk (Ульяновская) Uliánovsk (Ульяновск) 37 300 1 382 811 37,1 Volga Volga
75 CHE Cheliábinsk (Челябинская) Cheliábinsk (Челябинск) 87 900 3 603 339 41,0 Urales Urales
76 YAR Yaroslavl (Ярославская) Yaroslavl (Ярославль) 36 400 1 367 398 37,6 Central Central
Ciudaes federales — федеральные города — federálniye gorodá
77 MOW Moscú (Москва) Moscú, ciudá (Москва) 1081 10 382 754 9604,8 Central Central
78 SPE San Petersburgu (Санкт-Петербург) San Petersburgu (Санкт-Петербург) 1439 4 661 219 3239,2 Noroccidental Noroccidental
Region autónoma — автономная область — avtonómnaya óblast
79 YEV Hebréu (Еврейская) Birobidján (Биробиджан) 36 000 190 915 5,3 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
Distritos autónomos — автономные округа — avtonómniye okrugá
80 NEN cantu Nenetsia (Ненецкий) Narian-Mar (Нарьян-Мар) 176 700 41 546 0,2 Noroccidental Norte
81 KHM cantu Janti-Mansi (Ханты-Мансийский) Janti-Mansisk (Ханты-Мансийск) 523 100 1 432 817 2,7 Urales Siberia Occidental
82 CHU cantu Chukotka (Чукотский) Anádyr (Анадырь) 737 700 53 824 0,1 Alloñáu Oriente Alloñáu Oriente
83 YAN Yamalia-Nenetsia (Ямало-Ненецкий) Salejard (Салехард) 750 300 507 600 0,8 Urales Siberia Occidental

Cambeos alministrativos[editar | editar la fonte]

Dende finales del añu 2005, aprobáronse dellos cambeos al mapa políticu de Rusia. (1) El primeru d'ellos, efectivu'l 1 d'avientu de 2005 ye'l krai de Perm, qu'entiende l'antiguu óblast de Perm y el Permiakia. Esta unión foi aprobada nun referendu efectuáu'l 7 d'avientu de 2003.

El segundu cambéu xunió los distritos autónomos d'Evenkía y Taimiria nel krai de Krasnoyarsk. El mesmu foi aprobáu nun referendu efectuáu'l 17 d'abril de 2005. La unificación foi rematada'l 1 de xineru de 2007.

El 23 d'ochobre de 2005, un nuevu referendu aprobó la unión del óblast de Kamchatka col distritu autónomu de Koriakia, formando'l krai de Kamchatka.

El 18 de marzu de 2014 roblar a adhesión a la Federación Rusa de la República de Crimea y de la Ciudá Federal de Sebastopol. La mayoría de países del mundu reconoz Crimea y Sebastopol como teritorios ucraínos.

Antiguos suxetos federales Fecha de la unión Nuevu suxetu federal
Óblast de Perm
Permiakia
12 de xineru de 2005 Krai de Perm
Óblast de Kamchatka
Koriakia
7 de xineru de 2007 Krai de Kamchatka
Óblast de Chitá
Buriatos de Aguínskoye
3 de xineru de 2008 Krai de Zabaikalie
Óblast d'Irkutsk
Buriatos de Ust-Orda
1 de xineru de 2008 Óblast d'Irkutsk
Krai de Krasnoyarsk
Taimiria
Evenkía
1 de xineru de 2007 Krai de Krasnoyarsk

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ver l'artículu 5 y el capítulu 3«Constitución de la Federación de Rusia» (castellanu).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]