Sphaeralcea bonariensis

De Wikipedia
Sphaeralcea bonariensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Malvoideae
Xéneru: Sphaeralcea
A.St.-Hil.
Especie: S. bonariensis
(Cav.) Griseb.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Sphaeralcea bonariensis (malvariscu, o malva blanca) ye una especie fanerógama arbustiva perteneciente a la familia Malvaceae; nativa d'Arxentina,[1] Bolivia, Paraguái, Uruguái; de montes de balta (Celtis balta Gillet ex Planch.), y espandida a campos d'agricultura como importante maleza. Tien flores rosaes, y algama un altor de 15 dm .

Esiste una roya Puccinia malvacearum Bertero ex Mont. (= Puccinia sidae-rhombifoliae) patóxenu d'esta especie.[2][3]

Usos[editar | editar la fonte]

Decocidos de fueyes y flores son expectorantes. En gargarismos: inflamaciones de boca y gargüelu. Tienen oxidasas, alcaloides, flavonoides y mucílagos (Martínez Crovetto, 1981).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Sphaeralcea bonariensis describióse por (Cav.) Griseb. y espublizóse en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 19: 92. 1874.[4]

Sinonimia
  • Malva bonariensis Cav. basónimu
  • Sphaeralcea cisplatina A.St.-Hil.
  • Sphaeralcea miniata var. rhombifolia (Griseb.) K.Schum.
  • Sphaeralcea rhombifolia Griseb.
  • Malva incana C. Presl
  • Sphaeralcea miniata var. cisplatina K. Schum.
  • Sphaeralcea miniata var. inquilina Ulbr.[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Datos en si.gov.ar
  2. Cipolla, Y. 1947. Ficha Fitopatológica Nᵘ 002336. INTA-IMYZA. Castelar. Buenos Aires. Sphaeralcea bonariensis (Cav.) Griseb., Puccinia malvacearum Bertero ex Mont.. General Pico, La Pampa. 1 de setiembre 1947
  3. Marchionatto, JB. 1927. Rexistru Fitopatológico Nᵘ 00304. INTA-IMYZA. Castelar. Buenos Aires. Sphaeralcea bonariensis (Cav.) Griseb., Puccinia malvacearum Bertero ex Mont. Florencio Varela, Buenos Aires. 13 d'agostu 1927
  4. «Sphaeralcea bonariensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 22 de febreru de 2015.
  5. «Sphaeralcea bonariensis». The Plant List. Consultáu'l 22 de febreru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  3. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  4. Nee, M. H. 2008. Dilleniidae. 3: 1–255. In M. H. Nee (ed.) Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia. Fundación Amigos de la Naturaleza, Santa Cruz.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
  6. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?35228 (21 de mayu 2009)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]