Solanum xanti

De Wikipedia
28-04-2020 15:24
Solanum xanti
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Solanales
Familia: Solanaceae
Subfamilia: Solanoideae
Tribu: Solaneae
Xéneru: Solanum
Subxéneru: Solanum
Seición: Dulcamara
Especie: S. xanti
A.Gray
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
[editar datos en Wikidata]

Solanum xanti, ye una especie de planta fanerógama pertenecidente a la familia de les solanacees.

Detalle

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu o pequeñu árbol de fueya perenne natural de California . Xorrez en zones arbolaes de carbayu, pinu o montes de coníferes, en suelos arenosos o predresos. Les flores son púrpures-azules y les fueyes verde escuru, la planta ye venenosa pa los seres humanos.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Solanum xanti describióse por Asa Gray y espublizóse en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 11: 90–91. 1876.[1]

Etimoloxía

Solanum: nome xenéricu que remanez del vocablu Llatín equivalente al Griegu στρνχνος (strychnos) pa designar el Solanum nigrum (la "Yerbamora") —y probablemente otres especies del xéneru, incluyida la berenxena[2]— , yá emplegáu por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, enantes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[3] Podría tar rellacionáu col Llatín sol. -is, "el sol", por cuenta de que la planta sería mesma de sitios daqué soleyeros.[4]

xanti: epítetu

Variedá aceptada
Solanum xanti var. obispoense (Eastw.) Wiggins
Sinonimia
Solanum xanti var. xanti[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Kearney, T. H. & R. Peebles. 1951. Arizona Fl.
  5. Lehr, J. H. 1978. Cat. Fl. Arizona
  6. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]