Solanum umbelliferum

De Wikipedia
Solanum umbelliferum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Solanales
Familia: Solanaceae
Subfamilia: Solanoideae
Tribu: Solaneae
Xéneru: Solanum
Subxéneru: Solanum
Seición: Dulcamara
Especie: S. umbelliferum
Eschsch.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Solanum umbelliferum ye un arbustu perenne conocíu como bruxa azul. Ye una especie del xéneru Solanum, que inclúi a plantes tan conocíes como'l tomate, la pataca y la berenxena.

Detalle de les fueyes y flores.

Descripción[editar | editar la fonte]

La bruxa azul tien les fueyes gris-verdoses, cubiertes con pelusa y algama el metru d'altor. Les flores son de color púrpura brillante o azul col centru mariellu. Les flores cerrar mientres la nueche. El frutu ye redondu y al maurecer poner de color púrpura y aseméyase a una pequeña berenxena.

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en California y en Arizona con zones arbolada de carbayos. Puede crecer en llugares predresos y, como la mayoría de les plantes del xéneru Solanum, ye tóxica poles sos alcaloides.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Solanum umbelliferum describióse por Johann Friedrich von Eschscholtz y espublizóse en Mémoires de l'Académie Imperiale des Sciences de St. Pétersbourg. Avec l'Histoire de l'Académie 10(2): 283. 1826.[1][2]

Etimoloxía

Solanum: nome xenéricu que remanez del vocablu Llatín equivalente al Griegu στρνχνος (strychnos) pa designar el Solanum nigrum (la "Yerba moro") —y probablemente otres especies del xéneru, incluyida la berenxena[3]— , yá emplegáu por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, enantes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Melecina (II, 33).[4] Podría ser rellacionáu col Llatín sol. -is, "el sol", por cuenta de que la planta sería mesma de sitios daqué soleyeros.[5]

umbelliferum: epítetu llatín que significa "con umbelas".[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Méxicu City.
  3. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]