Solanum nigrescens

De Wikipedia
Solanum nigrescens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Solanales
Familia: Solanaceae
Subfamilia: Solanoideae
Tribu: Solaneae
Xéneru: Solanum
Subxéneru: Solanum
Seición: Solanum
Especie: Solanum nigrescens
M.Martens & Galeotti
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Solanum nigrescens ye una especie de Solanaceae nativa del norte de Méxicu y suroeste de los Estaos Xuníos. El so hábitat inclúi carbaes y montes.

Detalle de les flores
Flores

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba perenne o subarbusto con un tamañu d'hasta dos metros d'altor máximu. El tarmu ta recubiertu de pelos blancos curtios. Les fueyes pueden ser d'hasta 9 centímetros de llargu y tienen cantos llisos o dentaos. La inflorescencia ye una umbela en forma de flores con forma d'estrella con coroles blanques d'hasta un centímetru d'anchu. Tien manches verdes les bases de los lóbulos de la corola. Les anteres son marielles d'unos pocos milímetros de llargor. Les flores pueden ser vistos en flor mientres gran parte del añu.[1] El frutu ye una esférica baga d'hasta un centímetru d'anchu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Los nativos americanos utilizaron el zusmiu de les bagues con fines melecinales, y el pueblu Luiseño utilizar como tinte pa tatuaxes.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Solanum nigrescens foi descritu por M.Martens & Galeotti y espublizóse en Bulletin de l'Academie Royale des Sciences et Belles-lettres de Bruxelles 12(1): 140. 1845.[3]

Etimoloxía

Solanum: nome xenéricu que remanez del vocablu Llatín equivalente al Griegu στρνχνος (strychnos) pa designar el Solanum nigrum (la "Yerba moro") —y probablemente otres especies del xéneru, incluyida la berenxena[4]— , yá emplegáu por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, enantes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Melecina (II, 33).[5] Podría ser rellacionáu col Llatín sol. -is, "el sol", por cuenta de que la planta sería mesma de sitios daqué soleyeros.[6]

nigrescens: epítetu llatín que significa "coritu".[7]

Sinonimia
  • Solanum approximatum Bitter
  • Solanum arizonicum Parish
  • Solanum basilobum Bitter
  • Solanum costaricense Heiser
  • Solanum crenato-dentatum Dunal
  • Solanum crenato-dentatum var. ramossissium Dunal
  • Solanum deltaicum Cabrera *

Solanum douglasii Dunal

  • Solanum durangoense Bitter
  • Solanum gracile Dunal
  • Solanum leonii Heiser
  • Solanum maioranthum L.B. Sm. & Downs
  • Solanum maracayuense Bitter
  • Solanum nigrum subsp. chacoense Hassl.
  • Solanum nigrum var. pilcomayense (Morong) Chodat
  • Solanum nigrum var. rigidum Dunal
  • Solanum oligospermum Bitter
  • Solanum pilcomayense Morong
  • Solanum pilcomayense var. brevipetiolare Chodat
  • Solanum pilcomayense var. vicinum C.V. Morton
  • Solanum pulchrilobum Bitter
  • Solanum pulchrilobum var. paucilobum Bitter
  • Solanum rojasii Chodat
  • Solanum syringoideum Bitter
  • Solanum syringoideum var. pycnostichanthum Bitter[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. D'Arcy, W. G. 1987. A trip to study the Solanaceae of Madagascar. Solanaceae Newslett. 2(5): 51–57.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  6. Gentry, J. J. L. & P. C. Standley. 1974. Solanaceae. In Gentry, Jr., J. L. & P. C. Standley (eds.), Flora of Guatemala - Part X, Numbers 1 and 2. Fieldiana, Bot. 24(10/1–2): 1–151.
  7. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  8. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  9. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  10. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  11. Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  12. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]