Siete mares

De Wikipedia
Siete mares
Situación
Tipu frase (es) Traducir
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Los siete mares (o «navegar polos siete mares») ye una espresión utilizada a lo llargo de la historia de munches cultures y pueblos en rellación a un grupu de mares (reales o mitolóxicos) d'Eurafrasia. Usábase (y usa) tantu pa referise a un conxuntu determináu de siete mares como al conxuntu de los mares del mundu conocíu nesi momentu.

Tien un orixe bien remotu (mentar por primer vegada nel Sieglu XXIII e. C.). Por casu: Nun manuscritu del sieglu IX indícase que “Quien quiera dir a China tien de cruciar siete mares”, y los mares a los que se refier camudaron enforma según la dómina y llugar, una y bones la espresión foi emplegada pola mayoría de los pueblos de l'antigüedá: chinos, indios, antiguos griegos y antiguos romanos. Al traviés d'estos dos últimossobremanera, establecióse'l grupu de «siete mares» que ye mentáu con más frecuencia na lliteratura medieval europea:

Anguaño, los siete mares fueron creciendo en númberu y la Organización Hidrográfica Internacional llista más de 100 cuerpos d'agua conocíos como mares.

Hai que mentar tamién que na actualidá, muncha influencia de los medios llevaron a camudar el sentíu de la frase p'afaer los 7 Mares al mundu enteru; estremando los océanos asina:

Primeres menciones[editar | editar la fonte]

Magar el conceutu medieval de los siete mares» tien los sos oríxenes na Antigua Grecia y l'Antigua Roma, la espresión «siete mares» esistió dende muncho más tiempu, apaeciendo yá en 2 300 a.C nel Himnu 8 de la sumeria Enheduanna a la diosa Inanna.[1]

Ruta a China[editar | editar la fonte]

Nel sieglu IX dempués de Cristu, l'autor Ya'qubi escribió:

Quien quiera dir a China tien de cruciar siete mares, cada unu col so propiu color , vientu , peces y oral, dafechu distintu a los del mar que s'atopa xunto a el. El primeru d'ellos ye'l mar de Fars, que los homes saleen partiendo de Siraf. Termina en Ra's al-Jumha, ye un estrechu onde se pesquen perlles. El segundu mar empieza en Ra's al-Jumha y llámase Larwi. Ye un gran mar y nel ta la islla de Waqwaq y otres que pertenecen a los Zanj. Estes islles tienen reis. Namái puede salease per esti mar poles estrelles. Tien muncha pesca, y nel hai munches maravíes y coses que superen cualquier descripción. El tercer mar llámase Harkand y nel atopa la islla de Sarandib [Sri Lanka], na qu'hai piedres precioses y rubinos. Estos son islles con reis, pero hai un rei sobre ellos. Nes islles d'esti mar crecen el bambú y el ratán. El cuartu mar llámase Kalah y ye pocu fondu y llenu d'enormes culiebres . Dacuando viaxen col vientu y barcos smash. Estes son les islles onde crez el árbol del alcanfor. El quintu mar llámase Salahit y ye bien grande y llenu de maravíes. El sestu mar llámase Kardanj; ye bien lluviosu. El séptimu mar llámase'l mar de Sanji, tamién conocíu como Kanjli. Ye'l mar de China; unu ye impulsáu pol vientu del sur hasta que llega a una badea d'agua duce, a lo llargo de la qu'hai llugares fortificaos y ciudaes, hasta que s'algamar Khanfu Guangzhou.
Yá'qubi[2]

Esti pasaxe amuesa yá los siete mares que se mentaron na lliteratura árabe medieval: el golfu Pérsicu (mar de Fars), el golfu de Khambhat (mar de Larwi[3]), la badea de Bengala (mar de Harkand[4]), l'estrechu de Malaca (mar de Kalah[5]), l'estrechu de Singapur (mar de Salahit[6]), el golfu de Tailandia (mar de Kardanj[5]) y el mar de China Meridional (mar de Sanji[7]).

Griegos[editar | editar la fonte]

Para Heródoto, el grupu tradicional de los siete mares» consistíen nel mar Exéu, el mar Negru, el mar de Mármara, el mar Xónicu, el mar Roxu, el mar Tirrenu —o mar Mediterraneu Occidental— y el mar Mediterraneu Oriental.

Romanos[editar | editar la fonte]

Virgilio, nel llibru VI de la Eneida, tamién recueye la espresión, anque non tolos usos romanos de la espresión llatina «septem maria» seríen similares a los de güei. La rede navegable na desaguada del ríu Po, nes marismas na mariña del Adriáticu, foi llocalmente llamada «Siete Mares» na antigua dómina romana. Pliniu'l Vieyu, escritor romanu y comandante de la flota, escribió alrodiu de eses llagunes separaes del mar por bancos de sable:

Toos esos ríos y trincheres fueron fechos polos etruscos, qu'asina descargaben el caudal del ríu al traviés de los banzaos de la Atriani llamaos los Siete Mares, col famosu puertu de la ciudá etrusca de Atria, que d'antiguo dio'l nome de Atriatic a lo qu'agora se llama l'Adriáticu.
Pliniu'l Vieyu[8]

Venecianos[editar | editar la fonte]

Nuna historia de los estaos venecianos puede lleese:

La espresión «navegar los siete mares» ye una floritura clásica que significa habilidá náutica. Aplicar a los venecianos muncho primero de que navegaren pelos océanos.
Frederic Chapin[9]

Perses[editar | editar la fonte]

Los perses utilizaron el términu «los siete mares» pa referise a les corrientes que formaben el ríu Oxus.[10]

Renacimientu[editar | editar la fonte]

Una iconografía relativamente normalizada de los cuatro continentes y los cuatro ríos del mundu, que se desenvolvió dende'l Renacimientu, afitó imáxenes reconocibles nel imaxinariu européu, pero los siete mares» nun fueron estremaos —Neptunu gobernar toos.

Talmudistas[editar | editar la fonte]

El clérigu y eruditu del sieglu XVII John Lightfoot menta un conxuntu bien distintu de los siete mares nel so Commentary on the New Testament' [Comentariu sobre'l Nuevu Testamentu]. Un capítulu tituláu The Seven Seas according to the Talmudists, and the four Rivers compassing the Land [Los siete mares d'alcuerdu a los talmudistas y los cuatro ríos qu'abracen la Tierra] inclúi'l «Gran Mar» (agora conocíu como mar Mediterraneu), el mar de Tiberíades (mar de Galilea), el mar de Sodoma (mar Muertu), el llagu de Samocho y el Sibbichaean.[11]

Les Indies Orientales[editar | editar la fonte]

Na dómina colonial la Clipper Ship Tea Route, dende China hasta Inglaterra, yera la ruta comercial más llarga del mundu. Llevaba a los marineros al traviés de siete mares cercanos a les Indies Holandeses: el mar de Banda, el mar de Célebes, el mar de Flores, el mar de Java, el mar de China Meridional, el mar de Sulu, y el mar de Timor. Los siete mares» referíos a esos mares, y si daquién navegara los siete mares, eso significaba que saliera a, y tornó de, l'otru llau del mundu.[12]

Dómina moderna[editar | editar la fonte]

Dempués de que los europeos afayaren América, delles persones utilizaben la espresión «siete mares» pa referise a los siete mayores cuerpos d'agua nel mundu: 1.- L'Océanu Árticu, 2.- L'Océanu Atlánticu, 3.- L'Océanu Índicu, 4.-L'Océanu Pacíficu, 5.- Y Mar Mediterraneu, 6.- Y Mar Caribe, y 7.- El Golfu de Méxicu.

Dellos modernos sistemes de clasificación xeográfica cunten siete océanu nel mundu: 1.- Y Océanu Pacíficu Norte, 2.- L'Océanu Pacíficu Sur, 3.- L'Océanu Atlánticu Norte, 4.- L'Océanu Atlánticu Sur, 5.- L'Océanu Índicu, 6.- L'Océanu Antárticu, y 7.- L'Océanu Árticu.[13]

Trivia[editar | editar la fonte]

En 1896 l'escritor y poeta británicu Rudyard Kipling tituláu una coleición de poemes The Seven Seas (1896) y dedicar a la ciudá de Bombay.[14]

Hai una serie xaponesa d'anime llamada Tico de los siete mares de 1994. La película Sinbad: Legend of the Seven Seas foi estrenada en 2003, protagonizada por Brad Pitt, Catherine Zeta-Jones y Michelle Pfeiffer de Dreamworks Animation.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Meador, Betty De Shong, translator and editor (2001). Inanna, Lady of Largest Heart: Poems of the Sumerian High. University of Texas. ISBN 0-292-75242-3.
  2. «Whoever wants to go to China must cross seven seas, each one with its own color and wind and fish and breeze, completely unlike the sea that lies beside it. The first of them is the Sea of Fars, which men sail setting out from Siraf. It ends at Ra’s al-Jumha; it is a strait where pearls are fished. The second sía begins at Ra’s al-Jumha and is called Larwi. It is a big sía, and in it is the Island of Waqwaq and others that belong to the Zanj. These islands have kings. One can only sail this sía by the stars. It contains huge fish, and in it are many wonders and things that pass description. The third sía is called Harkand, and in it lies the Island of Sarandib, in which are precious stones and rubies. Here are islands with kings, but there is one king over them. In the islands of this sía grow bamboo and rattan. The fourth sía is called Kalah and is shallow and filled with huge serpents. Sometimes they ride the wind and smash ships. Here are islands where the camphor tree grows. The fifth sía is called Salahit and is very large and filled with wonders. The sixth sía is called Kardanj; it is very rainy. The seventh sía is called the sea of Sanji, also known as Kanjli. It is the sea of China; one is driven by the south wind until one reaches a freshwater bay, along which are fortified places and cities, until one reaches Khanfu.» Lunde, Paul (xunetu/August de 2005). «The Seas of Sindbad». Saudi Aramco World 56 (4). http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200504/the.seas.of.sindbad.htm. Consultáu'l 27 de marzu de 2007. 
  3. Cowasjee Articles
  4. Y. Edwards McKinnon , Beyond Serandib: A Note on Lambri at the Northern Tip of Aceh
  5. 5,0 5,1 https://books.google.com/books?id=rezD7rvuf9YC&printsec=frontcover
  6. Tumasik Kingdom - Melayu Online
  7. https://books.google.com/books?id=p5O3AAAAIAAJ&printsec=frontcover
  8. «All those rivers and trenches were first made by the Etruscans, thus discharging the flow of the river across the marshes of the Atriani called the Seven Seas, with the famous harbor of the Etruscan town of Atria which formerly gave the name of Atriatic to the sea now called the Adriatic». Pliniu'l Vieyu. «Historia Naturalis». [1]
  9. «The expression "to sail the seven seas" was a classical flourish signifying nautical skill. It was applied to the Venetians long before they sailed the oceans».Lane, Frederic Chapin (1973). Venice, a Maritime Republic. Johns Hopkins University Press, páx. 4. ISBN 080181460X.
  10. StraightDope.com: Seven Seas
  11. Lightfoot, John. «A Chorographical Century».
  12. The Seven Seas Group
  13. WorldAtlas.com: What and Where are the Seven Seas?
  14. Kipling, Rudyard. «'The Seven Seas'». Archiváu dende l'orixinal, el 3 d'avientu de 2015.

Referencies[editar | editar la fonte]

L'artículu de la Wikipedia inglesa cita la siguiente fonte:

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]