Sharmila Bhattacharya

De Wikipedia
Sharmila Bhattacharya
Vida
Nacimientu Lagos24 de marzu de 1964 (60 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Estudios
Estudios Universidá de Princeton maestría, doctoráu, Bioloxía molecular
Wellesley College (es) Traducir títulu de grau : Bioquímica
Universidá Stanford : neurociencia
Presidency University (en) Traducir títulu de grau : fisioloxía
Oficiu bioquímicaprofesora universitaria
Emplegadores Centro de Investigación Ames (es) Traducir
Creencies
Relixón Hinduismu
Cambiar los datos en Wikidata

Sharmila Bhattacharya (en hindi शर्मिला भट्टाचार्य), nacida en Lagos (Nixeria) el 24 de marzu de 1964 y crecida n'India, ye una bioquímica, Xefa del Llaboratoriu de Performance y Comportamientu de Biomodelos en Centru d'Investigación Ames de NASA.[1]

Educación[editar | editar la fonte]

Dempués de llograr una llicenciatura en química biolóxica del Wellesley College, empezando la so carrera como asistente d'investigación de pregrado nel Llaboratoriu de bioquímica na Universidá de Princeton.[2] Dempués d'eso llogró'l so maestría y el Ph.D. na Universidá de Princeton pola so investigación en bioloxía molecular, onde estudió la ruta de transducción de señales pal ras oncogén en Saccharomyces cerevisiae. Depués pasó a faer la so investigación postdoctoral na Universidá de Stanford en neurobioloxía..

Carrera[editar | editar la fonte]

Depués foi contratada como científica contratada por Lockheed Martin pa trabayar na NASA Centru d'Investigación Ames. Más tarde, foi promovida al puestu de Científica Xefa na División de Pequeñes Naves Espaciales del Centru Ames.[2]

Obra[editar | editar la fonte]

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • M.Y. Heavner, J. Ramroop, G. Gueguen, G. Ramrattan, G. Dolios, J. Crissman, M. Scarpati, J. Kwait, S. Bhattacharya, Y.A. Miller, R. Wang, S. Singh, S. Govind, (2017). Novel organelles with elements of bacterial and eukaryotic secretion systems weaponize parasites of Drosophila (Nuevos orgánulos con elementos de sistemes de secreción bacterianos y eucariotes que neutralicen los parásitos de Drosophila). Current Biology (manuscritu # CURRENT-BIOLOGY-D-17-00464R2), en prensa.
  • T. Straume, T. Slaba, S. Bhattacharya, L.A. Braby (2017). Radiation information for designing and interpreting biological experiments on board missions beyond low Earth orbit (Información de radiación pa diseñar ya interpretar esperimentos biolóxicos a bordu de misiones más allá de la órbita baxa de la Tierra). Life Sciences in Space Res 13: 51-59. doi: 10.1016/j.lssr.2017.04.002
  • R. Hosamani, R. Leib, S. R. Bhardwaj, C.M. Adams, S. Bhattacharya (2016). Elucidating the ‘Gravome’: Quantitative Proteomic Profiling of the Response to Chronic Hypergravity in Drosophila (Elucidar el 'Gravome': perfil proteómico cuantitativu de la respuesta a la hipergravedad crónica en Drosophila). J. of Proteome Research, 15 (12): 4165-4175. DOI: 10.1021/acs.jproteome.6b00030 http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/acs.jproteome.6b00030
  • M. Sanchez, M. Shenasa, A. Maldonado, A. Kakavand, D. Leskovsky, Y. Houston, A. Howard, M. K. Steele, S. Bhattacharya (2006). Development of EMCS hardware for Multigenerational Growth of Drosophila melanogaster in space (Part II) (Desenvolvimientu de hardware EMCS pa la crecedera multigeneracional de Drosophila melanogaster nel espaciu (Parte II). Grav & Space Biol 19 (2): 127.
  • M. Sanchez, M. Shenasa, Y. Blazevic, A. Maldonado, A. Kakavand, S. Bhattacharya (2005). Selecting a Nutritional Media for Multigenerational Growth of Drosophila in Space (Selección d'un mediu nutricional pa la crecedera multigeneracional de Drosophila nel espaciu). Drosophila Information Services Journal 88: 135.
  • M. Sanchez, M. Shenasa, A. Kakavand, R. S. Stowers, D. Leskovsky, S. Bhattacharya (2005). Development of the EMCS hardware for multigenerational growth of Drosophila melanogaster in space (Part I) (Desenvolvimientu del hardware EMCS pa la crecedera multigeneracional de Drosophila melanogaster nel espaciu (parte I)). Gravitational and Space Biol 18 (2): 93.
  • S. Bhattacharya, R. Bowman, F. Donovan, B. Girten, Y. Hill, M. Kirven-Brooks, & O. Santos (2002). Developing New Habitats for Life Science Experiments on the International Space Station (Desenvolviendo nuevos hábitats pa esperimentos de ciencies de la vida na Estación Espacial Internacional). Drosophila Information Services Journal 85: 156-168.[3]
  • T. Fahlen, M. Sanchez, M. Llera, Y. Blazevic, J. Chang, S. Bhattacharya (2006). A Study of the Effects of Spaceflight on the Immune Response in Drosophila melanogaster (Un estudiu de los efeutos de los vuelos espaciales sobre la respuesta inmune en Drosophila melanogaster). Gravitational and Space Biol. 19 (2):133
  • S. Bhattacharya, B.A. Stewart, B.A. Niemeyer, R.W. Burgess, B.D. McCabe, P. Lin, G. Boulianne, C.J. O’Kane, T.L. Schwarz (2002). Members of the Synaptobrevin/VAMP family in Drosophila are functionally interchangeable in vivo for neurotransmitter release and cell viability (Los miembros de la familia Synaptobrevin / VAMP en Drosophila son funcionalmente intercambiables in vivo pa la lliberación de neurotransmisores y la viabilidá celular). Proceedings of the National Academy of Sciences. 99 (21): 13867-13872.
  • S. Bhattacharya, R. Bowman, F. Donovan, B. Girten, Y. Hill, M. Kirven-Brooks, O. Santos (2001). The Space Station Biological Research Project: Habitat Development and Capabilities (El Proyeutu d'Investigación Biolóxica de la Estación Espacial: Desenvuelvo Hábitat y Capacidaes). Publication of the American Institute of Aeronautics and Astronautics, #2001-4984: 1-11.
  • F.S. Neumann-Silberberg, S. Bhattacharya, & J.R. Broach (1995). Nutrient Availability and RAS/cAMP Both Induz Expression of Ribosomal Protein Genes in Saccharomyces but by Different Mechanisms (La disponibilidad de nutrientes y RAS / cAMP dambos inducen la espresión de xenes de proteínes ribosomales en Saccharomyces pero por distintos mecanismos). Molecular and Cellular Biology, 15: 3187-3196.
  • S. Bhattacharya, L. Chen, J.R. Broach, & S. Powers (1995). Ras Membrane Targeting is Essential for Glucose Signaling but not for Viability in Yeast (La focalización de la membrana Ras ye esencial pa la señalización de la glucosa, pero non pa la viabilidá nel lleldu). Proceedings of the National Academy of Sciences, 92: 2984-2988

Patentes[4][editar | editar la fonte]

  • “Módulu Compactu d'Esperimentu de Ciencia” patentáu vía NASA Ames Research Center (NASA case # ARC-17702-1) Oficina de Marques y Patentes de EE. XX. (patente Non. 15268187) en collaboración con Terry Lusby, Chetan Angadi y Siddharth Pandey (16 de setiembre de 2016)
  • “Mapeo y cuantificación por VESGEN de fenotipos de vena d'ala en Drosophila a partir d'adautaciones ambientales y otres adautaciones” presentáu al Centru d'Investigación Ames de la NASA n'asociación con Dr. P. Parsons-Wingerter. Y-NTR# 1415041400 (archiváu/unviáu payares de 2014)

Honores[editar | editar la fonte]

Premios y llogros especiales[4][editar | editar la fonte]

  • 2015: Premiu Ames Honor de la NASA: por un llanzamientu esitosu del esperimentu FFL-01.
  • 2011: Premiu de la NASA Tech Briefs, por desenvolver un nuevu dispositivu de detección óptica, NASA Ames.
  • 2006: Premiu Ames Honor de la NASA como Investigadora Principal del esitosu esperimentu de vuelo NASA.
  • 2005: gallardoniada Beca d'Investigación de la NASA pol so esperimentu de vuelu n'Inmunidá y Tumores de Mosques (FIT)
  • 2004: Premiu d'Honor Ames de la NASA como Gerenta de Proyeutu Interín por esperimentu de vuelu esitosu.
  • 2003: Premiu Nova a la Excelencia Téunica, Lockheed Martin (el más altu honor de Lockheed, dau a solo unos 40 emplegaos d'un total de 125.000 na Axencia)
  • 2003: Premiu al meyor vuelu, por excelencia téunica, Lockheed Martin Space Operations (dau a aproximao 30 emplegaos d'ente 10.000 emplegaos en tola División d'Operaciones Espaciales)
  • 2003: Beca de Bioloxía del Espaciu Fundamental de la NASA, por estudios de viabilidá pa ISGEN (espresión del xen espacial in situ en nanosatélites)
  • 2002: Premiu Lightning, Lockheed Martin Space Operations, NASA Ames.
  • 2001: Premiu Lightning, Lockheed Martin Engineering & Science, NASA Ames.
  • 2001: Top Flight Nomination, Lockheed Martin Space Operations.
  • 2000: Premiu Ames Contractor Council Excellence de la NASA, Ames.
  • 2000: Premiu del Serviciu Nacional d'Investigación de los Institutos Nacionales de la Salú, Universidá de Stanford.
  • 1998: Premiu de la Beca d'Entrenamientu de Cardioloxía y Electrofisioloxía de los Institutos Nacionales de la Salú, Universidá de Stanford.
  • 1995-1997: beca posdoctoral de la American Heart Association, Universidá de Stanford.
  • 1989: beca d'investigación pa graduaos Horton-Hallowell, Universidá de Princeton.
  • 1988: Sociedá d'Honor Phi Beta Kappa.
  • 1988: Sigma Xi Honor Society.
  • 1988: Premiu de Bioloxía, Wellesley College.
  • 1987: beca Dana pa investigaciones de branu de pregrado, Wellesley College.
  • 1986: Carta de Distinción p'Académicos, Wellesley College.
  • 1986: beca Dana pa investigaciones de branu de pregrado, Wellesley College.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Sharmila Bhattacharya» (inglés). Women NASA (11 de setiembre de 2017). Consultáu'l 2 d'avientu de 2017.
  2. 2,0 2,1 Meet:Sharmila Bhattacharya Archiváu el 30 de setiembre de 2006 na Wayback Machine. NASA
  3. Directory, Stanford University
  4. 4,0 4,1 «Sharmila Bhattacharya» (inglés). Nasa Gov (12 de setiembre de 2017). Consultáu'l 2 d'avientu de 2017.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]