Scandix pecten-veneris
![]() aguya de pastor |
||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Rosopsida | |
Orde: | Apiales | |
Familia: | Apiaceae | |
Subfamilia: | Scandiceae | |
Tribu: | Scandicinae | |
Xéneru: | Scandix | |
Especie: |
S. pecten-veneris L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
L'aguya de pastor[1] (Scandix pecten-veneris) ye una planta de la familia de les apiacees.
Descripción[editar | editar la fonte]
L'aguya de pastor[1] (Scandix pecten-veneris) ye una especie delgada, espaciadamente pelosa, bien ramosa, añal, d'hasta 50 cm. Fueyes bi-tripinnaes con lóbulos lliniales. Umbeles con 1-3 radios primarios con bráctees xeneralmente ausentes; bractéolas visibles, más llargues que los cabillos, persistentes. Flores blanques, pétalos oblongos, desiguales y con ápiz agudu y incurváu. Frutu grande, robustu, 1,5-8 cm, con picu 3-4 vegaes más llargu que la parte portadora de grana del frutu. Floria en primavera y branu.
Hábitat[editar | editar la fonte]
Habita en campos de cultivu y ribazos.
Distribución[editar | editar la fonte]
Nel oeste, centru y sur d'Europa.
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Scandix pecten-veneris describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum 1: 256–257. 1753.[2]
Nome común[editar | editar la fonte]
- Castellanu: aguya, aguya de Venus, aguya de pastor, aguya del pastor, agujillas, afuega gatos, afuega-vieyes, anfileres, anfileres de bruxa, anfileres de pastor, alfilerillo, almarza, araña muerta, arguijo, caxón de pollín, escandice, yerba del anís, hinojillo cantu, peñe de Venus, peñe de pastor, peñe de pastora, peñe del pastor, peinecillos, peinera, peinetera, perejilillo, quixones amargosos.[3]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ «Scandix pecten-veneris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2012.
- ↑ «Scandix pecten-veneris». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 2 d'ochobre de 2012.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Scandix pecten-veneris. |