Saxifraga cymbalaria

De Wikipedia
Saxifraga cymbalaria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Saxifragales
Familia: Saxifragaceae
Xéneru: Saxifraga
Subxéneru: Saxifraga
Seición: Cymbalaria
Especie: S. cymbalaria
Boiss. & Heldr.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Saxifraga cymbalaria, ye una especie de planta alpina perteneciente al xéneru Saxifraga. Ye orixinaria d'Europa, Asia y África.[1]

Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una pequeña yerba añal con tarmos d'hasta 35 cm de llargor. Fueyes del tarmu desenvueltes nodular-arrondaes, superficialmente estremaes en 5-9 lóbulos, de 1 × 1,3 cm.

Les flores recoyer n'inflorescencies corimboses. Los pétalos de 4.5-6 mm de llargu, de color mariellu brillante cola base naranxa. Los sépalos los 3-4 vegaes más curtios que los pétalos. Les granes son redondes, de color negru, de 0,4-0,6 × 0,3-0,5 mm. El númberu de cromosomes de 2n = 18.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Saxifraga cymbalaria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Sp. Pl. 405 1753.[2]

Etimoloxía

Saxifraga: nome xenéricu que vien del llatín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estes plantes llámense asina pola so capacidá, según los antiguos, de romper les piedres colos sos fuertes raigaños. Asina lo afirmaba Plinio, por casu.

cymbalaria: epítetu que significa "como Cymbalaria"

Sinonimia
  • Cymbalariella baborensis (Batt.) Nappi
  • Cymbalariella huetiana (Boiss.) Nappi
  • Cymbalariella reticulata Nappi
  • Lobaria orientalis (Jacq.) Haw.
  • Lobaria reticulata Haw.
  • Saxifraga baborensis Batt.
  • Saxifraga huetiana Boiss.
  • Saxifraga huetiana auct.
  • Saxifraga orientalis Jacq.
  • Saxifraga reticulata Willd. ex Sternb.
  • Tulorima cymbalaria Raf.[3][4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. QUÉZEL, P. & S. SANTA (1962). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et des régions désertiques méridionales. vol. [1] CNRS., Paris. [p.448]
  2. TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1964). Flora Europaea. (vol.1) ed.1 Cambridge University Press, Cambridge. [p.443]
  3. MAIRE, R. (1980). FLORE DE L'AFRIQUE DU NORD. vol. 15. Lechevalier éd., Paris, [p.12]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]