Satyrus actaea
Satyrus actaea | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Arthropoda | |
Clas: | Insecta | |
Orde: | Lepidoptera | |
Familia: | Nymphalidae | |
Xéneru: | Satyrus | |
Especie: |
S. actaea Esper, 1780 | |
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Satyrus actaea ye un lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, a la subfamilia de les Satyrinae, xéneru Satyrus. (Esper, 1780)
Denominación[editar | editar la fonte]
Foi nomada Satyrus actaea por Eugen Johann Christoph Esper en 1780. Sinónimos: Papilio actaea Esper, 178, Hipparchia actaea [Otakar Kudrna].
Descripción[editar | editar la fonte]
Ye de color marrón más o menos escurecíu con una discreta banda más clara, y un gran ocelu marrón con neñina en blancu nel ápiz de les ales anteriores.
L'envés de les ales anteriores ye paecíu con distintos tonos de marrones que formen una ornamentación variable.
Bioloxía[editar | editar la fonte]
Periodu de vuelu y envernía[editar | editar la fonte]
Univoltina, vuela n'única xeneración ente empiezu de xunu y finales d'agostu.[1]
Plantes agospiadores[editar | editar la fonte]
Les sos plantes güéspedes son de los Brachypodium y de los Bromus[2].
Ecoloxía y distribución[editar | editar la fonte]
Ta presente namái nel suroeste d'Europa nel norte de Portugal, n'España y en Francia,.[1][3]
En Francia ta presente nos departamentos Mediterráneos, en Pirineos Orientales n'Alpes Marítimos y hasta un llende norte activu de Puy-de-Dôme a Altos Alpes[4].
Hábitat[editar | editar la fonte]
Vive en zones escarpaes, yerboses, seques y trupes, en cotes baxes, roques y maleza con árboles esvalixaos.[5]
Amparu[editar | editar la fonte]
Nun tien nengún estatus de proteición particular.[6]
Referencies[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Referencia UICN : especie Satyrus actaea (Esper, 1780) (en) (consultáu'l 29 de mayu de 2015)
- (n'inglés) euru butterflies
- (en francés) Caparines de Poitou-Charentes
- (n'inglés) Moths and Butterflies of Europa and North Africa
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman, Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
- Lionel G. Higgins y Norman D. Riley (1988). Guía de les caparines d'Europa. Delachaux y Niestlé (Lausana).