Satyrium w-album

De Wikipedia
Artículu revisáu
Satyrium w-album
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Lycaenidae
Xéneru: Satyrium
Especie: S. w-album
(Knoch, 1782)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Satyrium w-album ye una caparina de la familia Lycaenidae. (Knoch, 1782) [1]

Aspeutu, comportamientu[editar | editar la fonte]

Trátase d'una pequeña caparina de color escuru que pasa la mayor parte de la so vida na parte alta de los árboles, alimentándose de ligamaza (Rosada de miel), polo que namái ye posible acolumbrala al traviés de binoculares. El so anversu ye marrón escuru con una pequeña mancha naranxa na esquina inferior de les ales posteriores.

El machu tien una pequeña mancha pálida nes ales delanteres formáu por escames de feromones. L'aviesu ye d'un marrón más claro, con una fina llinia blanca en forma de "w-blanca", lo qu'apurre'l so nome a esti grupu de caparines. El filu esterior de les ales posteriores tien un cantu anaranxáu, anque nun presenta color naranxa nes ales delanteres, como si tien la caparina de la especie Satyrium pruni, de carauterístiques asemeyaes. Presenta amás dos coles curties nes ales posteriores. Formen parte del grupu de caparines que siempres se posen coles sos ales zarraes.[2]

Güevu

Distribución[editar | editar la fonte]

Atópase en munchos llugares n'Europa, incluyendo Escandinavia y más allá de los Urales, estendiéndose hasta l'Estremu oriente, incluyendo Xapón. L'inseutu tien una marcada distribución dixunta a lo llargo del hemisferiu del norte. Ausente n'América del Norte.

N'Asturies vuela pol Cordal Cantábricu, vuela ente 100 y 1500 metros

Periodu de vuelu[editar | editar la fonte]

Univoltinu, desde mediaos de Xunu hasta fin de xunetu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Montes de cierta edá con escamplaes soleyeres

Ciclu de vida y alimentación[editar | editar la fonte]

Los güevos deposítense individualmente, polo xeneral nos repulgos de les xuniones cerca de les yemes terminales de les llameres. La llamera de monte (Ulmus glabra) suel ser el preferíu, pero tamién la llamera inglesa (Ulmus procera) y la llamera común (Ulmus menor var. Menor) tamién s'usen, y delles especies exótiques, sobremanera la llamera xaponesa (Ulmus davidiana var. japonica), y cultivaos híbridos ornamentales como'l 'Sapporo Autumn Gold'. La caparina, reproduzse de normal nos árboles maduros, pero hai una cierta evidencia que suxure que ye posible que s'afixera a los retueyos que broten de los raigaños de les llameres muertes. A diferencia d'otres caparines del so xéneru, los güevos son más difíciles d'atopar mientres los meses d'iviernu, yá que se vuelven marrones cola edá y, poro, menos fáciles d'alcontrar sobre les cañes.[3]


Les gates eclosionen en marzu de la que la llamera empieza a floriar. Aliméntense de les flores y depués de les granes enantes de pasar a los biltos de les fueyes conforme la estación avanza. La pupación tien llugar so una fueya o una ramina; paez qu'hai poca asociación coles formigues. Los adultos permanecen alaos hasta mediaos d'agostu, onde hai una cría cada añu. Les caparines dacuando amiyen a les copes de néctar de flores cuando la ligamaza ye inutilizable, sobremanera dempués de que les lluvies intenses la desaniciaron de les fueyes. La flor preferida pola caparina ye la del cardu cundidor[4], pero tamién s'usen la de zarzamora y otres especies. En Francia, la caparina tiense vista livando na Buddleja davidii. [5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • Brookes, Un.H. (2006). An evaluation of disease-resistant hybrid and exotic elms as llarval host plants for the White-letter Hairstreak Satyrium w-album, Part 1. Butterfly Conservation. Lulworth, Reinu Uníu.
  • Davies, Martyn y Ceney, Bryan (1992). The White-letter Hairstreak Butterfly. Butterfly Conservation, Colchester, Reinu Uníu, páxs.27. ISBN 0-9512452-7-9
  • The Val Royal White-letter Hairstreak Project. Cheshire Wildlife Trust, Reinu Uníu.