Satyrium acaciae

De Wikipedia
Artículu revisáu
Satyrium acaciae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Lycaenidae
Xéneru: Satyrium
Especie: S. acaciae
Fabricius, 1787
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Satyrium acaciae ye un insectu lepidópteru de la familia de les Lycaenidae, subfamilia Theclinae y del xéneru Satyrium.[1] [2]

Denominación[editar | editar la fonte]

La Satyrium acaciae foi afayada por Johan Christian Fabricius en 1787. Ye del xéneru Satyrium, son sinónimos: Papilio acaciae Fabricius, 1787 ; Fixenia acaciae;[3].

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una pequeña caparina que ye marrón nel anversu,  la fema lluz trés lúnules naranxes nes ales posteriores,  tien un moñu de pelos negros al ángulu añal.

L'envés ye de color ocre gris afatáu d'una fina llinia blanca y de lunules premarxinales color naranxa nes ales posteriores.

Bioloxía[editar | editar la fonte]

Periodu de vuelu y hibernación[editar | editar la fonte]

Vuela nuna xeneración, de xunu a xunetu.[4]

Pásase l'iviernu como un güevu, puestu nes ramificaciones de los prunos.[4]

Plantes güéspedes[editar | editar la fonte]

La so planta güéspede ye'l Prunus spinosa, Prunus mahaleb asina como Prunus divaricata en transcaucasie.

Ecoloxía y distribución[editar | editar la fonte]

Ta presente en gran parte d'Europa, pero nin al sur (sur d'España y d'Italia) nin al norte (Reinu Xuníu, Escandinavia, estaos bálticos y Dinamarca). Ta tamién presente n'Asia Menor y nel sur de Rusia. Na Francia metropolitana ta presente en tol sur y l'este del país. Ausente de Córcega, de Bretaña y de tol nordeste de Loira,  y el Pas-de-Calais. N'España distribúise pel norte d'España, Montes Universales, Cuenca, Guadalajara y Teruel.

Biotopu[editar | editar la fonte]

Ye un lepidópteru de los montes, de les escamplaes, de tolos terrenes onde haya prunos. 

Amparu[editar | editar la fonte]

Escarez d'estáu de proteición, anque en dellos estaos d'Europa considérase una especie escasa y en fuerte regresión.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman, Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7