Santa Coloma de Queralt

Coordenaes: 41°31′57″N 1°23′02″E / 41.532435°N 1.383852°E / 41.532435; 1.383852
De Wikipedia
Santa Coloma de Queralt
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Cuenca de Barberá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Santa Coloma de Queralt (es) Traducir Josep Jaume Corsellas Corbella (en) Traducir (Esquerra Republicana de Catalunya)
Nome oficial Santa Coloma de Queralt (ca)[1]
Códigu postal 43420
Xeografía
Coordenaes 41°31′57″N 1°23′02″E / 41.532435°N 1.383852°E / 41.532435; 1.383852
Santa Coloma de Queralt alcuéntrase n'España
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt (España)
Superficie 33.9 km²
Altitú 674 m[2]
Llenda con Argençola, Sant Martí de Tous, Bellprat, Les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Llorac y Talavera
Demografía
Población 2805 hab. (2023)
- 1328 homes (2019)

- 1345 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuenca de Barberá (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
0.34% de provincia de Tarragona
0.04% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 82,74 hab/km²
Viviendes 205 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
scq.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Santa Coloma de Queralt ye un conceyu asitiáu na provincia de Tarragona (Cataluña), na comarca de la Cuenca de Barberá, a la derecha del ríu Gayá, protexíu pola sierra de Aguiló (811 m) y del Codony (789 m). Tien diverses riegues, que son los que surten d'agua al términu.

Historia[editar | editar la fonte]

La llocalidá nel sieglu xix

El conceyu tien el so orixe na primitiva ilesia dedicada a Santa Coloma, perteneciente al castiellu de Queralt. Esti edificiu apaez documentáu en 976 cuando foi adquiríu pol vizconde Guitard. Foi'l primer centru de la baronía de Queralt. La primer denominación de la villa foi la de Santa Coloma Samora. Mientres el sieglu XIII apaez citada como Samarca o de la Marca anque'l términu de Queralt yá apaez en dellos dodumentos.

Ente'l sieglu XIII y 1492 tuvo una importante comunidá xudía de la qu'entá se caltienen delles cais.

Mientres la Guerra de los Segadores, el pueblu sofitó a la Xeneralidá. El rei Lluis XIV de Francia concedió-y a Santa Coloma el títulu de "villa real" y abolió la señoría. Al rematar la guerra, el pueblu volvió quedar en manes de la familia Queralt.

Ente 1937 y 1939 recibió'l nome de Segarra de Gaià.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Ilesia parroquial
Santa María de Bell-lloc

De la so población medieval caltiénse parte de la muralla y les puertes de Cervera, del Martí, de Santa María y de Santa Coloma. En 1294 había tres puertes que s'ampliaron a seis nel añu 1471.La baronía de Queralt perteneció a los señores de Gurb hasta'l 1213 que vendieron el términu a los Timor, que se quedaron col nome de Queralt pa fundar un llinaxe.

El castiellu de Queralt nel sieglu X pertenecía a los señores de Barcelona, mientres los siglo XI -XIII al condáu de Osona-Manresa.

La ilesia parroquial ta dedicada a Santa María (sieglu XIV). Ye d'estilu góticu. Anque la so construcción empecipiar en 1331 nun foi rematada hasta 1587. Nel so interior atopa un retablu d'alabastru dedicáu a San Llorienzo, del añu 1386 realizáu pol escultor Jordi de Déu. Tien un altu campanariu cuadráu del sieglu XVII.

Nes contornes de la ciudá atopa la ilesia de Santa María de Bell-lloc, declarada Monumentu Históricu Artísticu en 1944. Ye de transición del románicu al góticu y foi construyida nel sieglu XIII. Mientres un tiempu funcionó como monesteriu (ente 1270 y 1321). Caltién los sepulcros góticos de Pere de Queralt y Alamanda de Rocabertí. Conserva tamién una cruz gótica procedente de la Font de les Canelles.

=== Otros edificios d'interés Antiguu palaciu de los condes de Queralt con una torre cilíndrica.

  • Plaza de la Ilesia y cai Mayor que s'atopen porticadas.
  • Ruines del Castiellu de Aguiló.

== Nucleos de población Santa Coloma de Queralt

  • Aguiló
  • La Pobla de Carivenys
  • les Roques

Economía[editar | editar la fonte]

La base económica de la población basar mientres enforma tiempu na agricultura de secanu, con un claru predominiu del cultivu de ceberes que yá se practicaba dende tiempos antiguos. Asina lo demuestra la esistencia de diversos molinos fariñeros que funcionaron hasta mediaos del sieglu XIX.

Tradicionalmente, la industria de la población foi la testil. Al sumir la industria testil la principal actividá económica pasó a ser la industria de los prefabricaos de formigón. La crisis económica empecipiada en 2.008 foi la causa del zarru de los dos principales industries de prefabricaos de formigón. Consecuencia de too ello foi la importante medría del paru na población que siempres destacó pola so laboriosidad y espíritu entamador.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Santa Coloma celebra la so fiesta mayor el tercer domingu del mes d'agostu. La festividá de la Patrona, Santa Coloma, celébrase'l 8 de payares.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Tomo 18 (2004). La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona Edicions 62. ISBN 84-297-5446-6 (en catalán).
  • Volume 3 (2005). El Meu País, Tots els pobles, llainos i ciutats de Catalunya. Barcelona Edicions 62. ISBN 84-297-5570-5 (en catalán).
  • Entrada na Gran Enciclopèdia Comarcal
  • Joan Segura i Valls, Prev. Història de Santa Coloma de Queralt. 2ª Edición. Conceyu de Santa Coloma de Queralt, 1971.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]