Sandrine Bonnaire

De Wikipedia
Sandrine Bonnaire
Vida
Nacimientu Gannat31 de mayu de 1967[1] (56 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Familia
Casada con Guillaume Laurant (2003 – )
Pareyes William Hurt
Estudios
Llingües falaes francés[2]
Oficiu direutora de cine, guionista, actriz de cineactriz de teatru
Altor 1,67 m
Premios
Nominaciones
IMDb nm0094789
Cambiar los datos en Wikidata

Sandrine Bonnaire (31 de mayu de 1967Gannat) ye una actriz y direutora de cine francesa. Participó en películes de los más importantes direutores del so país, como Agnès Varda, Jacques Rivette, Claude Chabrol, Maurice Pialat, André Téchiné o Patrice Leconte.

Nació nuna familia obrera de la rexón francesa d'Auvernia. Foi la séptima d'once hermanos. Les sos primeres apaiciones nel cine fueron en 1982, cuando participó como extra en La Boum 2, dirixida por Claude Pinoteau, y na comedia Les Sous-doués en vacances, de Claude Zidi.

La so gran revelación llegó un añu dempués, 1983, cuando Maurice Pialat ufiertó-y el papel protagonista de A los nuesos amores. A partir d'entós, el nome de Sandrine Bonnaire acomuñar al cine calidable francés. La so carrera foi bien prestixosa, recibió numberosos premios y participó tamién en películes fora del so país.

Bonnaire tien dos fíos, un frutu de la so rellación con William Hurt (con quien coincidió en 1991 nel rodaxe de La peste de Luis Puenzo) y la segunda del so home (casar en 2003), el guionista Guillaume Laurant.

Filmografía[editar | editar la fonte]

Como actriz[editar | editar la fonte]

La so carrera como actriz empezó en 1983, a los dieciséis años, cuando protagonizó la película de Maurice Pialat À nos amours. Bonnaire interpretaba a una adolescente parisina de quince años que les sos rellaciones sexuales son bien promiscuas. Por esti papel ganó en 1984 el Premiu César a la meyor actriz revelación.

La carrera internacional de Bonnaire empezó gracies a la película Sans toit nin loi de la direutora Agnès Varda (1985). El papel de la vagamunda protagonista valió a Bonnaire numberosos premios: el César a la meyor actriz y el premiu de l'Asociación de Críticos de Cine de Los Angeles (dambos en 1986).

Participó na película Sous le Soleil de Satan,de Maurice Pialat, adautación de la novela homónima de Georges Bernanos. Esta película ganó la Palma d'Oru del Festival de Cannes de 1987. Bonnaire, pela so parte, foi candidata en 1988 al Premiu César a la meyor actriz pol so papel de Mouchette, la moza amiga del sacerdote Donissan (Gérard Depardieu).

En 1989 estrenóse Monsieur Hire, película empobinada por Patrice Leconte y protagonizada por Michel Blanc (nel personaxe que da títulu a la obra, un home misántropu que se namora del personaxe interpretáu por Sandrine Bonnaire). La película ta basada nuna novela de Georges Simenon y tuvo escelentes crítiques. Participó nel Festival de Cannes de 1989[5] y Bonnaire volvió ser candidata al Premiu César a la meyor actriz.

Encarnó al personaxe de Xuana d'Arcu en Jeanne la Pucelle 1994, dirixida por Jacques Rivette, película de gran duración que s'estremó en dos partes, Jeanne la Pucelle I - Les batailles. Esta interpretación valió-y el so tercer candidatura nos Premios César de 1995.

Foi candidata per cuarta vegada al Premiu César a la meyor actriz en 1996 pola so interpretación de Sophie en La cérémonie de Claude Chabrol. La película, estrenada en 1995, ta basada na novela A Judgement in Stone, de Ruth Rendell. Les crítiques fueron escelentes y destacóse la calidá de les actuaciones de Jacqueline Bisset (candidata al Premiu César a la meyor actriz secundaria), Isabelle Huppert (ganadora del César a la meyor actriz) y Sandrine Bonnaire (candidata a esti premiu y ganadora con Huppert de la Copa Volpi del Festival de Venecia de 1995).

Est-Ouest (1999), de Régis Wargnier, supunxo la quinta candidatura de Bonnaire a los Premios César. Trátase d'una coproducción francu-ucranianu-rusu-búlgaru-española con guión de Rustam Ibragimbekov, Sergéi Bodrov, Louis Gardel y Régis Wargnier, candidata al Óscar a la meyor película de llingua non inglesa (2000). Amás de Bonnaire, actuaron na película Oleg Menshikov, Sergéi Bodrov (fíu) y Catherine Deneuve.

Como direutora[editar | editar la fonte]

En 2007 Bonnaire debutó como direutora col documental Elle s'appelle Sabine.[6] Nesta película, Bonnaire fai una semeya cinematográfica de la so hermana Sabine, que carez un retrasu mental que foi tardíamente diagnosticáu como una forma d'autismu. En mayu de 2007 proyeutar na Quincena de Realizadores del Festival de Cannes.

Rellación de películes como actriz[editar | editar la fonte]

  • 1980 : La Boum, de Claude Pinoteau, papel menor
  • 1982 : Les Sous-doués en vacances, de Claude Zidi, papel menor
  • 1983 : À nos amours, de Maurice Pialat : Suzanne
  • 1984 : Tir à vue, de Marc Angelo : Marilyn
  • 1985 : Blanche et Marie, de Jacques Renard : Marie
  • 1985 : Le Meilleur de la vie de Renaud Victor : Véronique
  • 1985 : Police, de Maurice Pialat : Lydie
  • 1985 : Sans toit nin loi, d'Agnès Varda : Mona
  • 1986 : La Puritaine, de Jacques Doillon : Manon
  • 1987 : Les Innocents, d'André Téchiné : Jeanne
  • 1988 : Quelques jours avec moi, de Claude Sautet : Francine
  • 1988 : Peaux de vaches, de Patricia Mazuy : Annie
  • 1989 : Monsieur Hire, de Patrice Leconte : Alice
  • 1990 : La Captive du désert, de Raymond Depardon : la cautiva
  • 1990 : Dans la soirée (Versu sera), de Francesca Archibugi : Stella
  • 1991 : Le Ciel de Paris, de Michel Béna : Suzanne
  • 1991 : La Peste, de Luis Puenzo : Martine Rambert
  • 1992 : Prague, de Ian Sellar : Elena
  • 1994 : Jeanne la Pucelle, de Jacques Rivette : Jeanne
  • 1994 : Confidences à un inconnu (Ispoved neznakomtsu), de Georges Bardawil : Natalia
  • 1995 : Les cent et une Nuits de Simon Cinéma, d'Agnès Varda : La vagabonde
  • 1995 : La cérémonie, de Claude Chabrol : Sophie
  • 1996 : Never Ever, de Charles Finch : Katherine Beaufort
  • 1997 : Die Schuld der Liebe, de Andreas Gruber : Monica Besse
  • 1998 : Secret défense, de Jacques Rivette : Sylvie
  • 1998 : Voleur de vie, de Yves Angelo : Olga
  • 1999 : Au cœur du mensonge, de Claude Chabrol : Viviane Sterne
  • 1999 : Est-Ouest, de Régis Wargnier : Marie
  • 2001 : Mademoiselle, de Philippe Lioret : Claire Canselier
  • 2001 : C'est la vie, de Jean-Pierre Améris : Suzanne
  • 2002 : Femme Fatale, de Brian De Palma : Ella mesma
  • 2003 : Résistance, de Todd Komarnicki : Lucette Oomlop
  • 2004 : Confidences trop intimes, de Patrice Leconte : Anna
  • 2004 : Le cou de la girafe, de Safy Nebbou : Hélène
  • 2004 : L'Équipier, de Philippe Lioret : Mabé Le Guen
  • 2006 : Demandez la permission aux enfants, de Éric Civanyan : Marie
  • 2007 : Je crois que je l'aime, de Pierre Jolivet : Elsa
  • 2007 : Un cœur simple, de Marion Laine : Félicité
  • 2008 : L'Empreinte, de Safy Nebbou : Claire Vigneaux
  • 2009 : Joueuse, de Caroline Bottaro : Hélène
  • 2012 : Adieu Paris, de Franziska Buch : Françoise Dupret
  • 2014 : Salaud, on t'aime, de Claude Lelouch : Nathalie Beranger
  • 2015 : La dernière leçon, de Pascale Pouzadoux : Diane

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 119386453. Data de consulta: 12 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Identificador Premios César de persona: 173029. Data de consulta: 29 ochobre 2023.
  4. URL de la referencia: http://www.culture.gouv.fr/Nous-connaitre/Organisation/Conseil-de-l-Ordre-des-Arts-et-des-Lettres/Arretes-de-Nominations-dans-l-ordre-des-Arts-et-des-Lettres/Nomination-dans-l-ordre-des-Arts-et-des-Lettres-janvier-2013. Identificador NOR: MCCA1302183A. Data de consulta: 15 abril 2019.
  5. Páxina oficial del Festival de Cannes (consultada'l 26 d'ochobre de 2009).
  6. «Sabine» la bien aimée, Libération, 25 de mayu de 2007.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]