San Miguel del Valle

Coordenaes: 42°01′46″N 5°29′49″W / 42.029444444444°N 5.4969444444444°O / 42.029444444444; -5.4969444444444
De Wikipedia
San Miguel del Valle
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Zamora
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de San Miguel del Valle (es) Traducir Julio Hueso Rojo
Nome oficial San Miguel del Valle (es)[1]
Códigu postal 49680
Xeografía
Coordenaes 42°01′46″N 5°29′49″W / 42.029444444444°N 5.4969444444444°O / 42.029444444444; -5.4969444444444
San Miguel del Valle alcuéntrase n'España
San Miguel del Valle
San Miguel del Valle
San Miguel del Valle (España)
Superficie 10.72 km²
Altitú 735 m[2]
Demografía
Población 117 hab. (2023)
- 69 homes (2019)

- 71 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Zamora
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 10,91 hab/km²
sanmigueldelvalle.es
Cambiar los datos en Wikidata

San Miguel del Valle ye un conceyu español de la provincia de provincia de Zamora, na comunidá autónoma de Castiella y Llión.

Atópase enclaváu na contorna de la Tierra de Campos, na zona nordeste de la provincia de Zamora. Nel so términu predominen les nidies llanures, nes que nun suelen superase los estragales de los 725-850 m, con presencia de dalgún oteru y cuetu testimonial. Como'l restu de conceyos de la so redolada, tratar d'un enclave de clara vocación cerealística.

Símbolu[editar | editar la fonte]

El plenu del conceyu de San Miguel del Valle, en sesión celebrada'l 3 de mayu de 2001, alcordó aprobar l'escudu heráldicu y la bandera municipal, cola siguiente descripción:[3]

  • Escudu terciáu en barra. 1º de plata San Miguel de gules. 2º d'azur. 3º d'oru fai de trés espiges de sinople. Al timbre corona real zarrada.
  • Bandera rectangular, de proporciones 2:3, formada por una franxa diagonal azul de 1/3 del anchu, siendo blancu'l triángulu del estil y mariellu el de la batiente.

Historia[editar | editar la fonte]

Los primeros rastros de poblamientu humanu nel conceyu daten de dómina romana, de la cual tiense constancia de la esistencia d'una necrópolis tardorromana, con variaos oxetos aciagos y votivos.

Sicasí, la fundación de San Miguel del Valle datar nel sieglu XIII, atribuyéndose la mesma a pobladores procedentes de Roales de Campos que buscaben un valle más prósperu, dedicando la nueva llocalidá a unu de los sos santos, San Miguel, so que la so proteición fundar el pueblu. Asina, los oríxenes de San Miguel del Valle taríen íntimamente amestaos a les llocalidaes vecines de Valdescorriel y Roales de Campos, que yá taben documentaes con feches de 1043 y 1074, respeutivamente.[4][5]

Darréu, nel sieglu XIV, atestíguase la pertenencia de San Miguel del Valle a l'alfoz de Valderas, pasando al de Benavente nel sieglu XV, concediéndo-y el conde benaventano carta puebla nel añu 1468.[6]

Yá nel sieglu XVIII, San Miguel del Valle pasó a ser villa independiente del Ducáu de Benavente, fechu que-y foi concedíu en 1738 por privilexu real.

Finalmente, al crease les actuales provincies na división provincial de 1833, San Miguel del Valle quedó encuadráu na provincia de Zamora, dientro de la Rexón Lleonesa, que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.[7]

Tres la constitución de 1978, San Miguel del Valle pasó a formar parte en 1983 de la comunidá autónoma de Castiella y Llión, en tanto conceyu perteneciente a la provincia de Zamora.[8]

Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de San Miguel del Valle ente 1900 y 2017
Fonte: Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial de San Miguel Arcánxel, construyida colos materiales tradicionales de la zona: la folla en forma de tapial y el lladriyu. Ente les obres d'arte qu'acovez cabo mentar el veneráu Santu Cristu de les Agües, y el retablu mayor neoclásicu.
  • Ponte sobre'l Cea, xunto a les ruines d'un antiguu molín, álzase la vieya ponte de güeyos redondos y plataforma alomada, de remota ya incierta dómina.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Festexen a la Virxe de “La Torrica” (sábadu anterior al llunes de Pentecostés), llevando en procesión la imaxe hasta les veres del ríu Cea. Tamién festexen al Santu Cristu de les Agües (tercer fin de selmana de setiembre), con encierre pel campu, vaquillas y fueos artificiales.

Referencies[editar | editar la fonte]