Sant Boi de Llobregat

Coordenaes: 41°20′45″N 2°02′30″E / 41.345833333333°N 2.0416666666667°E / 41.345833333333; 2.0416666666667
De Wikipedia
(Redirixío dende San Baudilio de Llobregat)
Sant Boi de Llobregat
Q11920224 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Sant Boi de Llobregat Lluïsa Moret (es) Traducir
Nome oficial Sant Boi de Llobregat (ca)[1]
Códigu postal 08830
Xeografía
Coordenaes 41°20′45″N 2°02′30″E / 41.345833333333°N 2.0416666666667°E / 41.345833333333; 2.0416666666667
Sant Boi de Llobregat alcuéntrase n'España
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat (España)
Superficie 21.5 km²
Altitú 30 m[2]
Llenda con El Prat de Llobregat, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat y Sant Climent de Llobregat
Demografía
Población 83 919 hab. (2023)
- 40 877 homes (2019)

- 42 728 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
1.47% de provincia de Barcelona
1.08% de Cataluña
0.18% de España
Densidá 3903,21 hab/km²
Viviendes 38 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Nizhni Nóvgorod
santboi.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Sant Boi de Llobregat ye un conceyu del área metropolitana de Barcelona, na provincia de Barcelona (Cataluña, España). La so población ye de 82 142 habitantes (INE 2017).

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu nel delta del Llobregat, llenda con Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló y Sant Joan Despí.

Respectu a la redolada natural, el territoriu ye bañáu peles agües del ríu Llobregat y, a pesar d'atopase na llanura conformada pol delta destaca'l monte de San Ramón (293 m) y, sobremanera, Can Cartró (338 m), onde se topa'l puntu más eleváu del conceyu, según la Muntanyeta (72 m), que s'atopa nel mediu de la zona urbana, anque caltién la so vexetación (principalmente de pinos) y un montículo cercanu al ríu, llugar nel que s'atopaba un castiellu dende'l cual los musulmanes controlaron la zona na Edá Media.

Historia[editar | editar la fonte]

Los primeros restos humanos nel territoriu qu'anguaño ocupa la ciudá de San Baudilio daten del sieglu VI e. C., anque nun foi hasta la dómina romana (dende'l sieglu I e. C. hasta'l sieglu V) cuando los territorios convertir nuna zona próspera, pos entós daquella el mar llegaba hasta lo que güei ye San Baudilio, fechu que favoreció'l so desenvolvimientu. D'esta dómina quedáronnos les termes romanes. El samboyano más antiguu del que se conoz el nome ye Iulius Anicetus, quien a finales del sieglu I e. C. fabricaba y comercializaba ánfores con vinu, topaes inclusive en Roma.

El dominiu árabe sobre'l territoriu que güei ye Cataluña estender dende entamos del sieglu VIII hasta mediaos del sieglu XII. El dominiu concluyó con reconquistar de Tortosa nel 1149. Mientres esta dómina la ciudá llamábase Alcalá Alcalá (n'árabe, 'castiellu'). La ciudá foi un puntu estratéxicu pa controlar el delta del Llobregat, esto ye, la zona sur de Barcelona. Mientres ciudaes vecines fueron reconquistaes polos cristianos, formando lo que se conoz como Cataluña Vieya, al quedar San Baudilio al sur del Llobregat, permaneció dalgún tiempu más baxu dominiu musulmán. Nel añu 965, la parroquia de Sant Baldiri yá apaecía documentada nel cartulariu de Sant Cugat. A finales del sieglu X, el dominiu árabe al sur del ríu Llobregat concluyera.[3]

Dempués de ser reconquistada polos cristianos, la población concentrar en dos nucleos:

  • La Sagrera: na llomba del castiellu y en redol a la ilesia de San Baudilio.
  • Pobla Arlovina: en redol a la c./ Mayor, que foi'l centru de la ciudá hasta'l s.XX d. C.

Yá na Edá Moderna, en San Baudilio empezar a construyir numberoses masíes, tantu nel nucleu urbanu esistente como nel campu, qu'anguaño pasó a ser el barriu de Marianao y el barriu Centro. Tamién nesta dómina instálase unu de los primeros conventos de los monxos capuchinos y constrúyese la nueva ilesia parroquial (1752) d'estilu barrocu con simplicidá neoclásica. Yá a finales del s. XIX la ciudá empecipia un enanche y, poro, la población dexa de concentrase nos dos nucleos urbanos enantes mentaos. En redol a 1875 vivíen alredor de 3.000 persones, y en 1900 San Baudilio yera'l pueblu más pobláu de la contorna (el Baix Llobregat) con más de 5.000 habitantes. Escontra 1935 yeren yá 10.000.

En 1917 construyóse la primer fábrica d'importancia, tamién se fixo'l alcantarelláu y la pavimentación de les cais.

Mientres la Guerra Civil la ciudá, que tuvo en manes republicanes dende'l so entamu hasta casi'l final de la mesma, cuando entraron les tropes nacionales, el nome oficial de la ciudá camudó de Sant Boi de Llobregat a Vilaboi, pos pretendía esaniciase cualquier signu relixosu. Una vegada en territoriu nacional, esti nome oficial foi sustituyíu por Sant Boi de Llobregat, que pasaría oficialmente a ser el de Sant Boi de Llobregat n'idioma catalán, tres la restauración de la democracia.

Mientres el franquismu la ciudá multiplicóse (pasando de 10.000 habitantes en 1935 a 20.000 en 1960 y 65.000 en 1975), sobremanera polos inmigrantes, que proveníen del restu d'España, cuantimás de les zones rurales y del sur, como Andalucía, Estremadura, Aragón, Castiella y Llión o Galicia. Esti gran aumentu de población provocó que nos años 60 construyérense diversos barrios p'acoyer a la inmigración (Ciudá Cooperativa, Camps Blancs y Casablanca), que nos sos entamos yeren barrios marxinales y apartaos del nucleu de la población y que a día de güei integráronse na ciudá. Pero non yá creáronse estos barrios, tamién el nucleu creció hasta llegar a estos barrios periféricos, construyendo lo que güei ye'l barriu Centro, Marianao y Vinyets-Molí Vell. Anguaño, San Baudilio dexó de recibir inmigrantes del restu d'España pa pasar a recibir de países como Marruecos, Ecuador, Rumanía o China.

Al respective de la política municipal dende la restauración de la democracia, el Conceyu tuvo gobernáu poles fuercies d'esquierda, esto ye, pol Partíu de los Socialistes de Cataluña, dacuando sofitáu por Iniciativa per Catalunya Verds, Convergència i Unió o Esquerra Republicana de Catalunya.

Topónimu[editar | editar la fonte]

Anque los restos romanos son importantes y atopáronse inscripciones, desconozse'l nome romanu del conceyu y l'atribución que dacuando se propunxo d'identificala cola Subur mentada por Plinio nel so Naturalis Historia escarez de fundamentu.

Na dómina en que tuvo so dominación musulmana (ss. VIII-XII d. C.) yera un puestu fronterizu y esistía una fortificación militar. D'ende'l nome de Alcalá (árabe 'El Castiellu').

El nome modernu de la ciudá provién de la esistencia na población de la Ilesia de San Baudilio, que la so esistencia mentar yá nel s. IX d. C. Esti santu correspuende al mártir francés del s. II d. C. Sanctus Baudellius de Nimes, Baudilio o Baudelio en castellán. Sicasí yá dende antiguu se documenta como Sant Boy o Sent Boy.

D'esta manera[4]

  • documentu priváu (una apoca) de 7 de marzu de 1359 en catalán: Sent Boy[5]
  • documentu del Hospital de Coll de Balaguer de 10 de payares de 1361 en catalán: Sent Boy[6]
  • el 4 d'ochobre de 1390 se documenta en catalán l'altu del rei Xuan II en Sant Boy[7]
  • un documentu del 12 de marzu de 1460 en catalán: Sent Boy[8]
  • documentu del 8 de xunu de 1461 en catalán: Sent Boy[9]
  • documentu de 9 de xineru de 1464 en catalán Sant Boy[10]
  • documentu d'hospital de 1522 en catalán: Sent Boy[11]
  • en 1635 el cartógrafu holandés Willem Blaeu nel so mapa Catalonia en llatín escribe S. Boy (esti mapa darréu va pasar a integrar parte del atles del famosu cartógrafu Johannes Blaeu.)[12]
  • en 1720 Josef Aparici, cartógrafu oficial del rei Felipe V nun mapa en castellán tamién escribe S. Boy.[13]

Darréu en catalán atópase atestiguáu de forma consistente como Sant Boy cola ortografía arcaica en cuenta de la moderna Boi.

En castellán vimos que se documenta como S. Boy nun documentu oficial del s. XVIII. En 1849 nun itinerariu d'escursiones escritu pol catalán Tomás Bertran Soler dizse S. Boy magar que esti autor sí usa nomes acastellanaos como "Vilanova i la Geltrú".[14]

Sicasí na segunda metá del XIX atópase yá la forma San Baudilio (basada nel orixe del pueblu) en múltiples ocasiones, como forma oficial ya inclusive escrita por catalanes con total normalidá. En delles ocasiones considerar como forma culta indicándose que la forma BOY ye la qu'usa'l "vulgo".

De 1914 tenemos dos testimonios interesantes del propiu conceyu por cuenta de la celebración de la Fiesta del Pedal, una carrera ciclista: d'un llau, un sellu conmemorativo en castellán diz «Fiesta del Pedal» y «Sant Boi de Llobregat»,[19] pero n'el mesmu actu se documenta qu'en castellán a la ciudá llamar «San Boy» («San Boy a los ciclistes»).[20][21]

Poco dempués d'empezada la Guerra Civil efeutuóse una reforma de los topónimos catalanes pa esaniciar referencies relixoses o monárquiques, de cuenta que el 28 de xineru de 1937 Sant Boi foi convertíu por decretu en Vilaboi,[22] llegándose a emitir billetes con esti nome.[23]

Tres la so ocupación poles tropes nacionales, el nome oficial de la ciudá volvió a Sant Boi de Llobregat.

Finalmente, tres el final de la dictadura, el conceyu recuperó como denominación oficial el so nome en catalán, anque con una ortografía catalana moderna: Sant Boi de Llobregat.

La denominación San Baudilio ye na actualidá revesosa. Foi usada dende'l s. XIX como forma culta inclusive por catalanes escribiendo en castellán.[ensin referencies] Sicasí'l fechu de que mientres la dictadura franquista fora utilizáu esti nome, cargó al términu con connotaciones negatives pa lso poderes locales,[ensin referencies] lo que (xunto a que resulta daqué difícil apreciar la equivalencia ente Boi y Baudilio) fixo que'l términu cayera en desusu sustituyíu por Sant Boi.[24]

Símbolos[editar | editar la fonte]

L'escudu de Sant Boi de Llobregat definir pol siguiente blasón:

«Escudu embaldosado: d'azur, una campana d'argén batallada de gules. Por timbre una corona de barón.»[25]

Foi aprobáu'l 10 d'avientu de 1985. La campana ye la señal tradicional de la llocalidá, anque non vaya amestada a nengún acontecimientu históricu particular; dizse que simboliza la campana que llamaba a los vecinos a axuntase na plaza. Sant Just Desvern, un conceyu cercanu, tamién tien una campana nel so escudu. La corona recuerda la baronía de Sant Boi, creada en 1523 por Antonio Folch de Cardona y Enríquez.

Política[editar | editar la fonte]

Eleiciones[editar | editar la fonte]

Esta tabla amuesa tolos resultaos de les eleiciones municipales na llocalidá dende la vuelta de la democracia y de los partíos políticos que tuvieron representación nel Conceyu, como pocu, nuna llexislatura.

Partíu políticu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
PSC 35,36% 64,06% 56,38% 52,29% 39,16% 53,38% 46,59% 44,78% 30,64% 32,42%
PSUC / ICV-EUiA 33,91% 11,53% 12,18% 15,30% 25,47% 16,75% 20,20% 13,71% 12,66% 13,39%
AP / PP - 5,22% 4,00% 4,81% 12,74% 11,58% 14,85% 13,50% 17,27% 8,04%
CiU 12,28% 11,90% 19,14% 21,79% 18,01% 10,49% 7,69% 11,61% 11,76% 5,84%
ERC - 2,21% - 1,39% 3,43% 3,63% 8,55% 8,35% 3,79% 11,60%
C's - - - - - - - 5,24% 3,3% 12,40%
PxC - - - - - - - - 10,47% 4,82%
Gent de Sant Boi - - - - - - - - - 8,31%
UCD / CDS 8,64% - 4,26% 1,34% - - - - - -
PSAN 5,05% - - - - - - - - -
Otros 4,52% 4,84% 3,05% 2,35% - 2,57% 0,49% -

NOTES: *Los caxellos coloriaos de mariellu indiquen el partíu con más votos nes eleiciones y la negrina indica un númberu de votos igual o superior al 50%.

  • ICV: Antes de 1995, namái se presentó IC, y en 1979 los datos correspuenden al PSUC.
  • PP: Antes de 1991 los datos del PP son los d'AP, y antes de la fundación d'esta, son la suma de los partíos que lu fundaron.
  • UCD: En 1979 presentóse la coalición CC-UCD, y en 1987 y 1991 presentóse la "socesora" de UCD, el CDS.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Xavier Vila PSC-PSOE
1983-1987 Xavier Vila PSC-PSOE
1987-1991 Xavier Vila PSC-PSOE
1991-1995 Xavier Vila PSC-PSOE
1995-1999 Xavier Vila (1995-1997)
Montserrat Gibert (1997-1999)
PSC-PSOE
1999-2003 Montserrat Gibert PSC-PSOE
2003-2007 Montserrat Gibert PSC-PSOE
2007-2011 Jaume Bosch PSC-PSOE
2011-2015 Jaume Bosch (2011-2014)
Lluïsa Moret (2014-2015)
PSC-PSOE
2015-2019 Lluïsa Moret PSC-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Distritos[editar | editar la fonte]

  • Camps Blancs
  • Casablanca
  • Barri Centre *

Ciutat Cooperativa * Marianao

Economía[editar | editar la fonte]

Anguaño, el sector económicu predominante ye'l terciariu. Anque tien dellos polígonos industriales na C-32 (antigua A-16) y ente la C-32 y l'aeropuertu y el sector primariu tien una presencia medianamente relevante. El más característicu productu local son les alcachofes, que tienen denominación d'orixe "Sant Boi". Tamién los pollos criaos na llocalidá entren na denominación d'orixe d'El Prat.

Infraestructures y tresporte[editar | editar la fonte]

Estación de los Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña en Ciutat Cooperativa-Molí Nou

La población ye accesible per carretera por aciu la comarcal C-245, la BV-2002 y la BV-2004. Dende va dellos años ta pendiente'l cambéu de la C-245, obres qu'anguaño s'atopen paraes per tiempu indefiníu.[26]

Tresporte públicu[editar | editar la fonte]

La ciudá cunta con delles llinies locales d'autobús (SB1, SB2 y SB3), que son de recién creación y a les qu'hai que sumar otres de calter metropolitanu que xunen el conceyu con otres ciudaes como Barcelona. Tamién comunicáu per tren, cuenta con dos paraes de los Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña (San Baudilio y Molí Nou) y ye llugar de camín del AVE.

Yá va dalgún tiempu, les alministraciones local y autonómicu anunciaron la so intención de crear la llinia 12 del metro de Barcelona (la cual tendría trés o cuatro paraes na ciudá: Ciudá Cooperativa, Plaza de la Xeneralidá y Plaza Cataluña, col pidimientu de crear otra parada en Torrelavila) pero tres distintos problemes paez ser qu'en llugar de construyir una nueva llinia de metro, van ampliase les distintes llinies esistentes.[27]

Demografía[editar | editar la fonte]

Población total[editar | editar la fonte]

San Baudilio cuenta a 2008 con 81.335 habitantes.[15]

Evolución demográfica de Sant Boi de Llobregat
185718771900191019201930194019501960197019751981198519911995200120062008
27593430531153776553886710 31010 81119 96850 05165 06474 55076 25477 89479 73778 73881 36881 335
(Fonte: INE [Consultar])

El 49,66% de los samboyanos son homes, el 50,34% son muyeres.

Población por edaes[editar | editar la fonte]

Distribución por edaes de la población
Edaes Porcentaxe

0 a 16 años

16 a 64 años

64 años y más

15,6%

70,2%

14,2%

Población por barrios[editar | editar la fonte]

Barriu Población Densidá
residencial
Densidá
absoluta
Barri Centre 14 047 22 656,5 13 378,1
Camps Blancs 4 764 7 218,2 2 802,4
Casablanca 5 585 27 925,0 3 799,3
Ciutat Cooperativa-Molí Nou 9 546 39 775,0 6 198,7
Marianao 31 822 20 935,5 7 383,3
Vinyets-Molí Vell 15 847 36 853,5 1 381,6

Densidá residencial: población ente superficie dedicada a usu residencial.

Densidá total: población ente superficie total.

Cultura[editar | editar la fonte]

Biblioteques[editar | editar la fonte]

La ciudá cunta na actualidá con dos biblioteques municipales, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer y la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Ámbitu sanitariu[editar | editar la fonte]

El conceyu carauterizar na década de los 80 por tener el so Hospital Comarcal de Sant Boi de Llobregat, yá que se creó por que los habitantes non se tubieran que mover a Barcelona nesos años. L'hospital se ignauguró el 18 d'abril de 1978, un añu primero que'l so fundador, el Dr. José Morales Garrido. El 11 de xunu de 2010, l'hospital cerró les sos puertes definitivamente pola inauguración del nuevu Hospital Xeneral.

Deporte[editar | editar la fonte]

Rugbi[editar | editar la fonte]

L'equipu de rugbi de San Baudilio Boi de Llobregat ye la XE Santboiana (Unió Esportiva Santboiana, que significa 'Unión Deportiva Samboyana'). Esti equipu de rugby foi'l primer equipu de rugby fundáu n'España y ye unu de los meyores de tol país, ganando na Lliga d'Honor en diverses ocasiones.

Coles mesmes, la franquicia catalana Catalunya Blaus Almogàvers ('Cataluña Azules Almogávares' en catalán), que participa na Lliga Superibérica, tien la so sede nesti conceyu, que ye onde xueguen los sos partíos como locales.

Ciclismu[editar | editar la fonte]

El ciclismu de la ciudá queda representáu polos equipos del Club Ciclista Sant Boi. Les distintes categoríes, dende infantiles hasta veteranos, consiguieron medayes en Campeonatos d'España, d'Europa y de Cataluña, según victories en distintes vueltes per etapes de categoría júnior. La so Escuela de Ciclismu cunta anguaño con 75 componentes, ente los 5 y los 18 años. El Club Ciclista Sant Boi ye unu de los clubes con mayor tradición y hestoria de Cataluña y la so Escuela de Ciclismu formó como corredores a dellos ciclistes que consiguieron dar el pasu al campu profesional, como Antonio González, Juan Valbuena, Israel Núñez o David de la Cruz.

Fútbol[editar | editar la fonte]

Na ciudá destácase la presencia de dellos clubes de fútbol con desempeñu na rexón catalana de les Divisiones rexonales de fútbol d'España y con hestoria nes Lligues de fútbol d'España.

--- Beisbol--

El Club de Beisbol i Sofbol Sant Boi ye unu de los clubes más importantes del país con un total de 17 equipos nes sos files. El club destaca pol so gran crecedera nos postreros 10 años onde malapenes al entamu del 2000 cuntaba con 5 equipos. L'equipu senior de Béisbol conquistó ente los sos premios más importantes 2 Lligues Nacionales y 4 Copes de SM el Rei y un subcampeonatu d'Europa (Recopa 2007) L'equipu senoir de Sofbol femenín consiguió ganar 1 Lliga Nacional y 3 Copa de SM la Reina y un subcampeonatu d'Europa (2015)

Ensin batura a duldes el más gallardoniáu resulta ser el Futbol Club Santboià qu'en 2010 llogró l'ascensu pa competir na Segunda División B d'España. Anguaño desempéñase como unu de los protagonistes añu a añu na Territorial Preferente de Cataluña dependiente de la Federación Catalana de Fútbol.

Otros equipos que compiten nes lligues de la Federación Catalana de Fútbol son el C.D.Marianao Poblet, el Club de Fútbol Ciutat Cooperativa, el Vinyets - Moli Vell y el Casablanca.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Samboyanos famosos[editar | editar la fonte]

Marc Gasol

Felipe Sanchón xugador Girona F.C. Samboyanos d'adopción:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Hestoria de Sant Boi. Grup l'Oreig, 1985
  4. NOTA BIEN IMPORTANTE: nesta seición méntense los documentos a los que se tuvo accesu y nun procede más que de testimonios direutos. Ello significa que dalgún documentu ensin consultar podría variar la imaxe no que respecta al primer momentu d'usu de la forma San Baudilio y de la so estensión.
  5. BRAH 1934 p. 361
  6. Antoni Coneyu Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquiteutura dels hospitals catalans: del gòtic al primera renaixement 2002 (tesis doctoral) p. 19
  7. Revista Studi Medievali 1928 p. 260
  8. Prósperu de Bofarull y Mascaró (ed.) Procesos de les antigües cortes y parllamentos de Cataluña, Aragón y Valencia T. VII 1851 https://books.google.com/books?vide=OCLC01167122&id=nDsLAAAAIAAJ
  9. Prósperu de Bofarull y Mascaró Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos. T.IV Barcelona 1859, p. 149
  10. Prósperu de Bofarull y Mascaró Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos T. XXIII 1858 p. 483
  11. Antoni Coneyu Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquiteutura dels hospitals catalans: del gòtic al primera renaixement 2002 (tesis doctoral) p. 126
  12. Reparar que'l mesmu mapa diz Leryda.
  13. Josef Aparici Nueva descripción geographica del Principáu de Cataluña (1720, edición ampliada de 1769)
  14. Itinerariu descriptivu de Cataluña p. 252 nel "Camín de ferradura de Barcelona á Vilanova i la Geltrú y de esta á Tarragona"
  15. 15,0 15,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes INE
  16. Reparar qu'equí "vulgo" nun quier dicir 'en catalán', como demuestra la entrada "Lleida: Lleyda en catalán", sinón forma vulgar.
  17. Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos. T.IV Barcelona 1859, p. 300
  18. Asina na vida de Preses y Puig (p. 385), la vida de Castells y Comes (p. 440) o al mentase la epidemia de cólera nel manicomiu de la ciudá en 1885 (p. 197)
  19. Sello conmemorativo de la Fiesta del Pedal de 1914
  20. La Fiesta del Pedal. El Mundo Deportivo. 7 de mayu de 1914.  páxs. 2-3. http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1914/05/07/pagina-2/1394113/pdf.html. 
  21. «pedal-una.html Fa cent anys: La II “Fiesta del Pedal”. Una festa reivindicativa.». Museu de Sant Boi de Llobregat. Arxiu Històric Municipal. Consultáu'l 20 de febreru de 2015.
  22. Decretu del Departamentu de Seguridá Interior, de 28 de xineru de 1937 (DOGC de 28.1.1937, nº 28), Joan Tort LOS CAMBEOS DE NOME DE LOS CONCEYOS MIENTRES LA REVOLUCIÓN Y LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLES (1936-1939). EL CASU DE CATALUÑA
  23. Billete de de 50 Céntimos emitíu pol Ajuntament de Vilaboi (Barcelona), del 19 de mayu de 1937
  24. Inclusive'l Ministeriu de Defensa nel 2002 mientres el gobiernu del Partíu Popular reconoció que nun se debía utilizar el nome San Baudilio sinón Sant Boi. Asina la vocera del Grupu Parllamentariu Popular, la senadora Álvarez-Arenas Cisneros na Comisión de Defensa del Senáu del 10 d'ochobre de 2002 calificó d'error'l que se fixera una placa col nome San Baudilio nel cuartel de la llocalidá diciendo: "El mesmu Ministeriu de Defensa llamentó l'error que supunxo la instalación d'esi rótulu, ensin batura a duldes erróneu y equivocáu. El cuartel de Sant Boi depende de la unidá de sofitu loxísticu 41 del mandu de sofitu loxísticu de Zaragoza y ta allugáu dende va bien de años en Sant Boi de Llobregat; caltién una magnífica rellación col so conceyu y colos vecinos d'esti conceyu y el topónimu de Sant Boi ye'l nome oficial col que se publicar vacantes, destinos nel centru y tou tipu de cuestiones nes que tenga qu'apaecer el cuartel. Efeutivamente poner esa placa foi un error, y asina lo reconoció'l Ministeriu y manifestar por escritu."
  25. «DECRETO 375/1985, de 13 d'avientu, pol que s'autoriza al Conceyu de Sant Boi de Llobregat pa l'adopción del so escudu heráldicu municipal.». DOGC núm. 639. Xeneralidá de Cataluña (22 de xineru de 1986). Consultáu'l 1 de payares de 2011.
  26. Llobregat, El títulu Pata Sur: Obres eternes (en castellanu). El Llobregat. https://www.elllobregat.com/noticia/14162/la tema pata-sur:-obres-eternes.html. Consultáu'l 13 d'avientu de 2017. 
  27. Allargaran dues línies de metro a canvi de non fer la L12 al Baix
  28. .
  29. «[[[Ficheru:Biblioteca Jordi Rubio i Balaguer.jpg|thumb|Biblioteca Jordi Rubio i Balaguer]] Biblioteca]».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]