Salvia verticillata

De Wikipedia
Salvia verticillata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: S. verticillata
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Salvia verticillata ye una planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees.

Ilustración
Detalle de la flor

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba qu'algama un tamañu de 30-80 cm, perenne. Tarmos erectos o ascendentes, simples o ramificaos, con pelos tectores de 0,2-1,5 mm y glándules esferoidales sésiles. Fueyes simples, les inferiores xeneralmente estremaes, con 1-2 folíolos na base, con pelos tectores de 0,2-1(1,5) mm y glándules esferoidales sésiles, con llimbu de 5,2-9 × 4-7,6 cm, anchamente ováu o ováu-cordiforme, irregularmente crenado-dentáu, obtusu o subagudo, con fexe verde y viesu verde más pálidu, cordáu o arrondáu na base; pecíolu0,5-6 cm, xeneralmente más curtiu que'l llimbu; fueyes cimeres progresivamente menores. Inflorescencia de 15-26 cm, simple o ramificada, con verticilastros de (8)20-30 flores. Bráctees 5-10 × 2-7 mm, ovaes, verdes o tiñíes de color púrpura violeta, con pelos tectores de 0,3-1,3 mm y glándules esferoidales sésiles, caedizas. Flores con pedicelos de 2-10 mm, non estruyíos, ± deflexos. Mota 5-7 mm, bilabiáu, tubular o tubular-campanuláu, verde o tiñíu de color púrpura violeta, con pelos glandulíferos de 0,1- 1,5 mm y glándules esferoidales sésiles; llabiu cimeru ± planu o cóncavu y bisulcáu na fructificación, tridentáu, con dientes triangulares de c. 1 mm, subiguales o col central daqué más corto que los llaterales; llabiu inferior bidentáu, con dientes de 2-3 mm, triangulares, non espinescentes. Corola 8-15 mm, color azul violeta; tubu de 5-8,5 mm, ± rectu, con un aniellu de pelos nel so interior; llabiu cimeru ± rectu, non estruyíu lateralmente. Estambres con conectivu más llargu que'l filamentu, non articuláu col filamentu, cola caña cimera más llarga que la inferior; teca inferior estéril. Núcules 1,5-2,3 × 1,2-1,7 mm, subglobosas o obovoides, color castañu o castañal clara. Tien un númberu de cromosomes de 2n = 16*.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Atopar n'en yerbazales subnitrófilos y ribazos; a una altitú de 120-1480 metros nel C y Y d'Europa y W d'Asia; naturalizada nel W d'Europa y en Norteamérica. N y NE d'España.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia verticillata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 26. 1753.[2]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

verticillata: epítetu llatín que significa "verticiladas".[3]

Sinonimia
  • Covola verticillata (L.) Medik.
  • Hemisphace verticillata (L.) Opiz
  • Horminum verticillatum (L.) Mill.
  • Sphacopsis verticillata (L.) Briq. [4][5]
subsp. amasiaca (Freyn & Bornm.) Bornm.
  • Salvia amasiaca Freyn & Bornm.
  • Salvia paalii Pénzes
subsp. verticillata
  • Salvia lampsanifolia Vahl ex Steud.
  • Salvia mollis Donn
  • Salvia peloponnesiaca Boiss. & Heldr.
  • Salvia regeliana Trautv.
  • Salvia uberrima Rech.f.
  • Salvia verticillata f. natronata Simonk.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Salvia verticillata en Flora Vascular
  2. «Salvia verticillata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  3. n'Epítetos Botánicos
  4. Salvia verticillata en PlantList
  5. «Salvia verticillata». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]